Maria Contreras Coll té la necessitat d’explicar les històries de la gent des d’una perspectiva íntima. Està especialment interessada en els drets de les dones i com aquestes estan redefinint les estructures socials en diferents països i religions. En acabar els seus estudis, va passar un any documentant-se sobre la crisi de refugiats i migrants a Europa, viatjant i vivint a l’enclavament espanyol de Melilla, a Grècia, França, Alemanya i el Marroc.
També va viure al Nepal durant el 2017 i el 2018 per investigar com les dones lluiten contra les restriccions menstruals al país. El conjunt d’instantànies que presenta amb el títol Dones que trenquen barreres és un recorregut per molts d’aquests treballs que ha documentat arreu del món per tal de donar visibilitat a les dones i els seus drets.
Des de l’adolescència he sentit conflicte i estranyesa al voltant de les meves pròpies menstruacions i del silenci que havia de guardar en societat. L’any 2015, quan vaig llegir que al Nepal les dones no només compartien aquest tabú, sinó que, a més, quan menstruaven, havien d’estar aïllades, segons una pràctica anomenada Chhaupadi Parth, vaig decidir investigar-ho. Així vaig conèixer la Surekha Kunwar, de 14 anys, quan tenia la primera menstruació, en un poblat remot del districte d’Achham, el maig del 2017. “No puc creure’m que hagi de fer això cada mes de la meva vida, jo no em sento impura.”
© Maria Contreras Coll
Dues noies de Nepal dins de la cabana on passen aïllades el els dies que tenen la menstruació.
© Maria Contreras Coll
“Aquí tenim aquesta pràctica, però les coses estan canviant”, va compartir amb mi la Radha Paudel, autora i activista, quan la vaig conèixer, a Katmandú. Paudel fa més de deu anys que està lluitant, a través de l’educació, contra les restriccions menstruals arreu del país amb la seva fundació, Radha Paudel Foundation.
© Maria Contreras Coll
El maig del 2018 es va celebrar per primer cop el Dia de la Higiene Menstrual, en què les i els assistents, des d’activistes a infermeres, van compartir estratègies per erradicar aquestes restriccions i per brindar millors solucions higièniques a les dones durant la menstruació.
© Maria Contreras Coll
La investigació i la fascinació de la religió i els conceptes antropològics de puresa i impuresa van portar-me a la història de les nenes deesses del Nepal. Les kumari són seleccionades quan tenen entre 3 i 6 anys i se les confina en un temple. Allà se les venera com a autèntiques deesses, com és el cas de la Nihira Bajracharya (a dalt), que va ser seleccionada fa només uns mesos. No se’ls permet sortir del temple ni parlar amb estranys.
© Maria Contreras Coll
La investigació i la fascinació de la religió i els conceptes antropològics de puresa i impuresa van portar-me a la història de les nenes deesses del Nepal. Les kumari són seleccionades quan tenen entre 3 i 6 anys i se les confina en un temple. Quan tenen la primera menstruació, són reemplaçades i han de tornar a aprendre a viure en societat, com la Yumika Bajracharya (a baix), que no ha agafat gairebé mai un autobús ni ha caminat pels carrers.
© Maria Contreras Coll
La Jigme Yeshe Lhamo va decidir ser monja quan era petita i un grup de monges va anar al seu poble, al nord de l’Índia, a fer-hi una xerrada. El llinatge Drukpa és l’única ordre budista en què les monges tenen els mateixos drets que els monjos i l’única en la qual es practica un art marcial. L’any 2008 el líder de l’ordre mil·lenària Drukpa, Sa Santedat Gyalwang Drukpa, va animar les monges a practicar kungfu i els va concedir llocs de lideratge. Inspirat per la seva mare, va fer seva la missió d’empoderar les monges, que majoritàriament provenen d’entorns pobres de l’Índia, el Nepal i Bhutan.
© Maria Contreras Coll
La tragèdia de la pandèmia de l’any 2020 va suposar mirar endins i, com a conseqüència, mirar en el meu propi territori. Les imatges emeses a TV3 del carrer de Santa Anna, al centre de Barcelona, van deixar-me sorpresa. Qui eren aquelles persones que esperaven rebre menjar? Així vaig conèixer la Meritxell Galindo, que havia perdut la feina en un forn de pa i havia hagut de deixar el pis llogat on vivia amb el seu marit, al barri de Gràcia. Es trobaven sense estalvis, i l’hospital de campanya de Santa Anna va suposar un punt de comunitat i esperança tant per a ella com per al seu marit.
© Maria Contreras Coll
Retrat de Meritxell Galindo dins del seu actual habitatge. L’hospital de campanya de Santa Anna va suposar un punt de comunitat i esperança tant per a ella com per al seu marit durant la pandèmia del 2020.
© Maria Contreras Coll
El sistema de contractació en calent i per temporades selecciona dones de zones pobres i rurals del Marroc perquè treballin a Espanya d’abril a juny en la recol·lecció de la maduixa, situació que les deixa sense opcions legals i a mercè dels caps que dirigeixen els camps.
© Maria Contreras Coll
El juliol del 2019 un grup de deu dones marroquines, treballadores als camps de Huelva, va denunciar per primer cop els abusos que milers de dones pateixen cada any al sud d’Espanya, tot i que sabien que corrien el risc de perdre-ho tot, incloent-hi el respecte i el suport de les seves famílies conservadores. Aquesta història la vaig fer per encàrrec de The New York Times.
© Maria Contreras Coll
Imatge nocturna de la valla que envolta un camp de refugiats a Grècia.
© Maria Contreras Coll
L’any 2016, mentre cobria la crisi de les persones migrants i refugiades que arribaven a Europa, vaig conèixer la Fàtima Afrin en un hotel autogestionat d’Atenes, a Grècia. Amb més de seixanta anys, Afrin havia marxat del seu país d’origen a la recerca d’un nou futur. “El meu somni és tornar a veure la meva família unida”, compartia amb mi. Un dia vaig regalar-li una planta d’alfàbrega, que li feia recordar els patis de Síria. Després d’una llarga lluita pels seus papers d’asil, va morir a Grècia el maig del 2017 per complicacions de salut. L’alfàbrega, de vegades, em recorda a ella.
© Maria Contreras Coll
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis