Barcino, un recorrido por la Barcelona romana

És el punt de partida de la ruta urbana romana, lloc clau per entendre la ciutat romana, que permet fer un viatge en el temps de 2.000 anys, passejarper les cases i carrers de l’antiga Barcino i veure com era i com es vivia a la ciutat romana. El circuit arqueològic passa per un “barri industrial” amb tallers i factories dedicades a activitats artesanals i de transformació.

De camí cap als tallers, tindrem ocasió de veure com es vivia en una casa romana d’una família acomodada de l’antiga Barcino. Es visita l’interior de dos tallers del segle II dC, dedicats a rentar i tenyir la roba, que en època romana es coneixien com a fullonica i tinctoria. Després de travessar un carrer, el cardo minor, que portava al forum o plaça pública de la ciutat, entrem en una factoria del segle III dC on es feia salaó de peix i garum, una salsa perpaladars refinats que va arribar a convertir-se en una autèntica delicatessen.

Després de la factoria de garum, tindrem ocasió de veure com es feia el vi a Barcino a la segona meitat del segle III o al començament del segle IV dC. A través de les restes arqueològiques, podrem seguir tot el procés de transformació del raïm. Finalment arribem al barri cristià de Barcino, on es localitzava el Grup Episcopal, un dels millor conservats de tota la península Ibèrica i que ocupava pràcticament una quarta part de la ciutat fortificada. S’hi poden veure els diferents edificis relacionats amb el culte cristià: destaca el baptisteri del segle IV dC, on van rebre el baptisme els primers cristians; l’aula episcopal o sala de recepció del bisbe del segle V dC; el palau episcopal del segle VI dC, i una església en planta de creu, també del segle VI, envoltada d’un cementiri.

Es localitza un temple romà del final del segle I aC. El temple estava situat al forum o plaça pública de la ciutat, on es trobava una gran part dels edificis públics. Se’n conserven quatre columnes, unides per l’arquitrau, i part del pòdium al qual es pujava per una escalinata. Les cerimònies religioses no es feien mai a l’interior del temple, sinó que tenien lloc davant de l’edifici.

Barcelona conserva en places, patis i carrers gran part de les muralles romanes que van defensar la ciutat durant molt segles. L’antiga Barcino estava envoltada d’un potent circuit emmurallat amb quatre portes d’entrada. Aquestes portes es localitzaven als eixos principals de la ciutat, el decumanus maximus i el cardo maximus, perpendiculars entre si i que creuaven la ciutat de punta a punta.

Al segle IV dC, la ciutat es va fortificar de nou. La nova muralla es reforçà amb 78 torres de defensa i es construí adossada a l’anterior muralla, com una mena de folre. Les portes tenien tres obertures, un pas central per al trànsit rodat i dos laterals per als vianants. Per l’antic decumanus maximus (actual carrer del Bisbe), arribem a la plaça de Sant Jaume, lloc on en època romana es localitzava el forum barceloní, punt de trobada de la societat de l’època i centre de poder on es trobaven els diferents edificis administratius; un exemple perfecte de continuïtat.

Edifici que ens permetrà veure alguns dels trams conservats de muralla. A l’interior d’aquest edifici medieval, ara un centre cívic, es pot veure un llenç del parament interior del primer recinte emmurallat del segle I aC. Es conserva també el pas lateral per a vianants d’una de les portes d’entrada de la muralla, construïda amb anterioritat a mitjan segle II dC. Cap al començament del segle IV dC, el pas va quedar inutilitzat i l’espai es podria haver destinat al cos de guàrdia que controlava l’entrada de la ciutat.

Al carrer Correu Vell 4 i travessant un passatge, s’accedeix a un pati on es pot contemplar un tram emmurallat amb dues torres de defensa que pertanyen al segon recinte emmurallat de Barcino, aixecat al segle IV dC. Al segle XIV, es va construir sobre aquest tram de muralla la casa de la família March, avui seu del Centre Cívic Pati Llimona.

En aquesta plaça es conserva la torre circular que defensava l’angle est de la muralla

Una part important de la resta del perímetre emmurallat per la banda nord-est de la ciutat es pot resseguir amb facilitat al carrer Baixada de Caçador

Part de la resta del perímetre emmurallat per la banda nord-est de la ciutat. Sobre la construcció original romana s'hi pot veure el palau Requesens del segle XIV

Part de la resta del perímetre emmurallat per la banda nord-est de la ciutat. Sobre la construcció original romana es pot veure la capella Reial de Santa Àgata i el Palau Reial Major.

Resten quatre arcades d’un dels aqüeductes, que actualment es troben integrades a la paret mitgera d’un edifici, i que arribaven fins la porta de l'actual plaça nova.

Fora de la ciutat romana estaven situades les tombes i mausoleus, tal com podem observar a la necròpolis conservada a la plaça Vila de Madrid. Antigament, les necròpolis estaven situades als voltants de les vies que portaven a les portes d’entrada a la ciutat. La seva situació estava fixada per la llei romana, que prohibia enterrar els difunts al seu interior. A la plaça Vila de Madrid les tombes se situaven a ambdós costats de la via i la majoria corresponen a cupas, un tipus de monument funerari que reprodueix en pedra una tina de fusta i que és propi de gent de classe mitjana

Tram conservat de la muralla romana

Es pot veure una altra porta d’accés a la ciutat. Es conserva un dels passos laterals per a vianants i les dues torres semicirculars que defensaven la porta. Al costat de la porta s’ha reconstruït un dels aqüeductes que portaven l’aigua a la ciutat; en realitat n’hi havia dos: un portava l’aigua des del riu Besòs i l’altre des de Collserolla, i tots dos arribaven fins a la porta de l’actual plaça Nova.