El Centre de Conservació de Béns Mobles de l’MHCB

El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona recull la cultura material que explica el passat i el present de la ciutat. Això es tradueix en una col·lecció heterogènia i, sobretot, extensa, formada per més de 35.200 objectes.

Un dels trets més singulars del museu, i que el diferencia de la resta dels centres museístics municipals, és el creixement constant del seu fons, creixement que suposa un increment d’uns 4.000-5.000 objectes anuals, en essència gràcies a l’entrada del material arqueològic provinent de les intervencions efectuades a la ciutat. A curt i mig termini aquesta progressió anual es veurà, a més, sensiblement augmentada com a resultat de la revisió i actualització del registre de la col·lecció, feina endegada la tardor de l’any 2006.

Per donar resposta a aquesta realitat singular, conformada per un fons ja de per si molt ampli i pel seu augment constant, l’MHCB ha creat el Centre de Conservació de Béns Mobles (CCBM), les funcions del qual són custodiar, conservar i ordenar la col·lecció que recull (a l’entorn d’un 75% del total del fons del museu), tot posant-la a disposició de la recerca i la divulgació.

Dos edificis, dues funcions

El CCBM disposa de dos edificis: un primer que, des de final de l’any 2006, ha passat a ser d’ús exclusiu del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona; i un segon, de nova construcció, en funcionament des del setembre del 2006.

L’edificació d’aquesta segona nau, amb l’addició de molts metres quadrats al conjunt de l’equipament, i la recuperació dels espais cedits de manera temporal al Museu de la Música han fet possible marcar un nou circuit per seguir en el lliurament i la cura dels materials, replantejar la reordenació integral dels fons del museu i assegurar-ne la conservació en les millors condicions possibles.

La nova situació ha permès separar, en dos edificis ben diferenciats, la col·lecció. D’una banda, hi ha els materials arqueològics tot just exhumats de les excavacions, que s’han de tractar i emmagatzemar de forma correcta i eficaç de cara al treball futur que cal fer amb ells; i de l’altra, la resta d’objectes de la col·lecció, aquells ja singularitzats pel número d’inventari i custodiats en sales de reserva adequades a les seves necessitats de conservació.

L’arxiu arqueològic

Així s’anomena el nou edifici del CCBM, perquè està destinat, com tota la resta d’arxius, a rebre i custodiar conjunts de materials que restaran a disposició de la recerca dels diferents especialistes: lligalls, en el cas dels arxius documentals; caixes en el nostre. Aquest arxiu arqueològic, però, comporta de fet dues vessants: aquesta primera, formada pels materials, i una segona, situada a la seu central del museu i dependent del Centre de Documentació, que aplega tota la informació escrita i gràfica generada per una excavació, generalment molt abundant.

L’edifici de l’arxiu arqueològic ocupa una superfície de 2.020 m2 útils, distribuïts en quatre plantes. En aquests espais es fa l’ingrés i el registre del material arqueològic que hi arriba. L’empresa d’arqueologia que, en cada cas, s’ha fet càrrec de l’excavació és l’encarregada de treballar els materials, des de la neteja i el siglatge fins a l’inventari, estudi i catàleg; aquestes tasques es fan totes al CCBM, sota la supervisió i el control del Servei de Col·leccions del museu.

Una vegada els arqueòlegs finalitzen l’inventari i estudi del material, es fa una de les operacions més importants de tot el procés: la selecció dels objectes arqueològics que passaran a formar part de la col·lecció permanent del museu amb número d’inventari individual per a cadascun d’ells i que, en conseqüència, formaran part d’un sistema documental amb tota una sèrie de dades associades que en per metran la documentació i posterior catalogació.

Aquesta tria decisiva, que segueix unes directrius preestablertes ja consensuades, corre a càrrec d’un equip format per diferents membres dels serveis tècnics del museu, amb l’assessorament d’especialistes externs quan això resulta necessari. La resta del material no seleccionat queda, convenientment registrat, dipositat a les sales de reserva de l’arxiu arqueològic.

La col·lecció inventariada

Sota aquest títol s’aplega tota la col·lecció que disposa d’un número d’inventari i que físicament es conserva, com hem apuntat, en un edifici diferent de l’arxiu arqueològic. La part de la col·lecció conservada en aquest arxiu, que podem anomenar «ordenada», i la que rep el nom d’«inventariada» conformen el conjunt del fons del museu.

La segona, que ara ens ocupa, és la formada per peces que, ateses les seves característiques històriques, artístiques, simbòliques i científiques, requereixen ser singularitzades amb un número d’inventari. La col·lecció inventariada que es custodia al CCBM és molt heterogènia i de procedència diversa.

Una bona part, com sabem, està integrada per objectes procedents de les intervencions arqueològiques a la ciutat, un conjunt que no farà sinó créixer i de manera molt considerable, tant perquè en l’actualitat és gairebé l’única font d’adquisició del conjunt de la col·lecció, com perquè algunes intervencions arqueològiques exhumen gran quantitat de material.

En aquest sentit, només cal apuntar que l’excavació efectuada a l’antic mercat del Born va significar, en el seu moment, l’ingrés de més de 3.000 objectes al museu. L’MHCB, però, no només recull aquest material de procedència arqueològica, sinó que també conserva una important quantitat d’objectes vinculats a la vida municipal, a les festes, desfilades i tradicions de la ciutat, als gremis… En definitiva, a la seva història.

L’edifici que hi està destinat ocupa una superfície de 3.250 m2 útils repartits en tres plantes que acullen les oficines, les sales de treball i consulta, el taller de restauració del Servei d’Arqueologia i dotze sales de reserva organitzades segons les necessitats de conservació dels materials: pintura mural i mosaics, ceràmica, pedra, vidre, metall, os, paper, fusta, teixit, etcètera.

Una aposta de futur

Gràcies a les capacitats d’aquest equipament, resulta possible, per primera vegada, fer una tasca de manera sistemàtica i disposar d’una visió global i constantment actualitzada de les condicions, físiques i de coneixement, de la col·lecció de l’MHCB, extensa i en creixement continu.

La feina que s’hi porta a terme és, en certa manera, com la dels educadors a les escoles: poc aparent, escassament lluïda, complexa en ocasions, però del tot bàsica i fonamental. És precisament aquest caràcter allò que fa més meritori el suport institucional que ha rebut, un suport que s’ha fet realitat palpable en l’ampliació i millora del CCBM. És aquesta una línia d’actuació que va en la direcció de permetre la creació de coneixement i de facilitar-ne la transmissió, com a pas previ i imprescindible a les manifestacions culturals més visibles que s’hi poden recolzar.

El museu té una cara pública, amb una seu central que gaudeix d’espais de gran valor patrimonial, com ara el Saló del Tinell o el jaciment arqueològic del subsòl de la plaça del Rei, i on es presenten activitats d’evident i reconegut interès ciutadà. Però també té una altra cara, quasi del tot desconeguda, formada per uns equipaments allunyats del centre històric, desenvolupada en edificis sense atractiu especial on es fa una feina callada i poc vistosa, però imprescindible per posar les bases d’allò de què el gran públic podrà gaudir més tard. Són dues cares que ha d’impulsar, al mateix temps, una ciutat que aposta pel coneixement i la seva difusió.

Servei de Col·leccions de l’MHCB