Des de 1992 s’han implantat diferents Plans d’usos a Ciutat Vella per regular les activitats econòmiques i les llicències urbanístiques. El darrer, aprovat el 2017, posa èmfasi en la promoció del comerç de proximitat. Aquesta eina és indispensable per millorar la qualitat de vida i garantir que els veïns puguin continuar al barri.
La millora urbana del centre històric de Barcelona ha estat una prioritat dels governs municipals des de la recuperació de la democràcia, i sota aquesta premissa s’han impulsat polítiques de transformació socials, urbanístiques i econòmiques. S’han promogut planejaments urbanístics i s’han desenvolupat accions socials, entre les quals destaquen les intervencions en el parc d’habitatges, la construcció d’equipaments i la creació de nous espais públics a la ciutat. Pel que fa a les polítiques públiques focalitzades a aconseguir una transformació econòmica, s’han dut a terme una successió de plans especials de concurrència pública, hoteleria i altres activitats coneguts amb el nom de Pla d’usos. Es tracta d’una eina urbanística que regula les condicions d'implantació de les noves llicències en un territori basant-se en el seu impacte en l’espai públic i que incideix en el fre o la promoció de models econòmics i socials.
Aquesta eina resulta essencial a Ciutat Vella, el districte central i històric de Barcelona, un espai que genera un gran interès entre els visitants i causa una sobresaturació de persones, així com moltes tensions amb els residents i el comerç. Aquesta gran afluència de visitants fa que el districte sigui molt atractiu per promoure activitats culturals, comercials, d'oci, d’hoteleria i de restauració, la qual cosa genera una especialització econòmica que provoca la desaparició de les activitats orientades a donar servei als veïns i veïnes, i ocasiona certes molèsties als residents que fins i tot acaben afectant la seva salut.
Per revertir aquesta situació, el primer Pla d’usos de Ciutat Vella es va implantar l’any 1992 amb l’objectiu de regular les activitats econòmiques i resoldre les problemàtiques que generaven. Va ser el primer de la ciutat i, posteriorment, n’hi ha hagut set més, fins l’actual. Aquests primers plans, promoguts per governs socialistes, van restringir les activitats —provocant així un efecte de contenció del creixement— i van limitar la concessió de llicències d'apartaments turístics. Però no va ser fins el Pla d’usos de 2010 que la regulació va suposar un fre real a les noves llicències amb la introducció d’un element regulador cabdal: la densitat màxima d'establiments.
Malauradament, aquesta tendència es va modificar durant el mandat convergent. El Pla d’usos de 2013 va liberalitzar les noves llicències en molts indrets del districte, un fet que es va justificar tot apel·lant a la necessitat de donar resposta a la crisi econòmica. La naturalesa reguladora d’aquesta eina urbanística es va pervertir i es va utilitzar com un pla de desenvolupament econòmic adreçat a les activitats relacionades amb el turisme. Aquesta contradicció va fer que els jutjats l’acabessin declarant nul de ple dret.
El gran repte era aconseguir un equilibri entre el desenvolupament de l’activitat econòmica i la salut de les persones residents en el territori.
Comerç de proximitat
L’any 2015, des del nou govern de Barcelona en Comú, ens vam proposar modificar el Pla d’usos vigent amb una clara voluntat de suprimir els efectes negatius que certes activitats provoquen a l’espai públic i d’afavorir la diversitat comercial, posant especial èmfasi en el comerç de proximitat.
Es va encarregar l’Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes (Estudi 300.000Km/s, 2017), una innovadora cartografia dels moviments de les persones, els usuaris de locals d'oci i els visitants del districte. Els resultats obtinguts van evidenciar la vulnerabilitat social, la fragilitat del teixit residencial, els processos d’expulsió deguts a l’excessiva orientació del teixit econòmic cap al visitant, i la conflictivitat derivada de l’exercici de les activitats, principalment relacionades amb els problemes de soroll nocturn a l’espai públic.
D’altra banda, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va desenvolupar l’Estudi de valoració de l’impacte del soroll procedent d’activitats relacionades amb l’oci nocturn sobre la salut de les persones a Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona, 2017), del qual es van obtenir uns resultats que evidencien la relació entre la contaminació acústica i l’afectació greu sobre la salut de les persones que viuen al districte.
Els resultats d’aquests dos estudis van ressituar les nostres prioritats polítiques en la redacció del nou pla, en el qual es va definir com a objectiu principal la protecció de la vida dels veïns i les veïnes de Ciutat Vella. Perquè, malgrat que el territori pateix una desmesurada pressió turística i la seva vida veïnal ha estat oblidada molt sovint per part dels diferents governs municipals, Ciutat Vella segueix sent un districte residencial. Així doncs, es va considerar essencial preservar la vida dels seus barris com un element central per tal de garantir que el veïnat de Ciutat Vella continués vivint al districte. El gran repte era aconseguir un equilibri entre el desenvolupament de l’activitat econòmica i la salut de les persones residents en el territori.
Entre l’equip de tècnics municipals, l’equip redactor extern i la ciutadania vam dur a terme un diagnòstic crític dels plans anteriors, tot aportant millores normatives i consistència jurídica, i censant per primera vegada i de forma molt acurada totes les activitats que tenien lloc al territori. Així mateix, vam evidenciar amb rigor la prevalença de l’ús residencial, la fragilitat del teixit urbà i la vulnerabilitat residencial, tot definint el llindar de saturació de les activitats compatibles amb la qualitat de vida del veïnat. Per fer-ho, vam creuar les dades d’acumulació de llicències amb els gràfics d’exposició al soroll dels diferents sonòmetres instal·lats a la via pública.
Aquest llindar de saturació va ser clau per justificar la restricció de noves llicències a zones saturades. L’element més innovador del treball dels urbanistes va ser la capacitat de prognosi de l’aplicació de la normativa; l’equip redactor va crear una eina capaç de simular escenaris de saturació en base a l’aplicació de diferents paràmetres de regulació.
Per tots aquests motius, el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya va atorgar el Premi d’Urbanisme Espanyol 2019 al Pla d’usos de Ciutat Vella, el màxim reconeixement per part de la professió en l’àmbit del planejament urbà.
El monocultiu econòmic no ha augmentat i la tendència de les noves llicències s’ha capgirat: ara són majoritàries les sol·licituds de comerç de proximitat, mentre que les de restauració i les d’activitats turístiques són gairebé residuals.
Participació ciutadana
Dèiem que la ciutadania també va col·laborar en la redacció del pla mitjançant un procés participatiu conduït per la cooperativa Raons Públiques. El procés va comptar amb la participació de diferents sectors implicats en l’àmbit veïnal i econòmic. Els resultats obtinguts van constatar l’afectació que la saturació de les activitats econòmiques orientades al turisme produïa sobre la vida de les veïnes i els veïns que viuen al districte i la necessitat de simplificar-ne la regulació.
Des de l’inici dels treballs que van desembocar en el Pla d’usos de 2017 sabíem que, tot i que la liberalització de les activitats havia tingut un desplegament rapidíssim a Ciutat Vella, la restricció tindria uns efectes molt més lents, ja que els plans d’usos sempre actuen sobre allò preexistent. Per tant, és cert que el model econòmic no s’ha modificat, però sí que podem constatar que el monocultiu econòmic no ha augmentat i que la tendència de sol·licitud de noves llicències s’ha capgirat: ara mateix són majoritàries les peticions de llicència de comerç de proximitat, mentre que les de restauració i les d’activitats dirigides al públic turista són gairebé residuals. Això ens situa en un escenari futur en el qual s’incrementaran les activitats econòmiques destinades al públic local i es reduiran les turístiques.
Amb tot, un pla d’usos pensat per protegir la població que viu a Ciutat Vella no és suficient per canviar el model. És una peça més d’un engranatge en què s’han d’incloure elements ja aprovats en el darrer mandat i desenvolupats també en aquest: el pla de dinamització econòmica i comercial, la territorialització dels serveis de Barcelona Activa, un pla d’inspeccions proactiu i eficient —acompanyat d’un reforç de l’aparell de serveis jurídics— i un urbanisme pensat amb la participació del veïnat per al seu propi benefici.
Barcelona ha de ser una ciutat que cuida la vida de barri: amb unes veïnes i uns veïns que tinguin dret a participar dels processos de construcció ciutadana i una Administració que tingui el deure de garantir aquesta participació i la vida comunitària. Aquest és l’esperit del Pla d’usos de Ciutat Vella de 2017.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis