Barcelona Metropolis

Quins són els continguts de la política?

Les persones adultes mostren més interès per la política institucional, les eleccions, els partits, el debat polític centrat en la dinàmica parlamentària i els assumptes que monopolitzen l’agenda política i mediàtica. Les persones joves mostren més interès per la política que no passa per les institucions, més vinculada a conflictes socials i a realitats del seu dia a dia que consideren prioritàries. No hi ha una diferència en l’interès per la política: la diferència està en quina política els interessa. Per exemple, hi ha reivindicacions en les quals estan molt més presents les persones joves. Ho hem vist darrerament en el moviment ecologista a través de grups com Fridays for future. Ho havíem vist fa uns anys en les mobilitzacions del 15M o la PAH i el moviment pel dret a l’habitatge. I ho hem vist també en el moviment feminista, on hi ha hagut una gran participació de joves provinents de diferents espais de participació.

La presència majoritària de persones joves fa que en alguns casos es parli d’aquests moviments com juvenils, però no és el cas. No tenen un component que els delimiti en un sector d’edat, com és més habitual en el cas del moviment estudiantil o universitari. Si la presència juvenil és majoritària, pot ser perquè hi ha una preocupació més gran pels mals del nostre món i una voluntat més gran de fer-hi front?

En les persones joves trobem posicions més receptives i tolerants respecte als drets de les minories, de les persones migrants, dels col·lectius LGBTI… També estan més a favor de la igualtat de gènere, i consideren més positiu que altres grups d’edat que la dona desenvolupi la seva carrera professional des d’una posició d’igualtat respecte a l’home. Les persones joves evidencien una superació més gran dels rols de gènere tradicionals. També, una voluntat més gran de construir democràcia des de la participació. Entre la població jove trobem un plantejament més clar i quotidià de la desobediència i la seva pràctica.

No és cap novetat que en aquest sector de la població hi hagi posicions més partidàries de la igualtat d’oportunitats, dels drets, de l’aprofundiment democràtic, de la crítica de les ideologies tradicionals dominants. Ha passat en altres moments de la història. Entre la població jove se solen desenvolupar idees que estan en creixement i que qüestionen l’ordre establert. Això no vol dir que només es doni en aquest sector, però sí que és el més receptiu: socialitza idees que són en un estadi sovint marginal i les porta al centre del debat polític.

Com es fa la política?

Les persones adultes acostumen a entendre la política com aquella pràctica que es desenvolupa en els governs, els parlaments, els partits, els mitjans de comunicació... Les persones joves la viuen en molts altres llocs. La política té a veure amb assumptes, però també amb maneres de fer. I les seves maneres de fer no necessàriament passen per governs, parlaments o mitjans. Quan esmentàvem temàtiques polítiques actuals que interessaven les persones joves, fèiem referència a qüestions tractades més des dels moviments socials que des dels partits. El com afecta al què, i el què al com.

En la població adulta trobarem una preocupació més centrada en l’àmbit electoral, partidista, parlamentari. En la població jove veurem una preocupació més centrada en l’àmbit no electoral, no partidista i extraparlamentari. Això no significa que no els preocupi; només vol dir que entre la població jove hi ha més persones que viuen d’aquesta manera la política. El vot és la forma de participació política més estesa entre totes les edats, però aquest dret presenta una clara bretxa generacional. La màxima “A més edat, més vot” resulta aquí perversa, ja que pot derivar en campanyes electorals en les quals es parli poc de la situació de les persones joves. I això provoca, evidentment, una disminució de l’interès. Per aquests joves, la vinculació entre la vida i la política és molt més gran que en els adults. L’ecologisme no és un assumpte més de l’agenda política, tampoc el feminisme, la falta de llibertats o la reivindicació de democràcia. Totes aquestes preocupacions polítiques són les seves pròpies vides i, per això, no només es preocupen per la política o fan política, directament la viuen.

Les persones joves es mobilitzen més i participen menys en els partits tradicionals. Els seus espais de participació política tenen altres característiques. A l’Enquesta de participació i política de 2017, només l’1,9 % de les persones joves participaven en partits polítics, mentre que el 2,5 % ho feia en un grup o plataforma alternativa, altermundista, anticapitalista o del moviment okupa. Les dades de 2011 canviaven al 3,6 % i el 4,6 %, respectivament. En tot cas, entre les persones joves a Catalunya n’hi ha més que participen en un espai assembleari crític amb la societat que en les joventuts dels partits polítics. Viuen i fan política a les xarxes socials. No volen obeir consignes, espais verticals... Treballen més des de l’horitzontalitat, des de l’assemblearisme, des de la construcció quotidiana de la política. Potser per això, alguns partits polítics s’intenten aproximar a aquests espais, encara que sigui només formalment. I potser algun d’aquests espais, en època de crisis i mobilitzacions, s’han acabat apropant, més o menys, als partits polítics.

Aproximacions entre la política de persones joves i adultes?

“M'és igual el que digui La Vanguardia, jo tinc Twitter!”. Això ens deia, en una recerca que estàvem fent l'any 2011, una jove activista veïnal que poc després seria diputada al Parlament de Catalunya i avui continua la seva trajectòria a la política institucional. Estava exagerant? Podem comparar el nostre compte de Twitter amb els mitjans de més difusió de la nostra societat? Les xarxes socials, cadascuna amb les seves pròpies característiques, han contribuït a canviar les nostres maneres de ser i de fer. Aquesta activista considerava que Twitter li donava un altaveu capaç de competir amb altres d’existents. Això, i molt més, ens diuen diferents recerques respecte a les xarxes socials.

Aquestes noves eines tecnològiques tenen molt a veure amb la política i una gran capacitat democratitzadora. Hi ha motius per pensar i repensar com les utilitzem, i per no oblidar que Facebook, Twitter o Instagram són negocis, però és evident que les persones joves troben en les xarxes socials una part fonamental de la seva vida. En els darrers temps, amb la participació cada cop més activa de les persones adultes, hem viscut una proliferació de l’ús d’aquestes eines amb una intenció política.

Les persones joves estan obrint camins a seguir en la política, en el què i el com. Les persones adultes estan aprenent de les joves en aquests nous camins. Començàvem parlant d’aquestes mares que han canviat. La desconfiança pel que fa a la política institucional ha anat en augment entre les persones adultes, i de ben segur que ben aviat es reflectirà en un apropament a les postures dels més joves.

L'Enquesta de participació política 2017 mostra en alguns àmbits una aproximació per part de la població adulta cap a la manera d’entendre la política i de practicar-la dels més joves. Les diferents crisis i mobilitzacions que hem viscut i estem vivint (15M, independentisme, feminisme...) poden explicar aquesta tendència. Si s’acaba materialitzant, esperem que sigui per aprofitar tot allò que des de la joventut s’aporta per mirar de fer una altra política. Una política amb una dimensió ètica més rigorosa, més atenta a les llibertats, a la garantia dels drets, més participativa... Una política més decidida a actuar contra els mals d’una societat en risc per efecte de la crisi climàtica, la precarització vital i laboral, i per les desigualtats i les discriminacions.

Referències bibliogràfiques

Mir Garcia, J. (coord.), Moviments socials i joves activistes. Una aproximació qualitativa de la participació de la joventut en organitzacions polítiques no convencionals. Generalitat de Catalunya, 2013.
Mir Garcia, J., 5 años de 15M. Movimientos sociales construyendo democracia. El Viejo Topo, 2016.
Soler i Martí, R., Democràcia, participació i joventut. Una anàlisi de l’Enquesta de participació i política 2011. Generalitat de Catalunya, 2013.
Soler i Martí, R. (coord.), Joventut, implicació i context polític a Catalunya. Una anàlisi de l’Enquesta de participació i política 2017. Generalitat de Catalunya, 2019.