Durant l’estat d’alarma per la covid-19, Paola de Grenet va experimentar sentiments diferents i contradictoris. D’una banda, va viure una llarga llista de pors: de l’aïllament, de la convivència amb familiars les 24 hores del dia, de no poder fer petons i abraçar, de la responsabilitat dels estudis dels fills, de la pèrdua de la feina, del contagi... D’altra banda, va sentir que la llibertat és un estat mental i que el silenci permet escoltar la “veu interior”. D’aquesta veu va sorgir el projecte Vivint amb la covid. Va convertir la seva família en model i subjecte d’aquesta sèrie perquè, segons la fotògrafa, “tots estàvem vivint una realitat comuna on la família va esdevenir tot el nostre món. El món intern era el món extern”. Amb ironia i de manera crítica, ens convida a pensar en els canvis profunds que ha produït la pandèmia i les vivències que hem compartit.
Fear of Contagion. La por del contagi
M’han fet reflexionar els vestits estrafolaris que les persones han creat durant el confinament per sortir al carrer i sentir-se protegides.
Regina de Rotoloni
Les compres compulsives m’han desconcertat. Segueixo sense entendre el pànic tan exagerat a quedar-se sense paper higiènic durant els primers dies i setmanes de l’estat d’alarma.
Warpred Sense of Time. Sentit del temps deformat
Les nostres reaccions davant d’una situació tan estranya són increïbles; observar-les és una oportunitat per conèixer-nos millor. Les circumstàncies em sorprenen entre el pànic i l’excitació.
Panic Buying. Pànic per comprar
El risc que, per manca de transport, els supermercats poguessin quedar-se amb escassa mercaderia va ser real durant el confinament. Va despertar la por de perdre aquelles coses que, per efímeres que siguin, ens donen certa il·lusió de seguretat.
Living in a Fish Tank II. Vivint dins d’una peixera II.
La llista de pors és llarga... La por que sentim d’estar amb nosaltres mateixos, de l’aïllament, de la convivència 24/7 amb familiars. Són temps de canvis profunds i aquesta pandèmia ens ha propulsat en el futur.
Don’t Touch, Wash your Hands. No us toqueu, renteu-vos les mans
La idea de no poder sortir de casa durant un temps indefinit m’ha despertat molts sentiments diferents i, de vegades, contradictoris, com ara no poder fer petons i abraçar lliurement davant la por del contagi a tu, als teus familiars i als amics llunyans i propers.
Screen Heads III. Caps de pantalla III
Penso en internet com l’extensió de nosaltres mateixos i, en aquest cas, com l’ampliació de les nostres pors, que s’han vist amplificades per l’efecte de les xarxes socials. És com si la nostra por s’hagués traslladat a una realitat augmentada.
Armchair Man. L’home sofà
Els retrats dels meus fills i del meu marit, de sobte, no representen només la meva realitat sinó la de moltes famílies, a Barcelona i a ciutats de tot el món, i els objectes que els vesteixen han passat a ser les seves idees i els seus sentiments. Ficció i realitat, interior i exterior, natura i cultura se solapen de manera inclusiva.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis