Barcelona Metropolis

Enric Montefusco explica en aquestes pàgines per què ha titulat els seus discos amb el nom de grans avingudes de Barcelona: Meridiana i Diagonal. Vet aquí dos eixos que representen cares antagòniques de la ciutat, on conviu gent nascuda aquí amb d'altra vinguda d'arreu, barcelonins de tota classe i condició que l’habiten, però que massa sovint sembla que pertanyin a mons diferents.

El codi postal pot determinar encara avui el nivell cultural d’una persona, i de retruc també la seva renda i esperança de vida. Les cultures de la ciutat són diverses, però el futur de Barcelona serà la suma i destil·lació de totes elles en una cultura compartida. Contra la força del mercat, que centrifuga persones fora de la ciutat, la cultura pot ser una eina que ajudi a superar marginalitats, a igualar els ciutadans sense uniformitzar-los. 

Avui, la Meridiana i la Diagonal es troben en una plaça literalment foradada per les tuneladores. La transformació urbana de les Glòries hauria de ser el símbol de la confluència d'aquestes dues Barcelones que faci aflorar noves centralitats a la ciutat. Mentrestant, Montefusco demostra amb la seva música que, més enllà del codi postal de cadascú, així com la Meridiana i la Diagonal es troben en l'aiguabarreig de les Glòries, la poesia s'obre pas per tot arreu.