Barcelona Metropolis

A Barcelona es produeixen cada any més de 1.000 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia greu i més de 1.000 casos d’asma infantil causats o agreujats per la contaminació, segons l’Informe de Qualitat de l’aire (2019) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La mitjana anual de NO₂ a l’aire a Barcelona va ser de 39 μg/m³, just per sota del límit legal de 40 μg/m³. El diòxid de nitrogen (NO2) afecta els pulmons, i n’inhibeix algunes funcions, provoca irritació dels bronquis i disminueix la resistència a les infeccions respiratòries. Afecta els infants i molt especialment les persones que pateixen patologies respiratòries cròniques, com l’asma o l’EPOC.

La mitjana anual de partícules PM_2,5 en suspensió a l’aire a la ciutat va ser de 17μg/m³, clarament per sobre del valor guia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 10μg/m³. Les partícules PM_2,5 s’acumulen en el sistema respiratori i estan associades a nombrosos efectes negatius sobre la salut, amb afectacions greus sobre el sistema respiratori i cardiovascular.

El diòxid de carboni (CO₂) és el principal gas d’efecte hivernacle produït per l’activitat humana. En concret, representa el 81,6% de totes les emissions de gasos d’aquest tipus a la Unió Europea (UE). La ZBE pretén disminuir totes aquestes emissions per mitjà de la reducció del trànsit i la prohibició de la circulació als vehicles més contaminants.

El vehicle privat representa el 31% de tots els desplaçaments que es fan a Barcelona i ocupa entre el 60 i el 70% de l’espai públic de la ciutat, comptant els carrils de circulació i els aparcaments en superfície. L’ús excessiu del vehicle privat empitjora la qualitat de vida de les persones que viuen a la ciutat, especialment als barris on hi ha mes transit.

Entre el 2012 i el 2016 ha augmentat l’espai dedicat als vianants, que ha passat de 75,3 a 107,4 hectàrees, tot i que continua sent inferior a l’espai destinat als vehicles.

Els valors de la majoria dels gasos contaminants presents a l’aire estan relacionats amb el trànsit a la ciutat. El flux diari de vehicles que passen per l’Eixample pot arribar als 350.000; a la ronda de Dalt, als 157.000; a la ronda del Litoral, als 84.000, i a la ronda del Mig, als 45.000.

A Barcelona es matriculen el 15% dels vehicles elèctrics de tot l’Estat. En els pròxims anys, l’increment del transport elèctric, tant particular com públic, ajudarà a reduir la contaminació i a millorar la qualitat de l’aire. Per a l’any 2030, l’Ajuntament te previst que tot el transport públic sigui elèctric o híbrid. La xarxa Endolla per a la recarrega de vehicles particulars tindrà 703 punts actius a finals del 2022 i es vol arribar als 1.000 punts a finals del 2023.

L’increment de carrils bici a Barcelona ha fet que molts ciutadans utilitzin aquest mitja de transport i contribueixin d’aquesta manera a disminuir els nivells d’emissions de gasos contaminats. El servei Bicing ha ampliat tant la seva cobertura territorial com el nombre de bicicletes, cosa que ha permès que moltes persones s’hagin sumat a la mobilitat sostenible. Respecte a les dades anteriors a la pandèmia, l’ús dels carrils bici s’ha incrementat en un 22,4%. El 2023 s’arribarà als 272,6 quilometres de xarxa ciclista a la ciutat.

Els arbres urbans permeten millorar les condicions ambientals i lluitar contra la contaminació. Les fulles actuen com un filtre capaç d’eliminar contaminants atmosfèrics, de manera que ajuden a purificar l’aire de la ciutat. Segons l’estudi Serveis Ecològics del Verd Urbà (CREAF, 2009) els arbres i arbusts de Barcelona van eliminar l’any 2008 mes de 305 tones de compostos contaminants: 166 tones de partícules PM₁₀, 72,6 tones d’O₃, 54,6 tones d’NO₂, 6,8 tones d’SO₂ i 5,6 tones de CO₂.

Actualment a Barcelona nomes un 37,7% de tota la brossa que es genera es recull de manera selectiva (contenidors de paper i cartró, vidre, envasos i orgànica). L’objectiu municipal, en línia amb les recomanacions de la UE, es arribar a un 55% de recollida selectiva l’any 2025. Des del 2013 i fins al 2019 el volum de tones de residus urbans no havia parat de créixer. En canvi, el 2020 es va reduir el total de residus recollits. Aquest descens es deu a la reducció de l’activitat en el sector de la restauració i el comerç durant el confinament per la covid-19.

La generació de residus ha passat d’1,44 kg per habitant i dia el 2019, a 1,20 kg el 2021. En aquest sentit, es especialment important la reducció del volum de brossa que va al contenidor de rebuig i que no es pot reciclar, que va passar de 490.668 el 2019 a 438.024 tones el 2021.

Les mesures per a l’estalvi d’aigua i la conscienciació ambiental de la població han permès un descens del consum d’aigua del 28% en els darrers anys.