Barcelona Metropolis

Clarament, l’èmfasi es posa en qüestions específiques dels museus municipals, dels espais i les històries de la ciutat que hi estan implicats, no en el contingut, fins a cert punt més previsible, dels museus d’art, ciència, natura o tecnologia. Això ha matisat especialment el “dia a dia” de la vida urbana, en qüestions com per exemple l’habitatge o el treball o en els aspectes socials i ecològics i, implícitament, polítics —malgrat que hi ha factors més “culturals”, com la religió i el món de les idees, que no n’han quedat exclosos. Potser en l’enfocament hi rau una idea antropològica generalitzada de la “cultura”, amb un abast extens, tal com la promovia la tradició de l’escriptor gal·lès Raymond Williams en les dècades del 1960 i del 1970. Aquest enfocament del MUHBA sol pintar-se en un llenç molt més gran que, després, han fet servir la majoria dels museus municipals que conec d’arreu d’Europa.

En relació amb el mètode i el procés, i en contrast amb el contingut, la trajectòria característica del MUHBA és ben visible. L’enfocament s’inspira en una mena d’acadèmia democràtica, estesa a tota la ciutadania interessada a pensar en la seva història i en els seus vincles amb el present i el futur; és a dir, una estratègia fonamentalment col·laborativa.

Els actors es troben en diàlegs, seminaris i projectes expositius per crear plegats, però amb rigor acadèmic, un criteri essencial. Justament, no he trobat aquest model en cap altre indret, motiu pel qual el considero de collita pròpia. Potser és de sentit comú que els enfocaments innovadors d’èxit creixin de sòl profund i fèrtil, tant o més que de retòriques i arguments globals o massa generals. Tanmateix, els enfocaments de collita pròpia de la majoria de les ciutats europees no han tingut necessàriament aquest sòl profund i fèrtil o no han obtingut els mateixos resultats.

L’èxit del MUHBA

Les àrees de progrés principals dels darrers quinze anys combinen substància i mètode. La col·laboració forma part de la recepta, tant dins del MUHBA com en la societat en conjunt, malgrat que les limitacions dels recursos fan que mantenir l’equilibri no sigui fàcil —i sembla que la normativa administrativa i financera dificulta encara més la tasca de dirigir un museu.

Per a mi, la transformació espacial i geogràfica del MUHBA ha estat la primera fita, sobretot la creació de l’eix de centres i activitats del Besòs, amb un treball concret, en aquesta àrea, amb els districtes i les associacions. Aquest aspecte també el trobem present en la direcció estratègica que, des de la dècada del 1980, busca regenerar i canviar el caràcter d’aquesta zona. Durant molts anys, la tasca de nombrosos actors ha permès aquest reequilibri geogràfic de Barcelona i, fins a cert punt, de tota l’àrea metropolitana. És a dir, el MUHBA prepara el terreny per als canvis, gràcies a la seva capacitat per modificar la percepció de les transformacions passades i actuals, en lloc de tenir un impacte transformatiu directe —tot i que no hauríem de subestimar l’efecte d’algunes tasques de museïtzació de l’habitatge, la indústria i l’aigua al sector nord-oriental de la ciutat.

Com a urbanista, tinc un interès especial en l’impacte que això té en els “imaginaris espacials” que la ciutadania té de la seva ciutat, incloent-hi, per descomptat, els polítics i arquitectes, o altres perfils amb influència en la transformació urbana. Seria interessant comparar la manera com la gent veia la ciutat (i més enllà) fa dues dècades i com la veu ara, amb imatges, mapes mentals… Des d’un punt de vista metodològic, aquesta comparació és tot un repte, i identificar els impactes de la feina del MUHBA, encara més. En definitiva, un bon desafiament per a geògrafs, sociòlegs o experts en ecologia urbana.

Crear i compartir coneixement

Des del meu punt de vista, el segon gran assoliment ha estat el de crear i compartir coneixement. Això està relacionat amb el model acadèmic i associatiu del MUHBA, que fa un volum considerable de feina en les àrees de recerca i presentació. El museu ha fet una tasca rellevant de treball amb experts acadèmics i associacions locals, no només durant un any o dos sinó durant una o dues dècades, per fer avançar el coneixement, per exemple, sobre el proveïment d’aliments, el subministrament d’aigua o els problemes de l’habitatge. També és important que se n’hagin fet publicacions considerables en format extens o abreujat, algunes de molt accessibles i en diverses llengües, en un programa de publicació que dubto que cap altre museu hagi igualat, almenys dins del sector dels museus municipals. Evidentment, els futurs equips del MUHBA encara tenen molta feina per fer per traslladar aquest enfocament a nous camps fonamentals i a través de noves fórmules.

Les transformacions a la seu central del museu, a la plaça del Rei, també són una fita important, no tan sols perquè són les més visitades i més visibles, sinó perquè s’han definit les bases perquè els futurs equips del MUHBA puguin emprar aquests espais com a fonaments per als seus projectes, sense haver de patir per la modernització de la infraestructura bàsica, una tasca que ja està feta.

Una quarta fita és la qualitat de la presència a internet. Diria que el MUHBA sortiria molt ben parat d'una comparació amb els llocs web d’altres museus municipals europeus que conec, tant per l’adaptació als canvis al llarg dels anys com per la intensitat de la informació que s’hi presenta. Un bon exemple és l’element cartogràfic, que es continua difonent i transformant, i que permet que qualsevol persona d’arreu del món pugui accedir a la geografia històrica de Barcelona i interaccionar-hi, fet que representa un avantatge per als acadèmics i per al públic en general, de qualsevol edat i procedència.

Evidentment, parlar del futur és molt més arriscat que recollir les fites assolides fins avui. Presumiblement, el museu no voldrà agombolar-se ni deixar d’evolucionar i progressar, malgrat que seria força natural que una nota dominant dels anys vinents sigui la consolidació d’alguns elements que s’han assolit. Per a l’aprenentatge al voltant dels nous centres sobre habitatge, treball, aigua i desenvolupament urbà, serà important experimentar l’evolució de les noves percepcions en cada tema i l’establiment de connexions entre les diverses “sales” del museu: 55 sales, distribuïdes en un total de 18 centres.