Barcelona Metropolis

Sovint contraposem la bondat de l’acció social a l’elitisme del món cultural. És un fals dilema, com ha passat en discutir si un edifici del Raval ha de ser un centre mèdic o un museu. El primer es presenta com un servei de primera necessitat i el segon es valora amb certa sospita, com si fos un luxe. Des de l’1 de novembre un grup de doctors de Mont-real, Canadà, tenen permís per prescriure com a teràpia visitar un museu. És un símptoma que la cultura és un pilar tan important del nostre benestar com la salut o l’educació.

Els treballadors de la cultura viuen en una lamentable precarietat laboral, com mostra el debat que obre aquest “Plec de cultura”. Les arts ens ajuden justament a reconèixer-nos en la nostra vulnerabilitat, en un món en què la publicitat i l’imperatiu de l’èxit personal fan invisible i intolerable qualsevol expressió de fracàs.

Com diu Joumana Haddad a l’entrevista, “l’autèntica llibertat demana una presa de consciència contínua”, i aquesta emancipació serà impossible sense el concurs de la cultura compartida. I també apareixen noves tecnologies, com la blockchain, que, si no són finalment cooptades pels grans monopolis, poden tenir un efecte emancipador. Us parlem de tot això i més en aquestes pàgines.