Barcelona Metropolis

Una excavadora domina ara el terreny. En una cantonada del solar, que durant dècades va ser un mercat i des de fa anys servia com a aparcament, a pocs metres del zoo, un cartell resumeix i anuncia el seu futur pròxim: són les obres de construcció del nou complex de recerca i innovació del Mercat del Peix. Data prevista de finalització, desembre del 2025.

Al cartell no s’hi aprecia, però les obres s’emmarquen dins de tot un projecte científic i urbanístic anomenat Ciutadella del Coneixement. La iniciativa pren el nom del parc limítrof, al voltant del qual gira tot el projecte. És el parc de la Ciutadella, construït al segle XIX en l’espai que abans va ser un fortí militar ordenat per Felip V i que, poc després de la seva inauguració, allotjaria l’Exposició Universal del 1888. El nou complex ja inclou cinc eixos d’actuació i un pressupost que gairebé arriba als 300 milions d’euros. A més de la construcció del complex del Mercat del Peix, es crearà el Centre de Biociències del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), s’estan restaurant edificis emblemàtics a l’interior del parc —com el Centre Martorell d’Exposicions o l’Hivernacle, tots dos ja en funcionament—, es pretén donar un nou impuls a l’activitat investigadora del zoo i, al costat de la propera estació de França, es construirà la Biblioteca Pública de l’Estat, la més gran de Catalunya.

“Si una metròpoli com Barcelona vol ser capdavantera al món i no convertir-se en una ciutat merament turística, cal que se centri en el coneixement”, assegura Francesc Subirada, director de la iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a la Ciutadella del Coneixement. Segons el que va ser director general de la Secretaria d’Universitats i Investigació de la Generalitat, la localització del projecte respon a diverses raons: “Com que es troba al centre de Barcelona, la zona disposa tant d’un ecosistema científic com de serveis i, a més, compta amb una raó històrica i simbòlica: aquí es va celebrar l’Exposició Universal del 1888, que va ser una exposició de coneixements”.

L’ecosistema científic s’observa en la presència de recintes d’universitats com la UPF, la Universitat de Barcelona o la Universitat Autònoma de Barcelona, en centres de recerca com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) o la Fundació Pasqual Maragall i en grups de recerca del CSIC i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). La iniciativa va començar el 2019 a partir dels seus impulsors principals: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la UPF. Quan el gener del 2023 es va posar la primera pedra del que serà el complex del Mercat del Peix, ja hi eren presents també representants de totes les institucions científiques de l’entorn. La firma i la seva evolució en el temps, malgrat incloure diferents forces polítiques i canvis de representants, demostra “que és possible arribar a acords”, assegura Subirada.

Nous instituts de recerca

El 1888, al lloc on ara treballa l’excavadora de l’escena inicial, les eines que s’hi podien contemplar eren unes altres. Allà hi havia la Galeria de Màquines, un edifici de l’Exposició Universal on es mostraven sobretot locomotores de ferrocarril. Després, entre el 1931 i el 1983, va ser un mercat de peix i, des del 1996, funcionava com a pàrquing a l’aire lliure. El 2026 hi continuarà havent un aparcament subterrani, però a sobre hi haurà el complex de recerca i innovació del Mercat del Peix, que al·ludeix clarament al seu passat.

Als nous espais s’hi allotjarà l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF, que des de la seva creació s’havia distribuït en espais diferents i al qual se li “havien promès unes instal·lacions pròpies ja des del 2008”, assegura Subirada. “El 2026, per fi les tindrà.” També disposarà d’un edifici propi el BIST, una institució que agrupa set centres d’excel·lència; a la nova seu s’hi traslladaran o incorporaran grups de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Tot plegat permetrà que creixi el nombre d’investigadors —fins a 1.200 treballaran al nou complex— i que ho facin també les instal·lacions disponibles. “Els espais els estan dissenyant arquitectes en diàleg amb els mateixos investigadors. Això és molt important”, explica Subirada.

També es construirà el que provisionalment s’ha anomenat el Centre d’Estudis en Benestar Planetari, una iniciativa de la UPF basada en el concepte one health o una sola salut, segons el qual la salut humana no pot estar deslligada de la salut animal i planetària. D’acord amb Subirada, el nou equipament se centrarà en la salut social, i cercarà “englobar el vessant experimental amb l’humanístic i social, i que serveixi per desenvolupar una innovació transformativa”. En una mena de picada d’ullet, durant les excavacions per començar a construir el centre, la UPF va publicar que s'havien trobat restes d’un enclavament agrícola de principis del segle XII. Al soterrani s'havien descobert sacs amb una mena de patata desconeguda, la qual cosa qüestionava que les patates provinguessin d’Amèrica. A partir de les restes, se n’havia extret l’ADN, s’havia recuperat l’espècie i una spin-off de la mateixa UPF es plantejava vendre-la com a snack. La notícia era una innocentada, però exemplificava l'abast dels àmbits d'actuació del futur nou centre de recerca.