'Survey Barcelona', l’àlbum familiar de la ciutat
- Llibres
- Plec de cultura
- jul. 23
- 6 mins
La fotografia necessita objectius, però no és objectiva, coincideixen a afirmar Valentín Roma, Adrià Goula o Susan Sontag. No ho és Survey Barcelona, un àlbum familiar en el qual no trobes el que t’esperes. Un llibre que, quan el fullegem, més que malenconia ens despertarà curiositat i ens abocarà al carrer. Ens durà a aquell barri extrem i ens farà descobrir nous racons i luxes compartits. Com tot bon àlbum de fotos, gràcies a ell coneixerem nous membres d’aquesta família que és la ciutat.
És ben cert que els surveys fotogràfics són una tradició a Barcelona; ens agrada fotografiar la bellesa de la ciutat i, per què no, també la seva cruesa. Però l’edició més recent de Survey Barcelona. Una mirada fotogràfica sobre les transformacions de la ciutat, 2015-2023 no és un reportatge fotogràfic més. És un llibre sense pretensions de neutralitat, carregat d’intenció i d’emocions, les d’un fotògraf que ha optat per revelar idees a través de la fotografia. Adrià Goula ha estat el coordinador dels dos volums de Survey Barcelona, que no pretenen deixar indiferent el lector (o l’espectador, més ben dit
I d’on ens ve aquesta obsessió per fotografiar la ciutat i aquesta autoestima recalcitrant? Valentín Roma, director artístic de La Virreina Centre de la Imatge, respon suggerint algunes de les raons de la nostra obstinació: defensa els surveys com una manera de copsar la història mentre passa, de visibilitzar emergències socials i de produir subjectivitat col·lectiva. Però un llibre és capaç de fer tot això?
Els surveys són una manera de copsar la història mentre passa, de visibilitzar emergències socials i de produir subjectivitat col·lectiva. Però un llibre és capaç de fer tot això? Sí.
Sí, si entenem que la càmera és una eina no aliena al que passa, darrere de la qual hi ha una persona que ha viscut allò que enfoca. La fotografia necessita objectius, però no és objectiva. No ho és segons Valentín Roma, ni segons Adrià Goula, ni segons Susan Sontag. Perquè no proporciona dades; aporta conceptes disfressats de mirada. I en aquest cas, Goula ha optat per deu conceptes que ocorren en una mirada coral de les transformacions de Barcelona en els darrers vuit anys.
Deu punts de vista i deu fotògrafs, però no deu barris. Els surveys tradicionals tendeixen a dividir les ciutats en sectors, en els quals cada professional fotografia l’estat de la qüestió. Doncs, bé, aquest últim reportatge editat per l’Ajuntament de Barcelona reverteix la tradició, per deixar de treballar per quadrants o àrees de la ciutat. Els deu conceptes proposats articulen el llibre amb més o menys vitalitat segons la destresa de la càmera i l’interès d’allò que fotografia, però sobretot ens permeten comprendre un projecte de ciutat més enllà de la ciutat de projectes.
Els deu conceptes proposats permeten comprendre un projecte de ciutat més enllà de la ciutat de projectes.
La mirada menys antropocèntrica és el fruit de les càmeres de Xavi Bou i Joan Dívi, que, plegats, han fotografiat la vida i han fet visible el que és invisible, congelant la fauna a través dels seus objectius. Amb ells descobrirem rituals d’aparellament de papallones al Carmel, falcons pelegrins a la Sagrada Família o eriçons, els nous inquilins de la Clariana, el parc de les Glòries. Perquè és als parcs on la biodiversitat es fa més visible, on les persones, la fauna i la flora es troben.
Milena Villalba ha fotografiat els parcs i hi ha trobat socialització i joc, però també arquitectura i vegetació construint la ciutat a dues mans. Perquè és així com millora la ciutat, entreteixint verd i construcció amb usos i funcions inesperats. I així ho ha entès Andrés Flajszer, que n’ha fotografiat els usos. És cert que és una missió complicada, si pressuposem que el fotògraf és capaç d’immortalitzar el moviment de la gent. Flajszer ho intenta, i ho aconsegueix quan accepta que el caos no és més que la superposició d’ordres, i que l’objectiu és captar-los. Si a aquest caos hi sumem dotze hores, la vida s’enfosqueix i dona pas a la nit. Sí, la nit, quan tots els gats són negres, quan no veiem les coses dolentes i les inapropiades queden dissimulades. És llavors quan la càmera d’Aitor Estévez fa de paparazzi per descobrir nous usos d’aquells espais, objectes i llocs anodins a la llum del sol.
Survey Barcelona. Una mirada fotogràfica sobre les transformacions de la ciutat, 2015-2023. Ajuntament de Barcelona, 2023.I ara deixem la càmera gairebé arran de terra i mirem la superfície amb els ulls de Pedro Pegenaute. El panot, les llambordes, l’asfalt, molt d’asfalt. Potser massa. Les superfícies de Pegenaute no són planes ni avorrides; són corbes, culpables, perilloses i divertides. Són els llocs des dels quals mirem bocabadats el cel, o l’aire, com diria Jon Tugores. El fotògraf ha enfocat allò que no es veu: l’aire des de l’aire. I les seves fotografies fan que anhelem ser Godzilla o qualsevol altre monstre de pel·lícula apocal·líptica ianqui, amb la sort de veure el món des de dalt. Per veure el verd, el que capta Simona Rota amb un infinit Pantone cromàtic. També podrem veure l’arquitectura que fotografia Adrià Goula inserida a la ciutat com si sempre hi hagués estat. Això sí, hi ha una cosa que Godzilla no podria fer: no podria entrar a casa nostra. No podria veure com en són de diferents dues cases iguals quan les ocupem i les omplim de vida, com explica la càmera de Maite Caramés. Ni podria gaudir els interiors benthamians que Pol Viladoms descobreix en els equipaments. I això, per res del món, no li ho canvio a Godzilla.
Són dos volums carregats de fotografies, d’aquelles que tots voldríem poder veure una vegada i una altra, gairebé com si fossin àlbums familiars.
Dos volums carregats de fotografies, d’aquelles que tots voldríem poder veure una vegada i una altra, gairebé com si fossin àlbums familiars d’aquells que desenterrem molt de tant en tant. Potser perquè en certa manera ho són. Perquè la ciutat es converteix, a través de la mirada espontània de deu fotògrafs, en part de la nostra família. Perquè a través d’aquest llibre ens acostem a la seva intimitat i a la seva quotidianitat. I això, no ens enganyem, ens agrada. Ens agrada tant com obrir aquell àlbum de fotos antic i recordar moments passats. Amb aquest Survey, però, no cal que ens posem malenconiosos, només hem de sortir al carrer i gaudir de la ciutat; hic et nunc.
Survey Barcelona. Una mirada
fotogràfica sobre les transformacions
de la ciutat, 2015-2023
Ajuntament de Barcelona, 2023.
Dos volums
312 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis