Barcelona Metropolis

23 d’abril del 2020. Com cada any, Sant Jordi ha de matar el drac, però enguany la història pren un altre camí i l’enemic ha mutat en un virus que no es veu a simple vista ni es menja una princesa, però que ha arrasat el panorama social i cultural sense cap remei a l’horitzó. L’heroi potser s’haurà d’aliar amb el drac per derrotar la malaltia i esperar que el sector resisteixi el seu embat per reprendre la lluita anual, potser al juliol, potser a l’octubre. O potser el cavaller podrà salvar els llibres amb visites massives a les llibreries i un pla redemptor que contribueixi a posar ordre a la baula més feble del sistema editorial.

Ha passat el dia de Sant Jordi amb les llibreries tancades. El sector del llibre ha fet tot el que ha pogut però, abans i després, queda la incertesa. Les llibreries són un dels comerços a qui s’ha permès reobrir des de la fase 0 del desconfinament. Així i tot, el primer dia que era possible reprendre l’activitat, només una de cada dues va decidir aixecar la persiana, segons dades del Gremi de Llibreters. No se sap per a quantes el confinament acabarà suposant un tancament definitiu. S’han succeït iniciatives d’urgència com el projecte Llibreries Obertes i se n’han redescobert d’altres com Libelista; s’ha impulsat la venda als grans magatzems en línia (Amazon, però també Fnac, Abacus, La Casa del Llibre o El Corte Inglés), així com les comandes a les llibreries independents a través dels webs, per e-mail i per telèfon, i les vendes en quioscos i supermercats. Abans que arribés Sant Jordi, cada jornada que passava es difonien iniciatives i campanyes, acompanyades d’algunes polèmiques i cert malestar per com s’han gestionat, però ja es pot dir que si bé han servit per afeblir l’estocada, la ferida encara és oberta. Ara la idea és celebrar la gran festa del llibre el 23 de juliol, en ple estiu, sota un núvol d’incertesa vírica que tot ho amara i invitacions constants d’ajornar la celebració. I, si no es pogués, es diu de moure-la a l’octubre. Per alguns, serà massa tard.

El president de la Generalitat mateix ja va assegurar que s’intentaria reactivar l’activitat de les llibreries “com més aviat millor” i que calia “prioritzar un sector cultural molt tocat, devastat”, motiu pel qual es va acordar crear una comissió per elaborar un pla de rescat en una reunió entre la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i representants del sector: Xavi Ramiro (APIC), Bel Olid (AELC), Àngels Gregori (PEN Català), Montse Ayats (Associació d’Editors en Llengua Catalana), Maria Carme Ferrer (Gremi de Llibreters), Patrici Tixis (Cambra del Llibre de Catalunya i Gremi d’Editors), Martí Romaní (Gremi de Distribuïdors) i Jesús del Hoyo (Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya).

A hores d’ara, davant la incertesa, el sector aguanta la respiració. Com avançarà el desconfinament? Quines conseqüències tindrà l’aturada? Passades les primeres setmanes de desescalada, recordarà la gent que la cultura en general i els llibres en particular els han ajudat a passar els dies i acudirà en massa a les llibreries? Si per superar la pandèmia hem estat els ciutadans qui ens hem fet responsables tot quedant-nos a casa, ens farem també responsables de la recuperació o esperarem que siguin els governs i les institucions els qui ho arreglin tot? Certament, no hi ha respostes.

De moment, aquest esglaó feble de la cadena fa el cor fort. Montserrat Úbeda, directora de la llibreria Ona, que havia d’obrir precisament al mes d’abril per estar rodada per Sant Jordi, explicava que “aquesta aturada ens anirà bé per replantejar-nos la manera com comprem els llibres i com consumim en general”. Lluís Morral, de Laie, creu que com a mínim aquest any “s'ha salvat la cara”, en part perquè els lectors han dirigit les comandes al web com mai fins ara. Isabel Sucunza, de La Calders, tuitejava per què s’havia pogut salvar relativament de la suspensió de Sant Jordi: “Fa uns anys vam decidir que la parada d'aquell dia la muntaríem sempre en un lloc (l'Antic Teatre) fora del mogollón per seguir mantenint el contacte amb els nostres clients habituals en un entorn que ho facilités”.

Reconversió inajornable del sector

I, per últim, ja a llarg termini, cal escometre una reconversió: “Una vegada hem rescatat i reforçat el sector perquè torni a una cosa semblant a la normalitat, hem d’afrontar la reconversió. Caldrà començar a desplegar aquestes mesures durant els propers dotze mesos i completar-les en dos anys”. Una reconversió tan profunda com la del llibre no es resumeix en uns centenars de paraules, però Ruiz Domènech n’apunta els aspectes essencials.

En primer lloc, cal abordar una reforma del sistema institucional de gremis i associacions: ha de ser més senzill, democràtic i horitzontal. En segon lloc, s’ha d’establir l’obligatorietat i gratuïtat de l’ús i la participació d’eines d’informació com LibriRed i DILVE, entre d’altres. En tercer lloc, cal desenvolupar un sistema d’indicadors del llibre que publiqui les dades mensuals en diferents rangs i subsectors, seguint els exemples alemany i brasiler (entre d’altres). Per últim, s’ha d’elaborar un pla de reconversió industrial i comercial del llibre, amb una sèrie de mesures que aconsegueixin els següents objectius: desincentivar la publicació de novetats i moderar-ne el ritme; mesurar i reduir la quantitat de títols vius; fomentar l’adopció, per part dels editors, de tecnologies i processos a favor de l’eficiència; racionalitzar la distribució tendint a l’estoc zero mitjançant l’aplicació de les tecnologies i els processos d’impressió sota demanda ja disponibles al mercat; fomentar la gestió d’audiències per part d’editors i llibreters; i fomentar el tancament de les llibreries que aportin una contribució social i cultural menor.

Ara bé, Ruiz Domènech està convençut que el sector se’n sortirà, però molt tocat, “més que en altres grans mercats europeus com l’alemany, el francès o l’italià, perquè la rendibilitat i la liquiditat del mercat espanyol són força inferiors, fins i tot en comparació amb les italianes. En un any veurem força tancaments de llibreries, alguns tancaments d’editorials, i fins i tot és possible que algun distribuïdor mitjà hagi de baixar la persiana. La recuperació, a més, serà molt lenta. No podem esperar reprendre l’activitat on la vàrem deixar, el ritme serà lent. Si no passa res més, la tardor serà de recuperació i potser arribarem al Nadal amb un ritme força bo, però, en qualsevol cas, trigarem un any a recuperar el terreny perdut. A més, els editors estan posposant llançaments i compra de drets, per tant, tot això també anirà més lent. Ara veurem llançaments que van quedar pendents abans del confinament i potser tindrem una certa sensació de normalitat, però serà per simple acumulació”.

L’element tecnològic

En tot cas, Ruiz Domènech valora les propostes que s’estan fent des del sector mateix com a “voluntarioses, però fan curt. Han tingut un èxit irregular que ajudarà molt a alguns però molt poc a la majoria. És normal. No totes les llibreries, per exemple, han arribat a aquesta crisi amb les mateixes eines. Algunes han sabut i pogut moure les seves comunitats, i d’altres no perquè no les havien treballat mai massa. En el context del confinament, l’element tecnològic ha pesat molt i s’ha notat qui havia tingut cura de les xarxes socials, la comunicació, la venda en línia, i qui no. Això no assegura la viabilitat, però permet encarar el problema d’una altra manera, amb més opcions. Del paper de les administracions no se’n pot dir gran cosa perquè gairebé no fan res útil. Si ens comparem amb França, veiem que aquí no es fa res, excepció feta d’alguns ajuntaments, com el de Barcelona, que han posat diners damunt la taula per comprar llibres a les llibreries destinats a les biblioteques, una decisió encertada perquè reforça la baula més feble. Jo trobo a faltar, com a mínim, copiar el que fan a França, a la nostra mida i amb els nostres recursos”.

Pel que fa al futur, “la distribució de llibres de paper haurà de diversificar la seva oferta de serveis. Alguns distribuïdors ja han començat a fer-ho, però la majoria, per exemple, no ofereix servei d’impressió sota demanda. També ens hem de preguntar per què el meu distribuïdor de llibres digitals m’informa, amb un retard de només 48 hores, de les vendes dels meus ebooks (si ho gestiono directament amb Amazon, se m’informa el mateix dia) i per què la majoria dels distribuïdors de llibres de paper ho fan a mes vençut i no sobre vendes en ferm per part dels lectors, sinó només de les comandes dels llibreters. La cadena de valor tradicional porta deu anys sense fer els deures. Hi ha hagut avenços, però insuficients”.

Pel que fa a les llibreries, creu que el seu paper —quelcom que les més noves i les que s’han sabut reconvertir ja estan fent— és ser magatzems de cultura. “El producte principal serà el llibre, però embolicat amb una oferta cultural sense la qual el negoci no se sostindrà. N’hi haurà menys i, excepte les cadenes i els grans magatzems, les llibreries seran més petites. No crec que sorgeixin propostes radicalment noves durant el confinament. Veurem la continuació d’allò que hem vist fins Sant Jordi, poca cosa més. No està malament, però no hem de caure en triomfalismes: fins i tot Llibreries Obertes, que ara funciona bé i ha venut uns 50.000 llibres, encara no ha venut des del 23 de març l’equivalent a dos dies normals de facturació abans de la crisi. Amb sort, s’està venent el 10% del que seria normal. És una catàstrofe”.

Una catàstrofe que obligarà a obrir les portes, a esperar que s’hagi pogut injectar liquiditat en el sistema i que els lectors (respectant les mesures de distanciament social, és clar) omplin les llibreries perquè el valor flueixi cap a totes les baules de la cadena del sector editorial. Així, potser, Sant Jordi, la princesa i el drac derrotaran el virus del confinament i tornaran a reprendre el combat no l’any que ve, ni al juliol, ni a l’octubre, sinó dia rere dia.