Anteriors
A vol d’ocell. Un viatge de negocis de Verdaguer i del Comte de Güell al centre i al nord d’Europa
L'exposició A vol d'ocell que fins el 28 d'octubre de 2009 es pot veure a la Casa Verdaguer de Vil·la Joana, ens mostra una faceta poc coneguda de Verdaguer, la d'un viatger modern i d'un excel·lent periodista.
Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme
L'exposició vol commemorar l'aniversari de la "restauració" dels Jocs tot ubicant aquell episodi en un moment clau de la història contemporània de Barcelona: aquell en què les elits ciutadanes, davant l'expectativa certa d'unes transformacions materials i institucionals (el Pla Cerdà entre les quals) en què projectar l'optimisme del moment, elab
Barcelona: entre memòria i profecia
L’Escola d’Arquitectura del New York of Technology NYIT, ha dut a terme un estudi per generar idees i estatègies entorn el territori urbà i el patrimoni, en un workshop amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
Barraques. La ciutat informal
El Museu d’Història de Barcelona presenta aquesta exposició dins el marc del programa Barcelona Diàleg Cultural. La mostra ens presenta el barraquisme a la Barcelona del segle XX com un fenomen urbà i ens ajuda a reflexionar sobre la ciutat informal versus la ciutat planificada.
Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897
L'exposició del Museu d'Història de Barcelona intenta mostrar el complex tramat subjacent a la ideació de l'Eixample per Cerdà, l'energia d'una societat urbana sacsejada per la revolució industrial i emmotllada també pel règim liberal i, naturalment, les dificultats que s'anaren suscitant a partir del moment de trencament amb l'Antic Règim.
Divo Augusto. La descoberta d'un temple romà a Croàcia
La mostra, organitzada pel Museu Arqueològic de Split, es centra en les troballes arqueològiques descobertes l'any 1995 en l' Augusteum de Narona (Split). L'exposició pretén mostrar l'estudi i la restauració de les estàtues trobades durant les excavacions.
Interrogar l’eix de Pere IV
Treballs de connexió de les línies dels tramvies que recorrien els carrers de Pere IV i Pallars, 1930. Foto: Josep Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya
Instal·lació on es presenten treballs que faciliten l'anàlisi de la transformació urbana de la ciutat i del patrimoni històric de l'Eix de Pere IV.
La Barcelona del noucents: Adolf Mas
La videoinstal·lació La Barcelona del nou-cents: Adolf Mas mostra una selecció de fotografies, conservades a l’Arxiu Mas -pertanyent avui a l’Institut Amatller d’Art Hispànic- i escollides d’entre milers d’imatges del període 1900-1917, que permet fer un recorregut per la vida a la ciutat, posant especial èmfasi en el s
La reactivació de Can Ricart. Ideacions
La reactivació del recinte fabril de Can Ricart i del carrer de Pere IV creen un clima propici per debatre sobre la rehabilitació d’edificis i paisatges industrials i sobre les modalitats d’ús de les antigues àrees fabrils i noves estratègies de relació entre ciutadans, tècnics i polítics.
Letònia. La lluita per la llibertat
Amb el pacte acordat entre Adolf Hitler i Ióssif Stalin el 23 d’agost del 1939, Letònia Estònia i Lituània van ser ocupades per l’exèrcit de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el juny del 1940. Un any després l’Alemanya nacionalsocialista trencava el pacte i envaïa els països bàltics ocupats per l’URSS.
Monestirs urbans en temps de Guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona 1691-1718
El Museu d’Història de Barcelona organitza l’exposició Monestirs urbans en temps de Guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona 1691-1718, comissariada pel Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines (SAF).
Patrimoni industrial de Flandes, 1975-2015
L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril.
Perifèries 2009-2012. Projecte 'In situ Barcelona' d’Anna Oswaldo Cruz
Dins de la seva línia de recerca, en múltiples formats de treball, sobre les representacions urbanes contemporànies, el MUHBA ha dedicat una atenció important a la representació de la ciutat més enllà del seu “cor visible”, a la representació de les perifèries, a la metròpoli vista des de la perifèria.
Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom (Barcelona 1947-1985)
Instal·lació fotogràfica de lliure accés. A partir del 3 de novembre del 2013 es prorroga i trasllada a la Sala Padellàs "Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985". Aquesta instal·lació es podrà veure, de 14h a 19h, i els diumenges de 10 a 20h.
Projecte 'Laboratori MUHBA. Col.leccionem la ciutat'
Benvinguts al Laboratori del Museu d'Història de Barcelona. Entreu a un espai de treball destinat a construir relacions entre el Museu, la ciutadania, les entitats, les empreses i les institucions amb la finalitat de col·leccionar la ciutat, especialment la dels temps contemporanis.
Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310). El triomf d'una ortodòxia
Signatura de Salomó ben Adret en un rebut de 23 de desembre de 1259 Arxiu Capitular de Barcelona, 1-6-2815
Salomó ben Adret, gran rabí de la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XIII i començament del XIV, va ser una de les figures cabdals dins l´àmbit cultural del seu temps.