Barcelona Metropolis

La cultura ha estat un dels sectors més castigats per la pandèmia. D’aquesta crisi els artistes han après en pròpia carn una lliçó dolorosa, i és que és impossible crear quan es té gana. Avui, més que mai, cal una aposta decidida per la cultura i la creació des de les administracions.

La cultura ha estat un dels sectors més castigats per la pandèmia. D’aquesta crisi els artistes han après en pròpia carn una lliçó dolorosa, i és que és impossible crear quan es té gana. També han après que si l’ecosistema cultural col·lapsa i cauen les exigències del mercat, el creador compon, escriu o pinta amb una incertesa total, però també des de la gratuïtat més absoluta. Al capdavall, la bellesa no accepta condicions ni es doblega amb servituds ideològiques. El temps dirà quines obres han germinat en aquesta intempèrie, en què la bellesa haurà estat l’únic baluard.

Dit això, no podem demanar a artistes i treballadors culturals els mateixos sacrificis que van haver de fer arran de la crisi del 2008, que va obligar els creadors a fer equilibris sobre la corda fluixa, sense xarxa, perdent son i diners per poder tirar endavant els seus projectes. Avui, més que mai, cal una aposta decidida per la cultura i la creació des de les administracions. El pacte cultural que s’ha gestat a l’Ajuntament de Barcelona i l’increment de pressupost de Cultura de la Generalitat s’han de traduir en un suport real a un sector depauperat però imprescindible per reconstruir l’economia i el benestar emocional de la ciutat. Ara que el debat sobre l’Hermitage confronta models diferents de ciutat en la confluència entre cultura i turisme, convé tenir present que la recuperació de Barcelona passa per l’amor propi i l’impuls dels seus creadors.