En aquest espectacle podràs gaudir de la música d’Anna Andreu i Mar Pujol.


Artistes
Anna Andreu, veu i guitarra · Marina Arrufat, bateria, teclat i veu
Telonera: Mar Pujol, veu i guitarra

En aquest espectacle podràs gaudir de la música de Carles Viarnès.


Artistes
Carles Viarnès, electrònica i teclats

Poques obres són més feridores i musicalment fascinants que la Carmen de Bizet. La trama escenifica la passió amorosa amb la presència de motius hispànics, que, per a la mentalitat francesa de l’època, sonen descaradament exòtics i que, en la versió interpretada per la Banda Municipal de Barcelona, amplificaran encara més el seu caràcter impactant, fins i tot quan no segueixen la narració de la història.
Abans d’escoltar aquesta suite —compiladora d’alguns dels temes i passatges més atractius—, s’haurà pogut descobrir Cape Kennedy, una obra que Serge Lancen va dedicar als astronautes de l’Apol·lo XI i que, precisament, té onze episodis. Així mateix, s’ha programat en aquest concert Reflets per a saxòfon alt i orquestra de vent. Vincent David, el compositor, n’assumirà la part solista.


Repertori
Serge Lancen: Cape Kennedy (1971) 13’
Vincent David: Reflets per a saxòfon alt i orquestra de vent (2016) 19’
Georges Bizet: Carmen. “Suite simfònica” (1875/2004) 35’


Artistes
Banda Municipal de Barcelona (BMB)
José R. Pascual-Vilaplana, direcció
Vincent David, saxòfon alt

Celebrar el final també és celebrar el començament. Tot i que la nostra idea de progrés evolutiu i lineal sembla allunyada de la concepció circular de la vida per part de les civilitzacions primitives, aquella mentalitat no es troba completament desarrelada, ja que en gran manera és considerada per l’antropologia com a estructural en l’ésser humà.
Amb el seu projecte Pangea, enregistrat el 2018 per la Royal Philharmonic Orchestra de Londres als estudis d’Abbey Road, Abraham Cupeiro ens convida a remuntar-nos a uns inicis indiferenciats del planeta, abans de la separació en continents, en què la vida brolla i es desenvolupa. La reconnexió amb la Mare Terra s’assaja mitjançant sonoritats ancestrals i instruments mil·lenaris, com la flauta del poble hopi, la flauta tradicional xinesa hulusi o la trompeta cèltica càrnix.


Repertori
Abraham Cupeiro: Pangea
Pangea explora les sonoritats ancestrals de la cultura global. Abraham Cupeiro interpretarà la seva pròpia música dedicada a diverses parts i cultures del nostre planeta. Deixa’t sorprendre pel so d’instruments mil·lenaris com la flauta del poble hopi, la flauta tradicional xinesa hulusi o la trompeta cèltica càrnix.


Artistes
Banda Municipal de Barcelona (BMB)
José R. Pascual-Vilaplana, direcció
Abraham Cupeiro, multiinstrumentista

Composta originalment per a dos pianos entre el 1895 i el 1897, l’obra Sites auriculaires de Maurice Ravel podrà escoltar-se en l’orquestració de Kenneth Hesketh. Hi seguirà el Poème per a violí del compositor Ernest Chausson, una peça profundament contemplativa que reflecteix la personalitat artística de qui es va interessar per tots els vessants de la creativitat, no només pel de la música.
El virtuosisme adoptarà una forma més explícita encara en la Tzigane de Ravel, una composició endimoniada que desplega maniobres circenses tot invocant la tradició hongaresa, ja que no debades va ser un encàrrec de la violinista Jelly d’Aranyi, que havia col·laborat amb Béla Bartók.
En la segona part, la veu assumirà una importància cabdal, ja que es podrà escoltar l’escassament programada òpera en un acte L’heure espagnole, de Ravel, amb una trama en què reapareix puntualment l’element folklòric i que s’ubica al taller d’un rellotger.


Repertori
Maurice Ravel: Sites auriculaires (1897; 2023 orq. Hesketh) 5’
Ernest Chausson: Poème per a violí i orquestra, op. 25 (1896) 16’
Maurice Ravel: Tzigane (1924) 10’
Maurice Ravel: L’heure espagnole. Òpera en un acte (1911) 48’


Artistes
Ludovic Morlot, direcció
Daniel Lozakovich, violí
Fleur Barron, mezzosoprano
Nicky Spence, tenor
Lawrence Brownlee, tenor
Alexandre Duhamel, baríton
Patrick Bolleire, baix
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

No hi ha Nadal sense El trencanous. La preciosista sèrie de danses amb què Txaikovski il·lustra el conte de Hans Christian Andersen s’ha convertit en un must per a aquestes dates que connecta l’oient amb l’esperit nadalenc o suggereix un determinat estat emocional.
La Russian Christmas Music, composta per Alfred Reed el 1844, explora i desenvolupa un tema conegut com és la “Nadala dels petits nens russos”. També sense veu, però summament eloqüent pel que fa a la vibració o l’ànim festiu de l’època, es recupera el famós vals n. 2 de la Suite per a orquestra de varietats, de Xostakóvitx, inclòs de manera titular per Kubrick a l’onírica i nadalenca —tot i que, en aquest cas, per a adults— Eyes wide shut.
Una altra música cinematogràfica, la “Troika” d’El tinent Kije —composta per Serguei Prokófiev—, així com “Lezginka” del ballet Gayane d’Aram Khatxaturian, podran escoltar-se en un concert que culminaran les Nadales catalanes de Salvador Brotons.


Repertori


Piotr Ilitx Txaikovski: “Suite, op. 71a” del ballet El trencanous (1892) 29’
Alfred Reed: Russian Christmas Music (1944) 15’
Dmitri Xostakóvitx: “Vals n. 2” de la Suite per a orquestra de varietats (1938) 3’
Serguei Prokófiev: “Troika” de la música cinematogràfica El tinent Kije (1934) 3’
Aram Khatxaturian: “Lezginka” del ballet Gayane (1942) 3’
Salvador Brotons: Nadales catalanes, op.76 (1998) 12’


Artistes


Banda Municipal de Barcelona (BMB)
Ximo Tarín, direcció

Les tres sonates per a violí i piano de Brahms són un dels punts culminants de la música de cambra romàntica. Les dues primeres van ser concebudes a l’estiu, davant de les increïbles vistes del llac Wörther a Pörtschach (Caríntia) i del llac Thun a Hofstetten (Berna). La Sonata n. 1, op. 78 rep el sobrenom de “Sonata de la pluja”, i la Sonata n. 2, op. 100 també es coneix com a “Meistersinger”, en referència a dues cantates preexistents, una de Wagner i l’altra de Brahms, de les quals l’autor pren la inspiració i el caràcter líric. Una línia melòdica nostàlgica, cantabile i profusament ornamentada defineix el Poema elegíac, op. 12 d’Ysaÿe. La melodia també és protagonista en el Tema i variacions que Messiaen va escriure amb només 24 anys i que ja ens mostra un concepte peculiar de la tècnica de la variació. Però molt diferent es mostra la Sonata n. 2 de Ravel, que ens dirigeix cap al jazz, el blues i la dansa. Vet aquí cinc extraordinàries composicions que brillaran en les mans de dos intèrprets de primera línia internacional: la violinista Janine Jansen i el pianista Denis Kozhukhin.


Repertori
Johannes Brahms: Sonata per a violí n. 1 en sol, op. 78 (1879) 25’
Johannes Brahms: Sonata per a violí n. 2 en la, op. 100 (1886) 20’
Eugène Ysaÿe: Poème élégiaque, op. 19 (1893) 14’
Olivier Messiaen: Tema i variacions (1932) 7’
Maurice Ravel: Sonata per a violí en sol (1923-1927) 18’


Artistes
Janine Jansen, violí
Denis Kozhukhin, piano

Presenciar l’estrena mundial d’una obra suposa un fet extraordinari. Del compositor José Río-Pareja (Barcelona, 1973) se n’ha destacat “la sensibilitat i l’exquisit llenguatge de formes estructurals gairebé impossibles de materialitzar” i, ja des del títol, la seva Simfonia efímera promet un recorregut per sonoritats inaudites.
Molt més conegut és el Concert per a violoncel i orquestra de Robert Schumann, una peça especialment lírica en què la veu del solista fa gala d’una expressivitat rotunda i imposa una personalitat insubornable al llarg dels tres moviments.
L’apel·latiu “pastoral” queda justificat aquí pel caràcter programàtic de la Sisena de Beethoven, una simfonia que recorre la natura des del vessant més bucòlic i amorós, celebrat amb danses camperoles, fins a l’amenaça de la tempesta. El moviment final continua sonant conciliador —un dels més emotius que mai s’hagin compost— en forma d’agraïment per la possibilitat de la vida.


Repertori


José Río-Pareja: Simfonia efímera (2024). Estrena mundial. Obra d’encàrrec 25’
Robert Schumann: Concert per a violoncel en la m, op. 129 (1850) 25’
Ludwig van Beethoven: Simfonia n. 6 en fa “Pastoral”, op. 68 (1808) 39’


Artistes


Ludovic Morlot, direcció
Gautier Capuçon, violoncel
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

El 1783, quan Mozart va estrenar a Salzburg la Gran missa en do menor, K. 427, la seva enemistat amb el dèspota príncep-arquebisbe de la ciutat, Hieronymus von Colloredo, era més que evident. De fet, el compositor ostentava la condició de “vassall fugit”, ja que Colloredo s’havia negat a signar la carta de dimissió. En aquest context hostil es va presentar al món una de les pàgines més rellevants de la música sacra occidental, amb Constanze Weber, que acabava de convertir-se en esposa de Mozart, com a soprano solista. En la partitura l’autor recull el bo i millor del llegat de Bach i Händel i el projecta cap al futur romanticisme. Amb solistes de luxe i la unió de les forces expertes de La Capella Nacional de Catalunya i Le Concert des Nations, Jordi Savall abordarà la interpretació d’aquesta obra mestra d’un geni del repertori simfònic-coral.


Repertori
W. A. Mozart: Gran Missa en do m, KV 427 (417a) (1782-83)


Artistes
Giulia Bolcato i Elionor Martínez, sopranos
Marianne Beate Kielland, mezzosoprano
David Fischer, tenor
Matthias Winckhler, baix
La Capella Nacional de Catalunya
Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
Le Concert des Nations
Manfredo Kraemer, concertino
Luca Guglielmi, assistent de direcció
Jordi Savall, direcció 

Amb un títol en què el color funciona com a declaració de principis, el Calidoscopi simfònic de Xavier Montsalvatge obrirà un concert que inclou dues intervencions solistes amb orquestra.
La primera, el Concert per a violí en re d’Erich Wolfgang Korngold, de 1945, és una obra atractiva i virtuosa en què la recerca es posa al servei de l’expressió, sense perdre de vista la tradició concertant. A més, es podrà escoltar el primer concert per a piano de Serguei Prokófiev, que comença amb una emfàtica exhibició sonora per part de l’orquestra i del solista, representativa de les aspiracions del jove compositor.
També iniciàtica és la simfonia Somnis d’hivern, que Txaikovski va dedicar al músic Nikolai Rubinstein. La seva concepció va ser llarga i costosa, no exempta d’inseguretats. Gairebé vint anys després, encara faria una revisió d’aquesta fascinant creació, que s’acompanya d’una al·lusió que descriu el paisatge sonor que tenia al cap.




Repertori
Xavier Montsalvatge: Calidoscopi simfònic, op. 61 (1955) 16’
Erich Wolfgang Korngold: Concert per a violí en re, op. 35 (1945) 24’ (divendres)
Serguei Prokófiev: Concert per a piano n. 1 en re b, op. 10 (1911-1912) 15’ (dissabte)
Piotr Ilitx Txaikovski: Simfonia n. 1 en sol m, “Somnis d’hivern”, op. 13 (1868; rev. 1886) 44’


Artistes
Stephanie Childress, direcció
Albert Cano Smit, piano
Yamen Saadi, violí
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Ryoji Ikeda - Music for percussion
Tot i que Ryoji Ikeda, un dels referents de la música glitch, és conegut sobretot pels seus treballs de música electrònica amb continguts visuals, el creador japonès també té obres escrites per a instruments acústics. Dues d’aquestes peces són Body Music i Metal Music, que formen part del cicle Music for Percussion. Aquestes composicions beuen del minimalisme primerenc, especialment de Steve Reich i obres com Clapping Music o Drumming. Amb tot, l’estètica d’Ikeda hi és ben present: ús de freqüències altes als triangles, patrons rítmics complexos i processos lineals clars, entre altres recursos. En aquest concert, la interpretació anirà a càrrec d’Alexandre Babel, Stéphane Garin i l’ensemble Frames Percussion, vinculat estretament a Barcelona i a L’Auditori i guanyador del prestigiós premi Ernst von Siemens Ensemble del 2024.


Artistes
Alexandre Babel i Stéphane Garin, percussió
Frames Percussion


Ryoji Ikeda - Ultratronics
El referent de l’audiovisual glitch o postdigital japonès Ryoji Ikeda arriba a L’Auditori per presentar-hi el seu darrer disc, ultratronics (2022). Publicat pel segell del també artista sonor Alva Noto, aquest treball d’Ikeda manté la seva línia estètica habitual des de l’any 2000: una música que vol representar per mitjà de sons les ingents quantitats de dades digitals que ens envolten. En aquest sentit, l’artista treballa amb combinacions de freqüències sonores desmesuradament agudes i greus, fet que genera un univers d’extrems. Ikeda acompanya aquest treball sonor amb continguts visuals que expliciten les dades digitals d’una manera suggestiva, representant-hi tot tipus d’informació d’una manera saturada.


Artistes
Ryoji Ikeda, electrònica i vídeo

SHOW US YOUR SCREEN
L’artista transdisciplinària Citlali Hernández i el live coder Eloi Isern presenten una sessió basada en el glitch digital i l’acompanyament visual generat en directe. El glitch, desenvolupat per artistes de renom com Ryoji Ikeda i Oval, parteix de la utilització, durant el procés de codificació digital, de defectes que provoquen l’aparició de sons o imatges fallits. Aquests clicks i pops, que normalment consideraríem errors del senyal audiovisual, són alguns dels elements que fonamenten el discurs d’aquest espectacle.  
El treball d’Hernández i Isern també presenta característiques de la IDM (intelligent dance music). Aquesta etiqueta —música de ball intel·ligent— sovint s’utilitza per descriure la música electrònica amb influències del techno que, a la vegada, explora ritmes i textures de considerable complexitat. L’estètica d’Hernández i Isern es mou en aquest registre, que viu entre el ball i l’escolta atenta.


Repertori
Una sessió d’electrònica improvisada: IDM i glitch amb visuals audioreactius generats amb live coding.


Artistes
Citlali Hernández i Eloi Isern, live coding audiovisual


POETICS OF FRø
Mats Gustafsson, Barry Guy i Jordina Millà treballen la improvisació des d’una perspectiva totalment acústica: saxofon, contrabaix i piano, respectivament. Tot i això, aquest fet no implica que els músics toquin els instruments seguint les convencions tradicionals, sinó que ho fan tot repensant la pròpia tècnica i les capacitats de l’instrument. 
Això propicia un llenguatge d’una gran originalitat, ple de sonoritats noves i poc habituals. Aquest tipus d’improvisació lliure, que alguns mestres del gènere com Richard Barrett solen anomenar composició en temps real, celebra la força del col·lectiu davant de l’individu: és música que es construeix en grup, des de zero, assumint que tant els encerts com els errors acabaran formant part del missatge que rebrà el públic.


Artistes
Barry Guy, contrabaix
Jordina Millà, piano
Mats Gustafsson, saxo

Abans del concert, hi haurà una introducció a càrrec de la companyia Indi Gest que consistirà en una posada en escena amb dramatúrgia que explicarà el context de l’obra d’una manera lliure i creativa.
L’enginy de Xahrazad (Shéhérazade), narradora de Les mil i una nits, l’ha convertida en una figura mítica, inspiradora, al seu torn, d’altres gèneres de relats. Alguns, fins i tot, són sense paraules, com és el cas de la suite simfònica que Nikolai Rimski-Kórsakov va estrenar el 1888, dirigida per ell mateix. L’obra desplega la fantasia de l’exotisme a través del poder de suggestió de la música, una música que, en aquest cas, es confirma sumptuosa, rica en colors i contrastos rítmics. Abans de l’audició, la presentació del concert a càrrec de Jordi Oriol i una breu creació teatral per part de la companyia Indi Gest ens posaran en context perquè l’experiència sigui encara més vibrant i significativa.


Repertori
Nikolai Rimski-Kórsakov: Shéhérazade, op. 35 (1888) 42’


Artistes
Marta Gardolińska, direcció
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

El geni teatral més universalment reconegut ha estat traslladat al llenguatge cinematogràfic en produccions que aconsegueixen vehicular musicalment la tensió o el xoc d’afectes de la trama, encarnats per personalitats desconcertantment convincents.
Una música apassionada permetrà sentir des del Juli Cèsar de Miklós Rózsa fins a les icòniques “Danses simfòniques” de la versió de Romeu i Julieta que és West side story. El seu artífex, Leonard Bernstein, era un gran coneixedor dels recursos teatrals i un expert en l’obra de Mahler.
Abans, s’haurà pogut descobrir o recordar el tema compost per Nino Rota per al film Romeu i Julieta del 1968, per descomptat més propera a la sensibilitat de l’època original, i la suite de la pel·lícula Enric V composta per Patrick Doyle, música d’alta volada, fins al punt que Simon Rattle va optar per enregistrar-la al capdavant de l’Orquestra de Birmingham.


Repertori
Miklós Rózsa: Juli Cèsar (1953) 6’
Nino Rota: Romeu i Julieta (1968) 8’
Patrick Doyle: “Suite” de la pel·lícula Enric V (1989) 17’
Leonard Bernstein: West side story. “Danses simfòniques” (1957) 25’


Artistes
Banda Municipal de Barcelona (BMB)
Rafael Agulló, direcció

La mitjana d’edat sobre l’escenari no supera els 18 anys, però el talent d’aquests joveníssims músics us deixarà bocabadats. Les noves generacions de la música clàssica a Catalunya ens revelen músiques de Britten, Stravinsky, Toldrà, Beethoven i Rameau amb una presentació escènica, un zoom sobre els músics, els seus moviments i les seves emocions.


Repertori
Obres de Ludwig van Beethoven, Eduard Toldrà, Igor Stravinsky, Benjamin Britten i Jean-Philippe Rameau


Artistes
Manel Valdivieso, direcció musical
Cesc Gelabert, direcció escènica i coreografia
Maria Eugènia Arús, direcció pedagògica
Alevins de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)