Els litorals s’enfonsen
- Visions urbanes
- oct. 24
- 15 mins
Imaginem la ciutat de Nova York sense l’Estàtua de la Llibertat, Copenhaguen sense La Sireneta, Guangzhou sense la Torre de Canton, la plaça de Sant Marc de Venècia desapareguda, l’illa de Pasqua sense els 900 moais o Barcelona sense la platja de Sant Sebastià. Això no és ciència-ficció: són escenaris possibles a causa de la pujada del nivell del mar i de les condicions climàtiques extremes.
A finals de l’any passat, l’organització independent Climate Central, formada per científics i organitzacions ambientals, va crear un mapa interactiu[1] que detalla les àrees del planeta que es troben en risc de quedar submergides sota les aigües. Tòquio, Nova York, Jakarta, Londres, Lisboa, Sydney, Punta Cana i fins a 36 ciutats del món es veuran especialment afectades, i 226 milions de persones corren el risc d’haver-se de desplaçar o perdre la font de subsistència a les zones costaneres.
Pel que fa al litoral de Catalunya, es troba en una situació límit, i la fisonomia de la costa (reducció de platges, desaparició de dunes, degradació i pèrdua d’hàbitats) ja s’ha transformat en els darrers anys.
La comunitat científica està d’acord que la pujada del nivell del mar és inevitable. Les diferències rauen en els escenaris possibles. Fa poc més d’un any, un informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides estimava que, en els pròxims dos mil anys, el nivell mitjà de l’aigua dels mars augmentarà entre dos i tres metres si l’escalfament global es limita a 1,5 graus. En cas que en siguin 2 més, la pujada arribaria als sis metres. El document, que sintetitza els estudis que ha portat a terme el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic entre el 2015 i el 2023, subratlla que “els efectes de l’escalfament global accelerat són inevitables en els pròxims segles o mil·lennis i suposaran daltabaixos ecològics i humanitaris”. Tanmateix, assenyala que “una reducció profunda, ràpida i sostinguda” de les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle podria desaccelerar l’augment del nivell del mar.
Per la seva banda, John Church, catedràtic al Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i expert referent internacional, afirma que les dades demostren que el nivell del mar està pujant tres mil·límetres a l’any, més ràpidament del que es preveia. Si aquesta tendència continua, sense que es redueixin les emissions d’efecte d’hivernacle, a finals de segle el nivell del mar haurà pujat 0,9 metres. Això no obstant, si complim els objectius de l’Acord de París, el 2050 el nivell del mar possiblement hauria pujat només una mica més respecte del que és actualment. L’Acord de París (2016) va establir, per primera vegada en un tractat internacional, l’objectiu de mantenir l’increment de la temperatura mitjana global per sota dels 2 graus respecte dels nivells preindustrials i d’impulsar totes les accions possibles per limitar l’escalfament global als 1,5 graus.
L’any 2035, només un 54% de les platges actuals tindran l’amplada necessària per proveir serveis de lleure.
El litoral català, al límit
El desembre del 2021, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya va publicar l’informe Un litoral al límit’[2] sobre la situació del litoral. El treball, coordinat pels biòlegs Puri Canals i Carles Ibáñez, conclou que la costa catalana es troba en una situació límit. L’informe, que sintetitza diversos treballs acadèmics, ofereix dades preocupants. Entre altres xifres, es detalla que:
- Només un 20% de la costa catalana disposa de prou espai d’acomodació per desplaçar-se davant la pujada del nivell del mar. Des del 2017 s’observa una regressió significativa de les platges en alguns sectors del litoral català. Badalona ha patit una taxa de regressió mitjana de 9,8 m/any, i Montgat, de 7,5 m/any.
- Entre el 2002 i el 2010, les administracions van aportar 775.000 m3/any de sorra al conjunt del litoral, majoritàriament a les platges de la costa de Barcelona. Aquesta política de regeneració amb mitjans mecànics té uns costos econòmics i ambientals molt elevats i resulta insostenible a llarg termini.
- L’any 2035, només un 54% de les platges actuals tindran l’amplada necessària per proveir serveis de lleure, i un 9% estaran completament erosionades.
- L’any 2023, el nombre de turistes estrangers arribats a Catalunya es va situar en els 18 milions, un 90% dels quals es van allotjar en municipis costaners. El canvi climàtic és un factor clau per al futur del sector turístic, especialment del turisme de sol i platja, molt condicionat tant per la disponibilitat de platges com per les condicions climàtiques.
- L’augment del nivell del mar, els temporals marins i les pluges torrencials són impactes del canvi climàtic que afectaran les infraestructures d’energia, de sanejament i de transports, així com les obres de protecció i els ports, atès que moltes es troben en zones inundables. Així, la línia de Rodalies del Maresme, com indiquen alguns estudis, s’hauria de traslladar a l’interior dels municipis.
L’informe del CADS també recull deu propostes per a la sostenibilitat de la costa catalana.
En els darrers anys, episodis com el temporal Gloria (gener del 2020) o les borrasques Aline (octubre del 2023) i Nelson (abril del 2024) han certificat que l’emergència climàtica ja és una realitat a casa nostra. Entre els dies 20 i 23 de gener del 2020, el temporal Gloria va arribar a registrar pluges acumulades d’entre 200 i 500 litres/m2 al Vallès Oriental, les comarques de Girona i les Terres de l’Ebre. Els rius Ter, Fluvià i Tordera es van desbordar, i habitants del Baix Ter es van haver de confinar. El cabal del riu Onyar al seu pas per Girona va arribar al límit del desbordament. Al delta de l’Ebre, l’aigua va penetrar tres quilòmetres terra endins i va negar 3.000 hectàrees d’arrossars. També va engolir la barra del Trabucador i va impedir la sortida, a causa del moviment de les sorres, dels vaixells de pesca del port de Deltebre. Les reparacions de ports, platges i passeigs marítims pels efectes del Gloria van tenir un cost de més de 75 milions d’euros.
Amb la borrasca Aline, l’octubre del 2023, les platges metropolitanes van perdre entre 20 i 40 metres d’amplada.
A mitjans d’octubre del 2023, la borrasca Aline va afectar tot Espanya. A Catalunya van caure pluges copioses, les onades van superar els quatre metres i les ràfegues de vent van assolir els vint metres per segon. En només un mes, les platges metropolitanes van perdre entre 20 i 40 metres d’amplada i es va produir una gran reducció del seu volum. Les pèrdues més greus van afectar les platges de les Barques de Montgat i la Nova Mar Bella de Barcelona.
En el cas de la recent borrasca Nelson, va causar estralls a la Costa Brava, especialment a Calonge i a Sant Antoni, i a la Costa Daurada, on Calafell i Cambrils van patir pèrdues considerables de sorra. Quant a Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va explicar que les platges de la ciutat havien perdut entre un 15 i un 30% de sorra. Davant dels efectes de la borrasca, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va activar un pla d’urgència per protegir el litoral català, al qual va destinar 1,5 milions d’euros.
Mesures de mitigació i d’adaptació
Davant l’emergència climàtica, les administracions han començat a reaccionar, tot i que la dispersió de competències entre la Direcció General de la Costa i el Mar del Govern central, la Direcció General de Costes de la Generalitat i els ajuntaments dificulta la gestió del litoral, perquè no hi ha un criteri unitari i consensuat: cada administració fa el que vol o pot. També hi intervé la Unió Europea, amb iniciatives com el projecte europeu IMPETUS, en el qual participen set bioregions europees. “És un gran projecte per compartir coneixements, participatiu, que està desenvolupant una plataforma digital. L’objectiu és determinar accions per a l’adaptació de la costa catalana als impactes del canvi climàtic”, explica Joana Díaz, química, sociòloga i investigadora en governança d’Eurocat, la institució que lidera el projecte a Catalunya.
Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, el 2018 va aprovar el Pla Clima (2018-2039), que preveu objectius i mesures a partir de quatre eixos estratègics: mitigació, adaptació/resiliència, justícia climàtica i impuls a l’acció ciutadana. El document assenyala, com a reptes més importants de la ciutat en els pròxims anys, l’augment de temperatura, la menor disponibilitat d’aigua, l’increment d’inundacions i el retrocés de les platges.
Gent passejant i fent esport pel passeig Marítim de Barcelona. © Imatges Barcelona / Edu BayerQuant a la Generalitat, el gener de l’any passat va aprovar l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, i disposa d’una oficina tècnica que desenvolupa polítiques tant en la mitigació com en l’adaptació a aquest fenomen. Abans de l’estiu, aquesta oficina va presentar un informe elaborat pel Laboratori d’Enginyeria Hidràulica i Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) centrat en el Pla de ports de Catalunya i en com planificar les seves inversions per fer-los menys vulnerables als impactes del canvi climàtic. El treball també analitza 33 passeigs marítims emblemàtics del litoral català i proposa mesures per a la seva adaptació.
De fet, una de les causes que impedeix l’arribada de sorra a les platges és la construcció de ports, que l’aturen. Tanmateix, s’han construït espigons que frenen el transport longitudinal de la sorra. D’altra banda, la sequera i les activitats humanes també han frenat el transport de sediments per rius i rieres. Això també redueix la sorra que arriba a les platges.
La situació límit del litoral català encara no és prou prioritària en l’agenda política. A Catalunya, el nivell del mar ha augmentat 10 centímetres en els darrers 30 anys, i les previsions són d’una pujada de fins a 80 centímetres cap a finals de segle. Les alarmes es dispararan quan ens vegem obligats a fer retrocedir terra endins infraestructures i edificis que avui ocupen la primera línia de costa.
[1] Coastal.climatecentral.org
[2] Informe Un litoral al límit. via.bcn/9C0b50SxLue
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis