Barcelona Metropolis

Barcelona rep més de 12 milions de visitants l’any, entre turistes d’esbarjo i de negocis, que s’estan a la ciutat una mitjana de 2,5 nits. El sector turístic és un dels motors principals de l’activitat econòmica a Barcelona, amb 150.000 llocs de treball directes i indirectes; genera el 8,6 % de l’ocupació de la ciutat i és la quarta activitat en creació de riquesa: el 7,3 % del PIB. Barcelona concentra una de cada tres empreses turístiques de Catalunya i gairebé quatre de cada sis llocs de treball, i recapta més de la meitat dels ingressos de l’impost turístic de tot el país.

Els turistes valoren amb un notable la ciutat i repeteixen en la meitat dels casos.La majoria de ciutadans relacionen turisme amb riquesa, però també creixen les crítiques als problemes que comporta: el 59,9 % dels veïns pensa que Barcelona ha arribat al límit de la seva capacitat, i els barris amb més visitants, Ciutat Vella i Gràcia, volen que decreixi la presència de turistes.

Un home estranger al voltant dels trenta-set anys arriba en avió a l’Aeroport del Prat per passar uns cinc dies a la ciutat després d’haver organitzat un viatge de vacances, contractant-lo pel seu compte. Aquest és el perfil majoritari del turista de Barcelona, segons les dades de l’estudi Perfil i hàbits dels turistes a la ciutat de Barcelona 2017, de l’Observatori del Turisme de Barcelona. Els turistes d’hotels, segons la mateixa enquesta, procedeixen en un 86 % de fora d’Espanya i, d’aquests, més de la meitat (52,11 %) provenen d’algun país d’Europa, mentre que la resta del món representa el 34 %.

Barcelona és una de les destinacions de turisme i de viatges de negocis més importants del món. El 2018 es van superar els 12 milions de turistes i els 30 milions de pernoctacions a la ciutat en hotels, pensions, apartaments turístics i habitatges d’ús turístic (HUT). Els hotels absorbeixen dos de cada tres turistes. En els darrers trenta anys, la demanda de places hoteleres s’ha multiplicat per cinc i ha passat dels 1,7 milions de turistes l’any 1990 als 9,1 milions el 2018, i de 3,8 milions de pernoctacions a 19,3. Aquesta demanda no ha parat de créixer cada any amb excepció de dues caigudes. La primera baixada va produir-se el 2008, amb l’inici de la crisi econòmica, i la segona el 2017, any en què Barcelona va patir l’atemptat a la Rambla el mes d’agost i es van produir el fets de l’1 d’octubre. És remarcable que hotels i habitatges d’ús turístic sumen el 85,5 % de l’oferta de places, i mentre que els primers acullen 19,3 milions de pernoctacions, els segons ja superen els 8,5 milions, encara que amb molts menys turistes ja que les estades en els darrers són més llargues, fins a les 3,75 nits de mitjana davant de les 2,1 nits en hotels.

Segons el Cens d'Allotjament del 2018, a Barcelona hi ha 152.046 places turístiques ubicades en un total de 10.486 allotjaments. El 38,5 % de les places correspon a habitatges d’ús turístic per un 47 % ubicades en hotels i hotels-apartament. El districte de l’Eixample concentra el 37 % de les places d’allotjament turístic (56.326), i juntament amb Ciutat Vella (27.436) representen més de la meitat (el 55,1 %) de l’oferta total de la ciutat. Sant Martí i Sants-Montjuïc presenten també una dotació significativa de places i conjuntament representen una quarta part de les de la ciutat, mentre que Nou Barris i Sant Andreu compten amb una oferta escassa.

Primera en creuers i congressos internacionals

En l’àmbit internacional, Barcelona se situa en les primeres posicions en molts rànquings. El 2017 ha estat la sisena ciutat més visitada a Europa i la vint-i-tresena ciutat més visitada entre cent urbs del món, segons l’informe Top Cities Destination Ranking, d’Euromonitor International. The European Cities Marketing Benchmarking Report 2016/2017 classifica Barcelona en cinquena posició europea pel que fa a les pernoctacions internacionals, mentre que per a Trip Advisor és la sisena del món en atractiu per a turistes el 2017. El mateix any, amb 2,7 milions de passatgers de creuers, Barcelona es manté com a primer port base d’Europa i de la Mediterrània per a creuers i és el quart port base del món. El Prat Josep Tarradellas, amb 47,3 milions de viatgers, ha estat el setè aeroport amb més passatgers i el segon que més ha crescut (7,1 %) d’Europa, segons l’Airport Traffic Report del 2017.

Barcelona és també referent en reunions de negocis i el 2018 ha batut rècords. Segons el Barcelona Convention Bureau, l’impacte econòmic dels congressos i convencions ha passat dels 1.851 milions d’euros el 2017 als més de 1.901 milions d’euros el 2018. La ciutat ha acollit 1.728 reunions (incloent-hi congressos, jornades i convencions), que han suposat 2.393.252 de pernoctacions, un 7,4 % més que l’any anterior i en el cas dels congressos, un 15 % més. L’estada mitjana dels delegats per primera vegada frega els cinc dies.

Segons el rànquing de l’International Congress and Convention Association (ICCA), és l’única ciutat no capital d’estat que s’ha mantingut en les cinc primeres posicions en nombre de congressos internacionals els darrers dinou anys. Tot i que el 2018 ha baixat de la primera a la quarta posició en nombre de congressos internacionals acollits (163), aquest any ha sigut la primera ciutat del món en nombre de delegats que participen en aquests congressos (135.000).

Molta feina de salaris baixos

El sector turístic genera el 8,6 % de l’ocupació de Barcelona, és la quarta activitat en creació de riquesa i representa el 7,3 % del PIB de la ciutat. L’any 2018 va tancar amb 96.257 persones afiliades a la seguretat social, després de crear 20.000 llocs de treball en només sis anys. El 87,5 % de l’ocupació correspon a personal assalariat, i el 12,7 % a treball autònom. Si es considera  una definició més àmplia del sector, incloent-hi  el transport de passatgers, l’organització de congressos, les activitats artístiques o algunes activitats esportives amb impacte rellevant sobre el turisme, el nombre de llocs de treball s’aproxima als 150.000. En els darrers deu anys, hi ha hagut un increment del 30,9 % dels llocs de treball turístics, quan en aquest mateix període l’increment d’ocupació a la ciutat ha estat del 7,9 %. El sector turístic va tancar el 2018 amb 8.754 empreses amb assalariats, que suposen l’11,5 % de les de la ciutat. Així mateix, concentra el 36,7 % dels llocs de treball del turisme a Catalunya, un valor tres punts superior al de l’ocupació total de la ciutat sobre el Principat (33,3 %) i el 29,3 % de les empreses catalanes amb assalariats dedicades a aquesta activitat.

El 2018 l’hostaleria va ser el segon sector econòmic de Barcelona amb més volum  d’ocupació a la ciutat, amb un total de 216.453 contractes, que representen el 16,7 % del total. D’aquests, el 16,1 % van ser indefinits i el 83,9 %, temporals. Per subsectors d’activitats, el volum de contractació més gran va ser per als serveis de menjar i begudes (60,1 %), seguit dels serveis d’allotjament (32,6 %) i les agències de viatges i operadors turístics (7,2 %). El salari mitjà en l’hostaleria se situava en 16.708 euros l’any el 2017, cosa que suposa poc més de la meitat del salari mitjà de la ciutat (30.263 euros) i el situa com el sector amb menys nivell salarial i un dels que ha experimentat una pèrdua més elevada de poder adquisitiu des del 2010. En canvi, l'hostaleria és un dels  sectors amb bretxa salarial de gènere més petita, amb una diferència entre homes i dones (12,3 %) gairebé deu punts inferior a la mitjana  barcelonina (21,8 %).

L’any 2018, el nombre de persones aturades procedents del turisme a Barcelona va ser de 8.946, i va registrar una baixada del 7 %, mentre que a la ciutat es va reduir un 6 %. Tot i  crear ocupació neta, en els darrers anys el sector mostra una evolució de l’atur registrat menys favorable que el conjunt de Barcelona. Des del 2012, l’atur en l’hostaleria ha registrat un descens acumulat del 20 % i a la ciutat s’ha reduït un 38,2 % en el mateix període. Aquest fet respon en part a la forta estacionalitat i al traspàs al registre del turisme de persones en atur provinents d’altres branques per les seves millors perspectives d’ocupació.

El turisme i la ciutat, beneficis i crítiques

L’activitat turística genera impactes i valoracions diversos dels diferents agents implicats, tant entre els qui hi participen activament, els turistes, com entre els qui els reben, és a dir, els ciutadans de Barcelona. Pel que fa als turistes, donen a la ciutat una nota de 8,8 punts i gairebé la meitat (46,8 %) repeteixen l’experiència, segons l’estudi Perfil i hàbits dels turistes a la ciutat de Barcelona 2017. Els cinc aspectes més ben valorats són l’arquitectura (9,26), la cultura (8,91), l’entreteniment (8,61), el transport públic (8,51) i el caràcter i l’amabilitat de la gent (8,47).

En l’Índex de reputació online del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, el 2017 la millor nota se l’emporten els atractius de la ciutat (8,91), mentre que l’allotjament (8,24) i la restauració (8,13) obtenen puntuacions inferiors, però sempre per sobre del 8. Pel que fa als llocs preferits de la ciutat, la Sagrada Família és el monument més visitat, amb 4,52 milions de turistes; seguida del Park Güell, amb 3,12 milions, i el Museu del Barça en tercera posició, amb 1,84 milions de visitants.

Quant a la percepció dels ciutadans, la relació entre turisme i riquesa està molt arrelada en l’ideari barceloní. Segons l’estudi de Percepció del turisme a Barcelona 2017 de l’Observatori del Turisme de Barcelona, el 57,5 % de les persones enquestades el 2009 ja associaven espontàniament aquests dos elements, i el 2017 s’arriba al 70,3 %. El 83,1 % dels ciutadans consideren que el turisme és beneficiós, i tres de cada quatre barcelonins el cita com el sector econòmic que aporta més riquesa. Tot i això, s’observa la tendència a ser cada cop més crítics amb el turisme i els beneficis que representa. I és que l’opinió favorable al turisme ha caigut des del 2012, quan el 96,1 % dels ciutadans creien que era beneficiós per a la ciutat. Mentre el 35,2 % de població considera ara que Barcelona ha de continuar atraient turistes,el 59,9 % pensa que la ciutat ha arribat al límit de la seva capacitat. Aquest percentatge arriba al 68,6 % entre els residents de barri turístic. Només entre les persones amb nacionalitat estrangera i entre els residents a Nou Barris s’observa un equilibri entre les dues opcions. A la resta de sectors de població i de territori s’ha instal·lat la sensació que Barcelona ha arribat al límit de la seva capacitat pel que fa als serveis que pot oferir al turisme. Només al 17,1 % dels barcelonins els agradaria que al seu barri hi hagués més turistes i el 65,8 % està d’acord amb els turistes que hi ha.

L’efecte sobre els preus és un dels motius pels quals els enquestats creuen que el turisme perjudica Barcelona. Vuit de cada deu enquestats opina que la presència de visitants fa augmentar els preus de Barcelona, especialment en la restauració i el lloguer d’habitatges. El Barri Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera o Vila de Gràcia són els que més clarament veuen aquest augment de preus a causa del turisme (al voltant del 80 %), mentre que a Nou Barris el percentatge es redueix al 15 %.

Respecte a 2016, disminueix la percepció del bon comportament dels turistes. La meitat de les persones enquestades diu que aquest comportament és bo o molt bo. El 14,5 % respon que és dolent o molt dolent. Aquest percentatge arriba fins al 38,6 % al barri de la Barceloneta. Les queixes sobre el mal comportament tenen a veure amb l’incivisme o la mala educació (66,1 %, deu punts més que el 2016) i amb les borratxeres (16,7 %, dotze punts menys respecte al 2016).

Els reptes de la gestió del turisme

Des del 2013, la valoració de la gestió municipal en relació amb el turisme de la ciutat ha empitjorat cada any. Mentre que el 2013 gairebé tres de cada quatre persones valoraven positivament el turisme (74,7 %), el 2017 només el 40,8% de les persones enquestades ho feien. Per barris, els més descontents continuen sent els veïns de la Barceloneta. Les principals queixes se centren en la mala gestió dels apartaments turístics (20,5 %) i la mala gestió en general (18,3 %).

La ciutat ha recaptat el 2018 més de la meitat dels ingressos de l’impost d’estades en establiments turístics de tot Catalunya. En l’exercici 2017-2018, la xifra ha arribat als 56,5 milions d’euros i, d’aquests, 30,65 milions els han recollit els establiments de la marca Barcelona. Els hotels són el principal aportador d’ingressos a l’impost (19,8 milions d’euros) i els segueixen els habitatges d’ús turístic (HUT), amb 8,2 milions de recaptació. Ha caigut en un milió d’euros la recaptació hotelera i ha augmentat en dos milions la quantitat provinent dels habitatges turístics, que es deu sobretot al fet que l’any 2017 es va incrementar la tarifa de 0,65 a 2,25 euros per persona i nit en aquests establiments. Els creuers de Barcelona aporten 1,2 milions d’euros, i els albergs de joventut, 0,9 milions.

L’impost turístic és una eina per impulsar el turisme sostenible i de qualitat i la protecció, preservació, recuperació i millora dels recursos turístics. Des de fa dos anys, l’Ajuntament gestiona la meitat d’aquest impost, mentre que fins al 2016 la ciutat en rebia el 34 %. Entre 2015 i 2019 s’han destinat més de 22 milions de l’impost d’estades en establiments turístics (IEET) a projectes de millora dels espais i els serveis per a tota la ciutadania amb l’objectiu de compensar els efectes negatius del turisme a la ciutat.

El 2018 s’han destinat uns 9,6 milions d’euros a la lluita contra l’allotjament il·legal, a projectes de millora als barris i a la potenciació de l’oferta cultural, entre d’altres. Aquesta línia d’actuació s’ha concretat en el reforç, el 2017 i 2018, de les línies d’autobús regular amb origen i destinació a les platges de la ciutat (D20, V15 i 59), el Pla de Convivència de Ciutat Vella, el Pla de Places de Gràcia o el servei d’agents cívics per a la regulació dels espais de gran afluència com la Sagrada Família o Ciutat Vella o l’aranya web, que serveix per rastrejar dades a la xarxa i que és un dels pilars per detectar els establiments que no tenen llicència.