Barcelona Metropolis

Hi ha un gran repte que corre el risc de quedar eclipsat pel canvi climàtic o la igualtat de gènere: el de la pobresa i la fam. Parlarem de cultura ecològica o feminista, perquè les arts ja s’hi han abocat, però quina serà la cultura de la pobresa?

Els grans reptes a què s’enfronta la humanitat demanaran un canvi cultural paral·lel que ajudi a crear nous hàbits i mentalitats. Tant si parlem de la transformació energètica com del canvi climàtic, la conversió del mercat de treball o la igualtat de gènere, caldrà desplegar recursos de tota mena, també des de la cultura, per generar una nova consciència ecològica, laboral, feminista o el que vingui al cas. A més, hi ha un altre gran repte que corre el risc de quedar eclipsat: el de la pobresa i la fam, que afectarà també el primer món.

Parlarem de cultura ecològica o feminista, perquè les arts ja s’hi han abocat, però quina serà la cultura de la pobresa? La pregunta esdevé retòrica quan ens adonem que és molt difícil generar cultura des de la pobresa. I més si el paisatge mental dels pobres acaba segrestat pels mass media de la societat de l’espectacle, ja sigui per la televisió escombraria, les xarxes socials o l’internet gratuït.

L’educació pública i els serveis culturals bàsics gratuïts que procuren biblioteques i centres cívics són indispensables perquè els ciutadans puguin superar la seva pobresa cultural. Però serà impossible transformar la pobresa en un revulsiu cultural si no prenem consciència de la misèria que afecta la cultura mateixa; si no atenem també la precarietat que afecta la cultura de base, que demana suport institucional per articular-se i donar a la pobresa l’expressivitat que necessita per fer-se present.