Barcelona Metropolis

El Centenari del cinema amateur a Catalunya ens descobreix una manera diversa de concebre les imatges en moviment, una extensió directa de l'experiència d'un individu o un col·lectiu que no ve marcada per un objectiu comercial, sinó per l’entusiasme d'expressar-se lliurement a través del cinema. El que comença el 1924 com un hobby domèstic per a les classes acomodades aviat esdevé un dels moviments cinematogràfics més importants a Catalunya, fins al punt de ser considerat la primera escola cinematogràfica del país. 

El centenari celebra aquest patrimoni extraordinari i poc conegut mitjançant dues exposicions, una dedicada al moviment de cinema amateur del 1924 al 1940, i una altra per celebrar els cent anys de la creació de la Biblioteca del Cinema a mans d’un cineasta també amateur, i amb diversos cicles de cinema dedicats a la imatge no professional i domèstica, un web en el qual es podran consultar 114 pel·lícules restaurades i digitalitzades al Centre de Conservació i Restauració, la publicació d’un llibre sobre la història del cinema amateur a Catalunya, tallers educatius i l’organització d’un seminari internacional.

Més enllà dels noms concrets, el programa destaca la dimensió col·lectiva del cinema amateur com una cultura cinematogràfica que va desbordar els límits de la pantalla comercial, dinamitzant espais poc explorats per la historiografia com ara els cineclubs, revistes, concursos, congressos, aules i projeccions ambulants, trencant amb la idea àmpliament estesa que a Catalunya es va parlar molt sobre cinema als anys trenta, però que amb prou feines se’n va produir.

La inauguració del cicle, i de l’exposició «Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya 1924-1940...», tindrà lloc a la sala Laya el dimecres 6 de març a les 19 h, amb la presència dels comissaris de l’efemèride, Ignasi Renau i Enrique Fibla Gutiérrez, i del director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau.

Durant l’acte es projectaran Aquesta nit no surto (Francesca Trian, 1934, 8’), film d’avantguarda, celebrat pel crític Josep Palau com una “filigrana fotogènica impregnada de poesia visual”, i Festa Major (Eusebi Ferré, 1933, 17’), un documental sobre la dimensió col·lectiva de la Festa Major de Sant Cugat, guanyador del primer premi de cinema amateur de la Biennal de Venècia el 1934.

Consulteu programació en aquest enllaç.