La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC), de la qual el Museu Frederic Marès forma part, compta amb un espai web que conté comissariats en línia que ofereixen nous formats de difusió de les col·leccions de tots els museus que la integren.Tal com indiquen des de la pròpia XMAC, aquest espai ha de permetre que, segons cada comissariat, es construeixin relats molt diversos i es facin aflorar lectures múltiples a partir de la totalitat de les col·leccions. Alhora, també permet difondre el sentit i el valor de la col·lecció conjunta d’art de Catalunya.

El primer d'aquests comissariats en línia, titulat Una rapsòdia visual, va sorgir durant el confinament, concretament arrel del Dia Internacional dels Museus 2020, que aquell any es va haver de celebrar en línia a causa de la pandemia. El Museu Frederic Marès va participar en aquest comissariat amb dues obres: el compartiment del retaule de Sant Agustí de Jaume Huguet  i l’escultura Terpsícore, musa de la música, de Venanci Vallmitjana.

La crisi sanitària i el corresponent confinament domiciliari i tancament dels equipaments culturals va donar peu a la creació de nous recursos i eines a través d'Internet. En aquest sentit, i per tal d'apropar als usuaris les col·leccions dels diferents museus de Catalunya, la XMAC va llançar aquesta iniciativa, a la qual es va afegir Maneres de dir jo. Autoretrat i dones a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, un trajecte virtual comissariat per Cristina Masanés.

Podem trobar-hi també el comissariat Tresors de terres remotes, on els museus de la XMAC, entre ells el Museu Frederic Marès, presenten tresors de terres remotes conservats a les seves col·leccions. En aquest sentit, es poden trobar dues peces del Museu Frederic Marès: el retaule-tabernacle provinent del monestir de Santa Clara de Calabazanos (cap al 1500) i un portapau del segle XIV i XV.

Un altre és el comissariat de l’artista Jordi Mitjà, que porta per nom Ulls confinats i escenifica una situació d'urgència, com és l'arribada de la Covid 19, amb els arxius dipositaris dels museus. "Respon a un seguit de qüestions que em vaig fer, intuïtivament, el primer més del confinament per Covid-19. L’intent de posar imatges al que va succeir, amb l'esperança dipositada en les obres que s'han materialitzat durant aquest període", explica Mitjà. El Museu Frederic Marès participa en aquest comissariat amb dues peces: Bust reliquiari d'una santa, de primer quart segle XVI, i Retrat de nen amb timbal i cèrcol, fotografiat per Joan Martí Centellas a la segona meitat del segle XIX.

Al març de 2022 es va publicar 1000 maneres de morir en un museu d’art, a càrrec del comissari Ricard Mas. Aquesta exposició en línia es limita a mostrar uns pocs casos d’entre la infinita varietat de maneres d’entomar la mort, a través d’obres de caire molt distint, en la seva immensa majoria visitables públicament a les 22 institucions que formen la XMAC. Formen part de la proposta tres obres del Museu Frederic Marès: l'escultura Els Sants innocents de Josep Ginés, un retrat post-mortem de noia (1845-1860) i Enees i la Sibil·la de Cumes visiten l'Estix (1801), d' Antoni Solà.

Per últim, al 2023 han vist la llum tres comissariats més:

Mirar amb altres ulls, comissariat per Miquel del Pozo, proposa un viatge per la col·lecció de la XMAC amb l’objectiu -seguint l’esperit de la cita de Proust- de mirar el món a través dels ulls (de les obres) dels artistes: veure allò que ells veien i sentir allò que ells sentien amb l’esperança d’ampliar la nostra percepció de l’univers a través de la seva mirada. El relleu Aparició de Jesús als seus deixebles al mar, del Mestre de Cabestany i provinent del Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona), és la peça del Museu Frederic Marès present en aquest comissariat.

Pere Parramon i Laura Cornejo han comissariat Som qui som, som com som. Estètiques i dissidències queer als museus de la XMAC, que es va publicar el passat 28 de juny amb motiu del Dia de l'Orgull. La diversitat afectiva, sexual i de gènere forma part de la nostra naturalesa. De la mateixa manera, l’art, com a l’expressió més profundament humana possible, no pot deixar de recollir aquesta riquesa. A partir d’obres pertanyents a les col·leccions de la XMAC, entre elles Grup de dues figures femenines del Museu Frederic Marès, aquesta exposició celebra la pluralitat en les maneres d’estimar, desitjar, sentir-se i pensar-se en les manifestacions estètiques.

El més recent és l'exposició comissariada per la Maria Garganté Llanes Homo socialis: sense restriccions, un recorregut expositiu que vol ser una evocació de la interacció social “pre-pandèmica” sota formes diverses d’ocupació de l’espai. La festa com a ritual, subversió i cohesió identitària, el carrer viscut en la seva dimensió més lúdica o reivindicativa, la comensalitat com a espai-temps de convivència, el “ser en relació”… Es poden trobar dues peces del Museu: La Invitació de ball de la Societat Latorre (1882) d'Apel·les Mestres i La Rebotiga de Pitarra (cap al 1945), de Ramon Torres Prieto.