Barcelona pel Clima

Millorar i adaptar els serveis, els equipaments i els habitatges de les persones, especialment les més vulnerables al canvi climàtic.

Mesures:

• 1.1. Proporcionar ajudes i subvencions per a la millora energètica d’habitatges i prioritzar l’actuació sobre els habitatges de famílies vulnerables i en risc d’exclusió social (anualment).
• 1.2. Impulsar la figura de l’agent energètic per assessorar i acompanyar la ciutadania en la millora d’hàbits de consum (2020).
• 1.3. Reforçar els serveis de mobilitat per als barris i les persones més vulnerables (transport públic, serveis específics de mobilitat a demanda per a les persones amb problemes de salut, bicing elèctric, etcètera) (2020).
• 1.4. Reforçar els serveis adreçats a les persones més vulnerables en les oficines d’atenció ciutadana (OAC) per ajudar a prevenir els efectes de la calor i altres esdeveniments climàtics extrems (2020).
• 1.5. Millorar la xarxa social de les persones grans que viuen soles i reforçar projectes ja existents (vincles, radars, etcètera) i accions específiques sobre col·lectius vulnerables en el servei de teleassistència (2020).
• 1.6. Impulsar l’”Escola de les cures”, adreçada a la formació continuada de les persones professionals de les cures i de familiars de dependents (2020).
• 1.7. Estudiar la creació de la Targeta Cuidadora adreçada a reconèixer la importància de les persones dedicades a la cura, amb descomptes en transport públic i altres serveis municipals (2020).
• 1.8. Dissenyar projectes pilots de superilles socials, orientades al servei integral d’atenció a les persones dependents des d’equips de servei d’atenció domiciliària de proximitat (2020).
• 1.9. Adaptar i millorar els serveis d’atenció a les persones per ajudar-les a fer front als impactes del canvi climàtic sobre la salut (2025).
• 1.10. Crear un centre d’atenció i un espai d’informació de l’economia de les cures (2025).
• 1.11. Incorporar la variable climàtica en les cures adaptant els serveis existents i posant-ne en pràctica de nous (2025).
• 1.12. Facilitar l’ocupació de les persones en sectors econòmics emergents vinculats a l’economia verda, solidària i circular, especialment les més vulnerables, i donar al projecte Labora una visió ambiental (2025).
• 1.13. Rehabilitar els habitatges millorant l’aïllament, substituint instal·lacions elèctriques obsoletes, optimitzant la potència contractada i facilitant l’accés a electrodomèstics més eficients, i parar una atenció especial a les llars més vulnerables (2030).
• 1.14. Reduir les molèsties ocasionades per les males olors a través de la millora dels sistemes de recollida de residus i del clavegueram en cas de calor (2030).
• 1.15. Estendre la implantació de les superilles socials al conjunt de la ciutat, ampliar els serveis de proximitat als col·lectius amb dependència i reforçar el conjunt dels serveis de cura (2030).

Garantir els drets energètics per a tothom. Evitar els talls de subministrament d’electricitat, gas i aigua, especialment a les persones més vulnerables.

Mesures:

• 2.1 Promoure les accions i els acords per garantir l’abastament públic de l’aigua potable a la ciutat, amb garantia de qualitat, quantitat i continuïtat, al preu just, per a tota la ciutadania (2018).
• 2.2 Revisar la taxa de clavegueram perquè incorpori bonificacions en l’import de la taxa per a col·lectius sensibles (2018).
• 2.3 Treballar per donar resposta a les necessitats de les persones en termes de subministraments i alhora millorar l’eficiència en els consums, així com garantir el consum bàsic essencial d’aigua potable, electricitat i gas per a tothom, amb una èmfasi especial en les persones en risc d’exclusió social (2018).
• 2.4 Crear una comercialitzadora energètica municipal al servei de tota la ciutadania (2018).
• 2.5 Desplegar l’operador energètic municipal que impulsi la producció d’energies renovables en el municipi i en faciliti la implantació tant en espais públics com privats (2020).
• 2.6 Millorar el coneixement sobre la relació entre pobresa energètica i salut, a través de l’Enquesta de salut i d’estudis específics que proporcionin indicadors (2020).
• 2.7 Reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) que ofereixen la informació, l’atenció i la intervenció necessàries perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l’accés als subministraments bàsics. Promoure, des dels PAE, la tramitació dels bons socials, el consum d’energia renovable, la divulgació d’ajudes destinades a millorar l’eficiència energètica de les llars i apoderar la ciutadania per fer un consum responsable i racional de l’energia (2020).
• 2.8 Promoure i prioritzar l’autoproducció d’energia provinent de fonts renovables i fer-la accessible també a les llars vulnerables (continuadament).
• 2.9 Promoure “bancs d’energia” que ajudin a cobrir les necessitats de les llars amb vulnerabilitat energètica (2025).
• 2.10 Estudiar l’impacte que el canvi climàtic pot tenir en el preu dels subministraments bàsics i l’alimentació (2025).
• 2.11 Garantir l’abastament d’aigua i energia i la continuïtat dels serveis dels equipaments i infraestructures crítiques (centres sanitaris, centres de serveis socials, escoles, residències, etcètera) durant situacions d’emergència (calor extrema, inundació, talls d’electricitat, disponibilitat d’aigua, etcètera) (2030).

Millorar les condicions de confort tèrmic en edificacions i espais públics de la ciutat i crear una xarxa d’espais de refugi climàtic davant altes temperatures, per garantir la salut i tenir una cura especial dels col·lectius més vulnerables.

Mesures:

• 3.1 Revisar el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut, en vista dels resultats de les projeccions climàtiques de futur per a Barcelona (llindars d’activació també tenint en compte temperatures mínimes, necessitat de reforçar actuacions i serveis, etcètera), i incorporar la visió del territori i de la seva vulnerabilitat. Establir protocols apropiats per als treballs executats a l’exterior quan la temperatura supera els 30 oC. Avaluar-ne l’efectivitat (2020).
• 3.2 Identificar espais de refugi climàtic existents i potencials: equipaments públics i privats i espais públics (com parcs i jardins) que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis extrems i establir els serveis que cal que aquests espais ofereixin vinculats a protocols d’actuació per onades de calor, a banda de quantificar els recursos addicionals necessaris (obertura de parcs 24 hores, utilització de patis d’escoles “enverdits”, interiors d’illa, etcètera). Mapar-ne el grau de cobertura per garantir una equitat territorial i tenir en compte els àmbits identificats com a més vulnerables a la calor (2020).
• 3.3 Prioritzar les actuacions refrescants (més verd, reconversió de llacs i fonts per fer-los accessibles, etcètera) que es facin en els àmbits territorials més vulnerables a la calor (2020).
• 3.4. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic afecta la salut i la mortalitat de les persones a cada barri, a través del projecte europeu de recerca finançat per Climate-fit.city on participen l’ASPB i ISGLOBAL (2025).
• 3.5. Aprofundir en el coneixement del clima urbà amb la implantació d’una xarxa d’estacions meteorològiques fixes (per recollir dades que permetin saber el seu efecte sobre la salut o altres sectors d’interès) i estacions puntuals o mòbils (que permetin avaluar l’efectivitat de les mesures aplicades, com ara la mesura de les variables climàtiques abans i després d’intervencions pilot sobre l’espai urbà, especialment en entorns identificats com a més vulnerables) (2025).
• 3.6. Crear el programa “Barcelona, ciutat d’ombra”, d’intervenció sobre l’espai públic per generar més zones d’ombra: incrementant la cobertura del verd o a través d’elements de mobiliari urbà, preferiblement multifuncionals (com ara pèrgoles fotovoltaiques generadores d’energia), o elements tèxtils efímers o estacionals. Identificar i mapar els itineraris. Fomentar la creació d’ombra a l’espai lliure privat (2025).
• 3.7. Crear jardins d’aigua (ruixadors, fonts accessibles, llacs, piscines, etcètera) amb jocs infantils que combinin actuacions permanents amb actuacions efímeres o estacionals. Aquests jardins hauran de ser assumibles pel que fa al consum d’aigua, complir tots els requeriments sanitaris necessaris i estar distribuïts equitativament en el territori (2030).
• 3.8. Millorar el confort tèrmic dels equipaments de refugi climàtic, intervenint de manera prioritària sobre els que proporcionen servei a població més vulnerable (escoles bressol, escoles, residències, etcètera), sense que això suposi un increment de consum energètic en la mesura del possible (utilitzant mesures passives com ara la ventilació creuada, la millora dels aïllaments, l’enfosquiment –llum natural dissipada– o la geotèrmia per refrigerar, entre altres) (2030).
• 3.9. Crear nous espais de refugi climàtic (espais verds o equipaments) per garantir la cobertura territorial (2030).
• 3.10. Reforçar les plantilles dels serveis sanitaris per afrontar les onades de calor (2030).
• 3.11. Intervenir sobre els paviments i els terrats de la ciutat per incrementar l’índex de reflectància i contribuir a mitigar l’efecte d’illa de calor (2030).