La Barcelona lèsbica en vinyetes
- Llibres
- Plec de cultura
- jul. 24
- 4 mins
El dibuix d’un racó del Paral·lel on dues dones es fan un petó amb el Teatre Arnau de fons, adobat amb la sal del títol, Darrere les persianes. És la porta d’entrada a una història gràfica que visibilitza en vinyetes la memòria de la Barcelona lèsbica de part del segle xx.
Aquesta obra, idea de Maria Giralt, executada per la ploma d’Isabel Franc i amb els dibuixos de Rosa Navarro, és una proposta per recuperar els referents del lesbianisme a la nostra ciutat. Sembla mentida que, amb la quantitat de dones que surten en aquest llibre, i amb la quantitat de noms que ens han posat, hàgim pogut ser tan invisibles.
Una història gràfica necessària, que mostra les dones lesbianes que han fet de Barcelona una ciutat orgullosa.
Darrere les persianes, expressió que té l’origen en la primera manifestació LGTBIQ+ d’Espanya, el 1977, utilitza l’excusa de dues estudiants que fan el treball de fi de màster sobre la història del lesbianisme a Barcelona. A partir d’aquesta idea, el còmic fa arqueologia lèsbica als centres de documentació i recupera dones lesbianes que, si no hagués estat per la Guerra Civil i la dictadura franquista, haurien estat referents de diverses generacions.
Dels anys trenta, l’obra restitueix, per exemple, dues pioneres del periodisme, com Irene Polo, lesbiana declarada, amiga de la Xirgu i admirada professionalment pels seus col·legues masculins —entre els quals, el cronista Sempronio—, i Anna Maria Martínez Sagi, reportera, poeta i esportista, de vida trepidant, batejada pel periodista César González-Ruano com “la virgen del stadium” i que es va enamorar d’una altra escriptora, Elisabet Mulder.
Dels anys de la postguerra, les alumnes troben, després de visitar Ca la Dona, un indispensable article de Matilde Albarracín, “Libreras y tebeos, las voces de las lesbianas mayores”, que recull testimonis que expliquen les estratègies de les dones “del asunto” per sobreviure durant la dictadura.
Portada del llibreDel franquisme, les dues joves del segle xxi aprenen que la persecució de l’homosexualitat va ser obsessiva i perversa, primer amb la “Ley de vagos y maleantes” i, després, amb la “Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social”, que penava, no sols les pràctiques homosexuals, sinó també l’orientació sexual, de manera que qualsevol persona sospitosa de tendències “anormals” podia ser detinguda sense haver comès cap acte determinat.
Va ser el cas d’Elena N. G., detinguda a Barcelona l’any 1974 “por actitud sospechosa utilizando vestimenta masculina”. La protesta del 26 de juny del 1977 a Barcelona —il·lustrada amb imatges inspirades en les fotografies que va fer-ne Colita— va marcar un abans i un després.
Un relat per canviar el sistema
El llibre també dona visibilitat a referents vinculades a organitzacions i associacions de lluita pels drets de les lesbianes, com el Casal Lambda. I recull molts més noms de dona, com Gretel Ammann, que va liderar el lesbianisme separatista i va crear, amb la seva companya, Lola Majoral, el Centre d’Estudis de la Dona; les creadores de l’editorial LaSal, que van donar impuls a la literatura de temàtica lèsbica; l’activista feminista Empar Pineda, o Maria Giralt, que va treballar al mític bar Daniel’s i que és un referent quant a emprenedoria. Té un mantra que la defineix i que no es cansa de repetir: “Les lesbianes fem coses!”.
El viatge en el temps de Darrere les persianes ens fa arribar als noranta i als 2000, quan les lesbianes, que ja tenien una ruta de locals i vida nocturna per Barcelona (Members, Patmos, Bahía, Imagine…), van començar a tenir presència a la cultura. El 1993 Rosa Montero va firmar un article sobre lesbianes, que va ser portada al dominical d’El País; el 1994 va obrir Cómplices, la primera llibreria LGTBI d’Espanya, juntament amb Berkana (Madrid), que van muntar l’editorial Egales i que van publicar tot un clàssic, Con pedigree, d’Isabel Franc (que signava com a Lola Van Guardia); el 1997 va obrir Antinous, i cinc anys més tard, el 2003 (dos anys abans de l’aprovació del matrimoni homosexual), trencant armaris, es va publicar el primer llibre d’autoajuda per a lesbianes, Más que amigas, de Jennifer Quiles.
Darrere les persianes posa el punt final amb una frase que és una sentència i un aprenentatge: “Tenir el relat és una forma de canviar el sistema masclista i patriarcal. Amb les nostres plomes dibuixem la nostra pròpia memòria… perquè mai no hi hagi oblit”.
Darrere les persianes.
Isabel Franc i Rosa Navarro
Ajuntament de Barcelona
Col·lecció ‘Barcelona, Memòria en vinyetes’, 2024
96 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis