Barcelona pel Clima

La resposta a aquesta pregunta està composta per diversos arguments que es complementen:

• Perquè és el primer canvi climàtic causat per l’activitat humana mentre que els anteriors van ser provocats per causes naturals.
• Perquè és el més ràpid de tots els viscuts fins el moment.
• Perquè està suposant un increment de la temperatura mitjana que té efectes clars i greus sobre els ecosistemes i les persones.
• Perquè és injust i provoca desigualtats. No tots els països tenen la mateixa responsabilitat en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i no tots tenen la mateixa capacitat d’adaptació. De fet, els més afectats i amb més dificultats per adaptar-s’hi són els que menys han contribuït al problema. Esdevé, doncs, una problemàtica que depassa els aspectes estrictament ambientals per convertir-se en una qüestió ètica i de responsabilitat.

Les ciutats representen part del problema del canvi climàtic, ja que concentren bona part de les emissions i del consum energètic de tot el món, però per això mateix també són una part clau de la solució.

En termes generals, gran part de les ciutats ja estan rebent els impactes associats al canvi climàtic, com efectes sobre la salut, l’augment de les temperatures, l’agreujament de l’efecte illa de calor, més períodes de sequera i més inundacions, més onades de calor, l’increment del nivell del mar, la disminució dels recursos hídrics... Les actuacions de les administracions locals són molt importants per a la gestió de la qüestió del canvi climàtic tant a nivell local, en la mesura que milloren les condicions de vida de la ciutadania, com a escala global atès que les concentracions urbanes a tot el món engloben ja avui més del 54% dels habitants del planeta i a la Unió Europea un 74% de la població viu en àrees urbanes on es consumeix el 75% de l’energia.

Les ciutats i els seus àmbits metropolitans representen un enllaç intens entre la urbanització, l’ús de l’energia i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La densitat urbana i l’organització espacial són factors clau que influencien en el consum d’energia, especialment en els sectors del transport i dels edificis.

L'augment de les onades de calor i la disminució de la disponibilitat d'aigua per al consum. Les onades de calor seran més nombroses, però també més severes i més llargues. També s’incrementaran les temperatures nocturnes, sobretot als barris més pròxims al litoral. El primer repte a afrontar seran les onades de calor. En els últims 34 anys, la ciutat ja n’ha patit vuit. La de més intensitat va ser l’any 1982, però la més llarga correspon a l'onada de l’any 2003, amb 13 dies de durada.

L'increment de les temperatures nocturnes podrien dificultar el descans i la recuperació de les persones. Els barris situats més a prop del litoral podrien ser els més afectats per l’augment de les temperatures nocturnes. Aquests increments poden comportar conseqüències per la salut, ja que el període de descans nocturn és el moment on les persones es recuperen de tot el dia.

D’altra banda per al 2050 s'espera que es redueixin els recursos hídrics disponibles i que augmenti la demanda un 4%. La ciutat necessitarà 18 hm³ d’aigua addicionals a l'any.

Més informació

Des de la perspectiva de la justícia climàtica els reptes més importants que imposarà el canvi climàtic seran afrontar la pobresa energètica, els problemes de salut vinculats a les onades de calor i l'encariment de l’alimentació. Amb el canvi climàtic, i ateses les dinàmiques demogràfiques i sòcio-econòmiques de la ciutat, la població més vulnerable front a la pobresa energètica augmentarà.

Per bé que les previsions a futur parlen de la reducció de la demanda energètica vinculada a la calefacció dels edificis, la demanda de subministraments energètics i hídrics augmentarà amb el canvi climàtic – sistemes de ventilació i refrigeració, higiene corporal i neteja de la roba. Les llars hauran de fer front a una major despesa per cobrir les seves demandes d'electricitat i d’aigua (no de gas). En els propers anys augmentaran les llars amb menors dependents i les llars unipersonals, per raó del creixement dels moviments migratoris i per l’envelliment de la població.

En definitiva, la pobresa energètica s'haurà de redefinir amb el canvi climàtic: es reduirà la demanda energètica per calefacció però augmentarà la demanda d’aigua i d’electricitat per poder ventilar i aclimatar els espais. La població més vulnerable front a la pobresa energètica augmentarà, ateses les dinàmiques demogràfiques i sòcio-econòmiques de la ciutat.