La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC), formada per vint-i-dues d’institucions, va constituir fa dos anys la comissió de treball de gèneres i identitats, la qual ha iniciat un projecte de recerca i recuperació de dones artistes en col·laboració amb les universitats i amb diverses especialistes. Aquesta tasca aviat donarà els seus fruits en un viquiprojecte i en una imminent exposició virtual col·lectiva de l'XMAC

La comissió també pretén dur a terme una revisió crítica dels museus, on el discurs heteropatriarcal ha estat el predominant, tot excloent, tant a les dones com a protagonistes actives de la creació artística, com a d'altres identitats de gènere i d'orientació sexual i afectiva. En aquest sentit, ha posat en marxa el projecte #referentsartLGBTIQ amb l'objectiu de visibilitzar i crear referents de la diversitat de les identitats així com de les diferents maneres d'identificar-se, sentir-se i estimar.

Per començar a visibilitzar aquesta feina, tot coincidint amb el 28 de juny, dia de l'Alliberament LGBTIQ+ o dia de l'Orgull, l'XMAC planteja una acció conjunta i virtual a les xarxes en la que diversos museus membres de la Xarxa publicaran aquell dia una obra de la seva col·lecció i la posaran en diàleg amb una de les lletres que configuren les sigles del col·lectiu, sota els hashtags #referentsartLGBTIQ i #XMAC.

D’aquesta manera, cada museu participant escollirà una lletra de l’acrònim LGBTIQ+ i en difondrà una obra. La relació d’equipaments participants i les diferents lletres és la següent: obres d’art d’iconografia lesbiana (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Museu del Disseny de Barcelona, Fundació Palau), gai (Museu de l’Empordà, Museu de Reus, Museu d’Art de Sabadell, Museu d’Art Jaume Morera), bisexual (Museu Frederic Marés, Museu de Lleida), transgènere, transsexual o travesti (Museu d’Art de Girona, Museu Abelló), intersexual (Museu d’Art Modern de Tarragona) i queer (Museu d’Art de Cerdanyola, MACBA, Museus de Sitges, Museu de la Garrotxa).

L'objectiu és establir un diàleg i crear referents de la diversitat. “No es tracta de classificar a les persones, ni les obres d'art, ni els i les artistes. Les paraules han de servir per entendre'ns, no per etiquetar. Es tracta de fer pedagogia i mostrar la gran diversitat que s'amaga darrere de les sigles i, de pas, és un punt de partida, una autoavaluació per comprovar quins referents estem mostrant a les col·leccions dels nostres museus, què sabem del col·lectiu i quins prejudicis o dificultats hem de superar”, expliquen des de l’XMAC.   

El propòsit final és aconseguir un museu inclusiu, igualitari i integrador, educador i saludable, tot reivindicant la primera i primordial funció dels museus, la social. Es tracta de reflectir la riquesa i la diversitat de la societat perquè tothom se senti inclòs, perquè ningú se senti al marge.

L'obra escollida pel Museu Frederic Marès és un tors nu de Dionís 'Tors de Dionysos', escultura romana de la primera meitat del s. II d.C. corresponent a un model original grec, que il·lustra en aquest cas la lletra B (bisexual) de les sigles LGBTIQ+.

Dionís fou considerat el déu de la vinya, el vi i el deliri místic segons la mitologia grega. Fruit de la unió entre Zeus i la mortal Sèmele, aquesta divinitat grega va tenir sis fills amb Ariadna, de qui es va enamorar perdudament, i un altre fill, Príap, amb Afrodita. Tot i així, el poeta èpic Nonnos de Panòpolis explica a la seva obra Dionisíaques que el primer amor de Dionís fou un jove anomenat Àmpel, gràcies al qual va descobrir el vi. Enmig d’una competició esportiva, Àmpel va caure d’un brau i es trencà el coll. Dionís el va transformar en cep i amb el seu fruit va fer el primer vi i en va beure el primer glop. De fet, el nom d’Àmpel significa ‘cep de vinya’.