Aquest treball de fotografia de carrer no busca explicar històries ni documentar realitats, només passejar per Barcelona, estar atent al que ocorre al voltant i capturar escenes que resulten rellevants, per l’estètica, per la llum o pels personatges i les accions que desenvolupen. Res més.
La d’Ignasi Raventós és una fotografia de carrer que ha evolucionat des de les primeres imatges en blanc i negre, sota la influència de mestres com Cartier-Bresson, Robert Doisneau, Francesc Català Roca o Ramon Colom, fins a les imatges on el color pren protagonisme, en un intent d’acostar-se a la fotografia contemporània de carrer. Però hi ha un element que sempre està present en el treball d’Ignasi Raventós: l’ús de la llum, que atorga qualitat, profunditat i ordre. I d’aquí prové el nom d’aquest treball: La llum de Barcelona.
En marxa. Arrenca. La llum de la tarda d’hivern que entra pel carrer de Sant Pere Més Alt, tamisada per la pols d’unes obres, crea un ambient de contrast. Els vianants projecten llargues ombres i el far de la moto és com el sol del capvespre.
Temporal d’hivern a Barcelona. Carregant la taula sota el braç, un surfista s’afanya a arribar a la platja de la Barceloneta. Allà es trobarà amb altres amants del surf. Uns quants dies l’any hi ha onades al litoral barceloní i, quan n’hi ha, mai hi falten surfistes.
Solitud compartida. Un matí d’hivern. Tres amics passegen per l’Anella Olímpica de Montjuïc. Van en formació, gairebé uniformats, amb la mateixa posició de mans. Cadascun, amb els seus pensaments.
La fugida d’en Pancho. El sol del capvespre, en un dia d’hivern, projecta ombres amb formes geomètriques que compartimenten l’espai. L’ombra del fotògraf forma part de l’escena. De sobte, entra un gosset, veloç com una fletxa. “Pancho!”, crida el seu amo.
Mai més s’ha vist aquest aparcament de bicicletes buit. Aquell dia l’acabaven d’instal·lar, i el fotògraf va tenir la sort de poder enfocar la càmera a través dels cercles. I va passar el que havia de passar: un ciclista.
El triomf de l’skater. Cada vegada que aconsegueixen fer voltejar l’skate sota els peus, i després caure-hi perfectament a sobre i continuar rodant, ho celebren com un triomf. No és fàcil. Són perseverants.
La dona del barret. Textures, línies i formes. Els barcelonins i les barcelonines són gent elegant.
Pura coincidència. El plàtan a la mà és la cirereta d’aquest pastís de llimona.
Plaça Nova. Cada matí, els guies esperen els clients que han fet una reserva. Una visita guiada pel barri Gòtic per conèixer a fons la història mil·lenària de la ciutat.
Capvespre d’hivern al carrer d’Elisabets.
La cervesa de la tarda. Grups d’amics i parelles es reuneixen a les terrasses properes al MACBA.
Quadrícules. Al Born, turistes i veïns de Barcelona troben bars amb autenticitat i una decoració molt afinada.
Música sempre. A Barcelona són molts els locals que ofereixen actuacions en directe.
Un senyor de Barcelona. El carrer del Bisbe es comunica amb la plaça de Sant Jaume. Els matins d’hivern, la llum penetra pel carrer, retallant perfectament les siluetes.
L’hora de la llum màgica. Rambla de Mar, al Port Vell. Els turistes desenfunden els mòbils per fer-se selfies o fotografiar el monument a Colom.
Mestre de l’skate. Un aficionat va camí del MACBA per lluir les seves habilitats.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis