Barcelona Metropolis

Fa uns mesos van començar les obres al solar del costat de l’estació de França on s’ha d’aixecar la monumental Biblioteca Pública de l’Estat. Amb 16.000 m² de superfície útil, serà la més gran de tot Catalunya i aspira a convertir-se en un punt de referència cultural gràcies a una atapeïda programació i un fons que ha d’arribar als 600.000 volums. La inauguració de l’equipament a finals del 2027 posarà punt final al seu llarg periple de més de tres dècades i completarà el mapa de biblioteques provincials.

Moviment de terres. Polseguera. Maquinària arrossegant-se amunt i avall. Operaris atrafegats i també algun curiós que els observa mentre treballen. Ara que, finalment, les obres de la futura Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona han començat al solar adjacent a l’estació de França, cada dia que passa és un dia menys per poder gaudir de les seves instal·lacions, que han de quedar inaugurades a finals del 2027. El nou equipament serà, amb diferència, la biblioteca pública més gran de la ciutat: quadruplicarà l’espai de la Jaume Fuster, la biblioteca que fins ara comptava amb unes dimensions més generoses (5.636 m²), i la seva mida serà equivalent a la suma de les vint biblioteques públiques més petites de la ciutat (que freguen els 20.000 m²).

“Amb 55 milions d’euros, es tracta de la inversió més important en una biblioteca pública en els últims 125 anys”, recordava el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, a principis del setembre passat. Aquesta va ser la data que van escollir les tres administracions implicades en el projecte —el Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona— per formalitzar l’entesa i marcar l’inici dels preparatius per aixecar “la peça fonamental que faltava a la xarxa catalana de biblioteques”, segons va afirmar llavors la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

“Aquesta biblioteca no només serà la que hagi costat més diners, sinó també la més gran de les que ha construït mai el Ministeri de Cultura i Esports —afegeix ara María José Gálvez, al capdavant de la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura, òrgan que coordina el projecte per part del Ministeri. La biblioteca destacarà per la seva adaptació a l’entorn urbanístic, per l’eficiència energètica, per l’accessibilitat i pels espais flexibles, que, sens dubte, afavoriran la mobilitat i l’autonomia dels més de 10.000 usuaris diaris que preveu tenir.”

Un viatge llarg i accidentat

L’ambició del projecte és innegable. “El Govern espanyol aporta el pressupost, l’Ajuntament ofereix el solar i des de la Generalitat ens ocuparem de la nova biblioteca tan bon punt comenci a funcionar”, explica Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat. “El camí per desencallar el projecte ha estat llarg. Un parell d’anys enrere el context polític a l’Estat espanyol va fer possible que des de la Generalitat poguéssim tornar a plantejar temes pendents de resolució —continua Vives. Un d’ells era el que llavors es coneixia popularment com la Biblioteca Provincial. Tot el que va passar abans de l’entesa, que ara és motiu de celebració, m’ho guardo per explicar-ho a les meves memòries.”

El projecte de la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona es va començar a gestar el 1996, quan es va decidir que l’equipament es faria on llavors hi havia l’antic mercat del Born. Després de la descoberta de les restes arqueològiques al subsol del Born i d’un complex i enverinat debat, el 2002 es va decidir que aquell espai seria només un centre d’interpretació del 1714. Un any més tard, l’Ajuntament de Barcelona va oferir el solar al costat de l’estació de França. Fins al 2009 no es va convocar un concurs públic, que va guanyar Nitidus Arquitectes, estudi dirigit per Josep Maria Miró Gellida.

Les obres havien de començar el 2011, però l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament no van reprendre les negociacions fins una dècada més tard, enmig de la qual van quedar els anys més intensos del procés. Durant aquest parèntesi —en el qual el Ministeri de Cultura va proposar, el 2016, batejar la futura biblioteca amb el nom de l’agent literària Carmen Balcells, idea que més endavant es va desestimar— Girona inaugurava, el gener del 2015, la Biblioteca Pública Carles Rahola. Se sumava a la de Lleida (creada el 1848 i remodelada el 1998) i a la de Tarragona (inaugurada el 1846 i, des del 1962, ubicada a la Casa de Cultura de la ciutat). L’única biblioteca d’abast provincial que quedava per construir a Catalunya era, encara, una entelèquia. L’Estat va impulsar la xarxa de biblioteques durant el primer terç del segle xix i consta, actualment, de 53 biblioteques. Barcelona, Navarra, Guipúscoa i Biscaia són les quatre províncies que encara no disposen d’aquest equipament cultural. N’hi ha, en canvi, que en tenen dues, com és el cas d’Astúries, la Corunya, Alacant i Badajoz.

Molt més que una biblioteca de districte

Entre el 1996, data de l’inici de les converses per aixecar la biblioteca, i el present, Barcelona ha anat articulant una necessària i esponerosa xarxa de biblioteques públiques municipals. Des del 1998, any en què es va activar el pla capitanejat per Ferran Mascarell, s’ha arribat a 40 biblioteques públiques, que cada dia visiten més de 20.000 usuaris i que, al cap de l’any, sumen 4,5 milions de préstecs. “Aquell primer pla director va acabar tenint un desplegament molt gran, que encara continua actiu —comenta Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona. El Pla de biblioteques 2022-2030 preveu l’obertura de cinc equipaments més, entre els quals hi ha la Biblioteca Pública de l’Estat, a Ciutat Vella, i nous centres en districtes com Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Nou Barris. També preveu la reubicació o ampliació de set biblioteques barcelonines, com ara les del Vapor Vell, Gòtic - Andreu Nin i Sofia Barat. En poc més de trenta anys s’haurà fet molta feina. Durant aquest temps, a més, s’ha viscut un canvi de model pel que fa a les biblioteques públiques: han passat de ser espais de silenci a centres culturals, en els quals la promoció de la lectura i el vessant formatiu són essencials.”

Tres dècades enrere, el projecte de la Biblioteca Pública de l’Estat era central, però es va anar desinflant a mesura que les traves per tirar-lo endavant es feien cada vegada més visibles. “El nou equipament arribarà en un context molt diferent del que s’havia plantejat inicialment. En un primer moment es parlava d’aquella biblioteca com el tractor que lideraria la resta —assegura Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona. Ara es planteja quan el model de biblioteques de la ciutat està desplegat i fa anys que és un èxit. Aquesta nova incorporació ajudarà a acabar d’articular el mapa bibliotecari de la ciutat i de l’àrea metropolitana. Com a usuaris de biblioteques, els barcelonins tenim les necessitats bàsiques cobertes, i, des d’aquest punt de vista, podem afirmar que som una ciutat madura. Amb la Biblioteca Pública de l’Estat es tracta d’arribar a l’excel·lència.”

“Penso que optar per no fer aquesta biblioteca al Born va ser un error important —opina el periodista cultural i escriptor Sergio Vila-Sanjuán, que va seguir de molt a prop el debat sobre la conveniència o no d’aturar el projecte l’any 2002. Les restes del segle xviii que hi van trobar no impedien aixecar l’equipament al damunt, si calia deixant-les visibles, com s’ha fet en altres llocs. S’ha perdut molt de temps. El projecte actual hauria de preveure que la Biblioteca Pública de l’Estat fos molt més que una biblioteca de districte. D’aquestes ja n’hi ha, i en llocs amb molta població, com la Gabriel García Márquez, inaugurada l’any passat a Sant Martí. Un dubte que tinc sobre el nou equipament és el lloc on s’ubicarà. L’estació de França és menys cèntrica que el Born. La programació haurà de ser molt atractiva per poder atreure el públic fins allà. Nova York i Boston tenen biblioteques públiques activíssimes i amb un gran prestigi internacional. La nova Biblioteca Pública de l’Estat no hauria de desaprofitar aquesta oportunitat.”

Reflectir la capitalitat editorial de Barcelona

“L’espai que ocuparà la Biblioteca Pública de l’Estat serà l’equivalent a dos edificis com el de la Filmoteca de Catalunya actual —avança Josep Vives. Era molt difícil trobar un espai a dins de la ciutat on es pogués deixar caure un equipament d’aquestes dimensions.” Les característiques del centre, continua el director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat, aniran més enllà de les biblioteques ja existents a la ciutat. “La primera funció d’aquesta nova biblioteca no serà, sens dubte, la de la immediatesa —afegeix. Un equipament d’aquestes característiques pot incidir en molts aspectes. Barcelona és una de les capitals mundials de l’edició, i aquest punt s’hi hauria de poder reflectir. També hi ha la proximitat de l’edifici amb el Parlament: podria servir per impulsar accions de caire cívic i de participació ciutadana. Un altre punt d’actualitat que podria treballar són els temes ambientals.” Vives cita, a més, la necessitat de convertir la Biblioteca Pública de l’Estat “en aparador per visualitzar el talent del país, l’artístic però també el tecnològic”. I avança una possible futura sinergia amb el Mobile World Congress: “A les biblioteques hi va molta gent i de perfils molt diversos. Caldria veure de quines maneres es pot amplificar l’impacte del Mobile entre la ciutadania, per citar només un exemple”. Si hi ha una biblioteca europea que Josep Vives tingui al cap com a model és la sumptuosa Biblioteca Central Oodi de Hèlsinki, inaugurada el 2018. Jordi Martí cita la Biblioteca Pública d’Amsterdam, en actiu des del 2007, i que té una extensió de 28.500 m² repartits en deu pisos. El seu fons, d’1,7 milions de volums, triplica el de la futura biblioteca barcelonina, que no serà la més ben assortida: la Biblioteca de Catalunya, creada el 1907, disposa de gairebé 4,5 milions de documents.

Des de la Direcció General del Llibre recorden la importància de “tenir en compte els lectors més joves” i “gèneres a l’alça com el còmic”. Jordi Martí coincideix en la necessitat de visualitzar “la importància de Barcelona com a capital editorial” i Ferran Burguillos recorda que “la ciutat necessita una biblioteca de capçalera en un espai icònic, amb projectes innovadors des del punt de vista cultural, tecnològic i educatiu”. “La xarxa municipal de biblioteques té un pressupost anual de 25 milions d’euros —afegeix. Només el pressupost de la Biblioteca Pública de l’Estat ha de ser d’entre dos i tres milions d’euros per any.”

Una locomotora cultural

L’edifici projectat per Nitidus Arquitectes estarà format per tres grans blocs esglaonats connectats per l’interior. Per la proximitat amb l’estació de França és inevitable relacionar l’estructura —d’una, tres i cinc plantes— amb una locomotora i dos vagons. El volum més baix serà el més pròxim a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, amb l’objectiu de continuar fent visible l’estació. El més alt serà el més pròxim al mar, en la part ampla del solar, on es trobarà l’accés principal.

“No volem que les estructures i les instal·lacions siguin les protagonistes, sinó que les posem al servei de l’espai”, assegura Miró Gellida, que actualment acaba de retocar el projecte per incorporar-hi “l’última hora de la normativa urbanística i alguns aspectes d’usos i funcions”, segons recorda Ferran Burguillos. Del total de 21.500 m² de la biblioteca, 16.000 seran de superfície útil. Quan arribi al màxim de la seva capacitat, l’equipament allotjarà 600.000 volums, més del doble que el fons de les biblioteques públiques de les altres tres províncies catalanes.

“A Barcelona tenim un patrimoni editorial potentíssim que s’ha mantingut al llarg dels segles, però de moment estem desaprofitant-lo —adverteix Vila-Sanjuán. Madrid ha sabut impulsar, des de la Biblioteca Nacional, un apartat de museïtzació del llibre, amb papirs, manuscrits, impremta… Tot això va ser idea de Rosa Regàs, quan era directora del centre. Aquí la Biblioteca de Catalunya no ha acabat de fer el seu paper, tot i que ha rebut arxius editorials tan emblemàtics com els de Plaza & Janés i Gustavo Gili. És un lloc important de cara als investigadors i erudits, però no per a un públic general ni tampoc de cara als estudiants.” Vila-Sanjuán considera que cal preveure els usos de la nova Biblioteca Pública de l’Estat. “Al principi sembla que hi pugui haver espai per a tot, i mai no és així —diu. És important començar a reunir-se amb els gremis professionals, agrupats a la Cambra del Llibre, i començar a perfilar la biblioteca. La pregunta que ens hem de fer tots és: ‘Quina cultura vol expressar Barcelona a través d’aquesta biblioteca?’. Ciutats com Madrid i Milà han fet els deures abans que nosaltres. Mirem què en podem aprendre. L’oportunitat és bona, però no tinc clar cap a on anirà el projecte.”

“Des del moment que quedi inaugurada, la Biblioteca Pública de l’Estat passarà a formar part de la xarxa de 430 biblioteques catalanes. Serà un equipament amb molts recursos i dues sales d’actes. La més gran tindrà capacitat per a 300 persones, i l’altra, per a 120. S’hi faran presentacions, conferències, debats, concerts, projeccions i tota mena d’actes. La biblioteca ha de tenir un impacte gran en la vida cultural de la ciutat, que implicarà un reposicionament de la resta d’equipaments —assegura Josep Vives. Tenim temps per acabar de decidir-ne les particularitats. És important, per ara, que tot el procés de construcció hagi començat i que ja no hi hagi marxa enrere. La clau de l’èxit és que cap de les tres administracions que hi participen s’ha apropiat del projecte, i que a les reunions i comissions s’hi respira molt bon ambient.”