Barcelona Metropolis

Per primera vegada vivim un retrocés generacional. L’ascensor social, que tant havia millorat l’estatus de les generacions anteriors, s’ha aturat. Fins ara, les polítiques de benestar s’han centrat en la protecció de la gent gran i els més desvalguts. Ha arribat l’hora de dissenyar també polítiques socials per als joves.

Un dels canvis que menys esperàvem i que pot tenir més repercussió sobre el futur és la situació de precarietat generalitzada en què es troben les generacions més joves. No són només els deu anys perduts a causa de la crisi. És que, superada la recessió, la realitat amb què es troben no té res a veure amb les seves expectatives i menys encara amb les que tenien els seus pares a la seva edat. Després de dècades d’estabilitat i progrés social, l'increment de les desigualtats i el descens de la mobilitat social formen un còctel explosiu que està provocant revoltes i conflictes a tot el món.

En el nostre cas, per primera vegada vivim un retrocés generacional. L’ascensor social, que tant havia millorat l’estatus de les generacions anteriors, s’ha aturat. La igualtat d’oportunitats està en perill. L’empitjorament de les condicions laborals condemnen molts joves a un horitzó ple d’incerteses, quan no a la pobresa.

Les mutacions socials estan portant canvis profunds en la manera de viure i de pensar dels joves. Especialment notoris són els canvis en el comportament electoral: les generacions nascudes en democràcia viuen la política d’una manera molt diferent de les anteriors. Són molt més conscients de l’emergència ambiental, han abraçat el feminisme i, encara que en general són més individualistes, els joves també impulsen noves i nutritives formes de relació solidària i cooperativa.

Forma part de la capacitat de resiliència adaptar-se a les circumstàncies, però els canvis que protagonitzen els joves, de vegades amb pancartes, altres amb les petites decisions de la vida quotidiana, van molt més enllà de la mera resistència. Porten el germen de profundes transformacions. Fins ara, les polítiques de benestar s’han centrat en la protecció de la gent gran i els més desvalguts. Ha arribat l’hora de dissenyar també polítiques socials per als joves, polítiques actives d’ocupació i mesures predistributives que els garanteixin la seguretat vital i el benestar als quals tenen dret.