Aquesta exposició aborda el concepte d' "esperpento" com un nucli de pensament estètic susceptible d'oferir una nova perspectiva per a entendre la realitat. Formulat per l'escriptor Ramón María de la Valle-Inclán (1866-1936) com a eina de qüestionament crític, en reacció a l'endarreriment i la desesperança moral que assolava Espanya al primer terç del segle XX, l'esperpent va confrontar l'encotillament social, polític i cultural del país, insistint en el distanciament de la mirada i en una sèrie d'estratègies estètiques que van desplegar la seva màxima eficiència en la deformació.

A diferència d'altres manifestacions culturals del grotesc que van emergir a Europa, en les quals la distorsió monstruosa va encarnar l'absurd de la vida durant aquesta època, l' "esperpento" va proposar una nova estètica que va comportar un compromís de renovació de les estructures socials. A través d'una àmplia selecció de documents i obres artístiques de diversa índole, aquesta exposició examina els principals temes i estratègies que articulen l'esperpent, posant en relleu que és una proposta estètica que ha sobreviscut el temps i pensament de Valle-Inclán.

L'exposició s'articula en vuit grans seccions. Comença a les últimes dècades del segle XIX amb Antes del esperpento, on es mostra una selecció de la premsa satírica del moment, pintures i dispositius òptics populars que van ser un antecedent de les tècniques de deformació. Després, ja el segle XX, Visión de medianoche s'endinsa en obres artístiques relacionades amb els efectes de la Primera Guerra Mundial, l'espiritisme i els estats alterats de consciència que evidencien l'impacte d'una realitat que es descomponia. Tablado de marionetas i El honor de don Friolera/Martes convoquen elements i formes literàries de la tradició popular per denunciar obertament el desacord de Valle-Inclán amb els poders fàctics. Luces de bohemia inclou referències explícites al moment de revolta social i decadència de la bohèmia en el qual transcorre l'obra homònima. Per part seva, Retablos s'endinsa en obres d'artistes, que convergeixen amb els relats de l'escriptor, on es barreja la religiositat amb la tradició popular per a mostrar instints, pecats i passions. Tirano Banderas presenta l'encarnació de l' "esperpento" en la figura del tirà que va retratar l'escriptor (i que roman a dia d'avui): un líder polític grotesc, la degradació d'un heroi en el qual bullen la crueltat, la supèrbia i la por. Finalment, El ruedo ibérico, títol pres del projecte de novel·les inconclús de Valle-Inclán, tanca l'exposició amb la metàfora de la història d'Espanya com una gran plaça de braus, on violència, política i espectacle revelen les tensions prèvies que van esdevenir en la Guerra Civil.

Lloc: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

Dates: Del 08 d'octubre de 2024 al 10 de març de 2025

El Museu ha cedit en préstec 37 objectes, dels quals mostrem alguns:

Capsa de llumins Emperadriu Eugenia
Capsa de llumins Puntuación pintoresca. Punto final