“Fotògraf professional i ésser humà vocacional, de formació autodidacta”, així es defineix Joan Guerrero, després de mig segle darrere la càmera. Des que va arribar a Santa Coloma de Gramenet als anys setanta fins avui, no ha deixat de documentar la seva ciutat a través dels migrants que hi han anat arribant (espanyols en aquell moment, de tots els continents ara).
La selecció de fotos que duu el títol Mirades humanes documenta com els migrants i els seus descendents conviuen a Santa Coloma de Gramenet i es reuneixen als marges del riu Besòs, metàfora d’allò que de vegades els depara la seva arribada, habitar als marges. Compromès amb les persones, Joan Guerrero defineix el poder de la fotografia com a instrument de canvi i reflexió, i una mostra d’això és l’associació Gramenet Imatge Solidària, que ha presidit durant 10 anys.
“Aquestes nenes de dues cultures diferents simbolitzen la unió de dues visions. I també els valors de la seva ciutat: Santa Coloma de Gramenet és joventut, solidaritat i lluita”, comenta Joan Guerrero. Al fons a la dreta, al barri de Singuerlín, es pot veure la A d’àcrata, una simbologia que ha estat respectuosa i respectada, segons el fotògraf. © Joan Guerrero
Per a Joan Guerrero aquesta fotografia podria ser “aquella tènue llum que modestament podria fer canviar les coses”. Darrere del joc de mans i mirades, la tendresa, l’afecte i la humanitat podrien ser la resposta a tant de patiment. “Estimar i empatitzar amb els altres seria la revolució més gran per a mi, que els fills dels altres també fossin els nostres.” © Joan Guerrero
Guerrero recorda que el riu Besòs, on es va fer aquesta foto, va arribar a ser considerat un dels rius més contaminats d’Europa. Fa uns anys era una claveguera i, en canvi, avui dia ha esdevingut un lloc de trobada de moltes cultures. “Aquest pare que ensenya la seva filla a muntar en bicicleta em recorda moltes famílies quan van arribar aquí mateix als anys seixanta.” © Joan Guerrero
Al barri de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, s’hi ha assentat una comunitat xinesa extensa. Guerrero destaca “el sentiment, l’alegria de viure” en els jocs entre una dona i un nen. Creu que amb el somriure, com el d’aquesta dona, podem connectar amb una cultura que no entenem i els seus gestos ens apropen. “És una mostra de l’alegria de la convivència.” © Joan Guerrero
Un grup de dones de la comunitat Sikh, que duen a terme un acte religiós, recorda a Guerrero les vivències del Rocío als anys seixanta als mateixos carrers que llavors ell també va fotografiar. Ens convida a reflexionar sobre el fet que dues cultures diferents, cadascuna amb els seus rituals, poden tenir més en comú del que sembla a simple vista. Al fons, els dipòsits de l’antiga fàbrica Damm a Santa Coloma de Gramenet. © Joan Guerrero
“Podria semblar Bombai, però és el parc de Can Zam, que s’està convertint en el miracle que hauria d’haver estat als anys seixanta. Llavors encara s’havia d’urbanitzar, era un solar ple de plàstic. I l’arbre que veiem al mig de les dues dones índies, la natura mateixa, les separa simbòlicament”, segons ho interpreta Joan Guerrero. © Joan Guerrero
Mestissatge i convivències es barregen en aquesta foto. Guerrero constata amb aquesta imatge que diverses comunitats de dones aposten pel suport mutu al casc antic de Barcelona. © Joan Guerrero
El que queda fora de l’enquadrament pot ser tan important com allò que es mostra. Més enllà dels dos nens jugant a futbol, aquella tarda de diumenge al Besòs hi havia joves jugant a criquet, gent passejant i famílies fent pícnic. Tots compartien un espai d’oci. I una altra vegada evoca les similituds amb el seu passat i els migrants dels seixanta, quan les famílies feien el mateix a les Planes en comptes de fer-ho al riu Besòs. © Joan Guerrero
Moltes cultures es reuneixen per tot el parc del Besòs. Cadascuna d’elles busca un espai on sentir-s’hi bé per fer-hi activitats. Com aquesta banda de músics llatinoamericans, que va triar situar-se sota d’un dels ponts que travessen el riu Besòs. “El so ressona sota el pont i, alhora, la coberta és un escenari natural.” © Joan Guerrero
“Agredolç.” De vegades, un sol adjectiu diu moltes coses i també convida a la reflexió lliure. Joan Guerrero no ha volgut afegir res més per descriure aquesta foto, en la qual veiem un jove xinès descansant a la porta d’un restaurant regentat per algú de la seva comunitat. © Joan Guerrero
“Aquesta nena corria d’esquerra a dreta quan li vaig fer la foto”, en la qual es veu un cartell antic dels seixanta o setanta, recorda Joan Guerrero. Aquí conflueixen els dos mons que ha fotografiat durant mig segle al barri de Fondo. “Un barri que, si llavors es va enriquir amb l’arribada de cultures diferents de Galícia, Extremadura o Andalusia, al segle XXI encara s’ha enriquit més amb les cultures provinents de tot el món.” © Joan Guerrero
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis