Garantir que tothom s’alimenti amb dignitat

Llibre: Tothom a taula! Retrats de l’ecosistema alimentari sostenible d’una Barcelona en transformació. Lucía Herrero (fotografia) i Jordi Bes Lozano (text) — Ajuntament de Barcelona, 2020.
Llibre: Tothom a taula! Retrats de l’ecosistema alimentari sostenible d’una Barcelona en transformació. Lucía Herrero (fotografia) i Jordi Bes Lozano (text) — Ajuntament de Barcelona, 2020.

La paraula sostenibilitat lligada amb alimentació sovint s’entén relacionada amb els conceptes de proximitat, de temporada, ecològica, fresca i, fins i tot, amb l’ús de pocs residus. Tothom a taula!, publicat per l’Ajuntament de Barcelona, va més enllà d’aquest significat i n’apunta un d’essencial: la garantia del dret que té tothom d’alimentar-se amb dignitat.

 

Per no deixar la definició com a utòpica, el llibre desglossa iniciatives personals que treballen diàriament en cada una de les fases de l’alimentació (adquisició d’aliments, elaboració i distribució). I en coneixem els noms concrets i les tasques que fan. Per exemple, el Menjador solidari Gregal, de les germanes Merche i Montse Rodríguez, que alimenten el cos i l’ànima. O la feina que fan Mariona Ortiz i Laia Carulla, a Pont Alimentari, salvant aliments (frescos i cuinats) que estan a punt de ser llençats però que encara es troben en condicions òptimes. La manera d’actuar és de mitjanceres entre donants (supermercats, botigues d’alimentació, càterings puntuals i equipaments on es cuina) i receptors, “que són les entitats socials que s’ocupen de donar un ús als aliments rescatats del malbaratament”. Per aconseguir que tot rutlli, Ortiz i Carulla han seguit un protocol amb l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

L’alimentació sostenible també s’ha de traslladar als menjadors escolars, un dels pilars fonamentals del canvi. Fins fa uns anys, el menjar ecològic estava a l’abast de les persones amb un nivell adquisitiu més alt, però actualment ja no és així. Menjar aliments frescos cultivats de manera respectuosa amb el medi ambient també és possible gràcies a persones com Alejandro Guzmán, que havia treballat en restaurants amb estrella Michelin i que ara s’esforça per fer arribar els millors enciams i tomàquets a les escoles. “Darrere del model de consum d’aliments hi ha un model de societat”, diu Guzmán, i aquesta és la idea que el va moure a sortir de la restauració per fer realitat el que volia, Ecocentral. “A Ecocentral volen posar fi a la desconnexió entre consumidors i agricultors mitjançant la creació d’una innovadora xarxa de botigues agroecològiques Eco d’aquí.” La primera, al barri de Gràcia de Barcelona. El més innovador? Les etiquetes dels aliments (que no són de plàstic), que indiquen la foto, el nom i les dades de contacte del pagès.

Una distribució ètica

L’alimentació ecològica no és cosa de fa quatre dies. L’any 1991, Núria Cantí ja va fundar a Gràcia la cooperativa Hortec, dedicada a la distribució d’aliments ecològics quan ningú encara no ho feia. L’objectiu? Aconseguir una distribució ètica. “Hortec aposta per una distribució ètica que respecti el pagès i per dispensar un bon tracte a les botigues, perquè són un puntal per al consum agroecològic.” Procuren també que el producte tingui un preu just perquè el consumidor hi pugui accedir i se senti content amb el que menja.

Les iniciatives sostenibles també arriben als restaurants. I, de nou, gràcies a iniciatives personals. És el cas d’Isabel Coderch, de la consultora Te lo sirvo verde, que va entendre que l’alimentació ecològica podia arribar a més capes de la societat si entrava als restaurants. I va ser així com es va posar en contacte amb el grup Udon, que, amb la seva capacitat, pot arribar a “transformar el model alimentari”.

Hem de tenir en compte que, segons destaca l’epidemiòleg Carlos A. González Svatetz, “un terç de les calories ingerides per la població prové d’aliments ultraprocessats, que inclouen begudes energètiques o ensucrades, patates xips, brioixeria industrial, cereals per a l’esmorzar o pizzes i plats precuinats. (…) Estudis prospectius recents assenyalen que menjar ultraprocessats pot augmentar el risc de patir sobrepès, hipertensió, càncer, síndrome metabòlica i asma, entre altres malalties”.

I aquest és l’altre gran cavall de batalla: prioritzar els aliments frescos per damunt dels ultraprocessats. El cultiu dels horts pot ser una bona manera perquè els infants i els joves entenguin que només el que surt de la natura és fresc, mentre que la resta és el resultat d’una transformació industrial.

Tothom a taula! Retrats de l’ecosistema alimentari sostenible d’una Barcelona en transformació

Lucía Herrero (fotografia) i Jordi Bes Lozano (text)

Ajuntament de Barcelona, 2021

208 pàgines

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis