Barcelona Metropolis

Les aigües residuals reflecteixen els nostres hàbits: a quina hora ens llevem o anem a dormir, quan fem vacances o quins medicaments consumim, perquè els pics d’eliminació d’aigua delaten la nostra activitat. Així és com l’estudi SCOREwater ha descobert algunes diferències de la vida quotidiana de tres barris amb rendes molt diferents: el Carmel, el Poblenou i Sant Gervasi.

Les aigües residuals d’una ciutat són la conseqüència directa de la vida quotidiana dels habitants. Recullen, òbviament, els productes que es llencen per l’aigüera o el vàter —no sempre orgànics i, de vegades, perjudicials—, però també informació, entre d’altres, dels aliments, els fàrmacs i les drogues que consumim. A més, les aigües residuals reflecteixen clarament els nostres hàbits: si matinem més o menys, a quina hora anem a dormir i en quins períodes de l’any fem vacances, perquè els pics d’eliminació d’aigua delaten la nostra activitat.

Els 1.643 quilòmetres de clavegueres que té la ciutat de Barcelona ja fa temps que són el focus d’atenció de la recerca i, ara, concretament, d’una disciplina que s’anomena sociologia del clavegueram. I és que les aigües brutes són una font d’observació privilegiada molt més ràpida i fiable que les inspeccions o les enquestes. En realitat, són metodologies complementàries que ajuden a afinar millor la gestió i les polítiques públiques.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), l’Institut Metròpoli, l’Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya i l’empresa s::can Iberia, participa en el projecte europeu SCOREwater.[1] En el marc d’aquest projecte, Barcelona ha posat en marxa un laboratori d’innovació urbana que durant un any ha extret informació de les aigües residuals de tres barris de la ciutat amb nivells de renda diferents: el Carmel (baix), el Poblenou (mitjà) i Sant Gervasi (alt). El projecte, presentat a l’Smart City Expo World Congress 2023, és pioner perquè fins ara s’analitzaven les aigües que arriben a les depuradores, però mai s’havia estudiat un àmbit tan local. Les comparacions entre barris posen llum a la realitat social i, alhora, obren moltes possibilitats d’aplicació. El coneixement que s’ha extret permet, entre altres coses, dirigir millor les inspeccions d’abocaments il·lícits, detectar alertes sanitàries o ambientals i abordar campanyes d’educació ambiental o de salut pública d’una manera molt més efectiva.

Aquest projecte és un bon exemple de com extreure valor a les dades de la “ciutat intel·ligent” per diversos motius: identifica bé els objectius; integra fonts diverses de dades, entre les quals trobem sensors en línia, resultats d’anàlisi de mostres al laboratori i enquestes, i aplica big data i intel·ligència artificial, sense oblidar la transparència i la participació ciutadana. En aquest darrer cas, la campanya de difusió “Les aigües residuals parlen de tu”[2] mostra el que s’ha trobat i dona consells sobre com actuar. També s’ha dissenyat un joc per aprendre bones pràctiques,[3] el qual s’ha posat a prova amb dos-cents infants d’escoles dels barris implicats.

Resultats diferents segons el barri
Durant un any, a les tres zones s’han analitzat onze paràmetres en continu i d’altres a través de mostres al laboratori. Tot plegat ha permès processar informació sobre el consum de fàrmacs, tabac, alcohol, cafè i drogues, i també sobre quines pràctiques no sostenibles ambientalment es produeixen, com ara llençar tovalloletes humides, olis, greixos o restes de menjar excessives per l’aigüera o l’inodor. També s’han mesurat els riscos, no gaire coneguts, d’aliments o cosmètics que desprenen plastificats que acaben sent expulsats per l’orina, així com els efectes de parabens i filtres solars que també van a parar a l’aigua. Finalment, s’ha fet un seguiment epidemiològic del SARS-CoV-2 i s’ha estudiat la presència de gens de resistència als antibiòtics en els microorganismes.

La pregunta principal que es van plantejar els investigadors és si hi hauria diferències significatives en les aigües residuals entre els tres barris. Les dades demostren que sí. Per exemple, els pics d’aigua alliberada al clavegueram mostren que els habitants del Carmel matinen més i es lleven gairebé 1,5 hores abans que els del Poblenou, encara que, en conjunt, els caps de setmana la ciutadania redueix les hores d’activitat diària de 13 a 10. Fins i tot podem saber en quin moment es produeix el descans en un partit de futbol Barça-Madrid per l’increment del cabal de les aigües residuals. Amb les vacances passa a l’inrevés: a l’estiu, durant uns dies baixa el flux, fet que es veu clarament a Sant Gervasi i al Carmel, però no tant al Poblenou, potser per l’activitat turística i d’oci que manté tot l’any. Els caps de setmana, en canvi, només marxen de la ciutat de manera generalitzada les persones que resideixen a Sant Gervasi. Als altres dos barris, no hi ha diferència entre els dies laborables i els festius. En aquest cas, la dinàmica es pot relacionar clarament amb la renda mitjana de Sant Gervasi, que triplica la del Carmel i dobla la del Poblenou.