Barcelona Metropolis

La guerra i els seus efectes no van impedir que aquest dissenyador gràfic, impressor, dibuixant i tipògraf acabés sent un dels principals referents per als creadors gràfics a la segona meitat del segle xx.

Darrere les maneres educades d’aquest home discret s’amagava un creador rigorós i transgressor que, després d’inspirar-se en la tradició, es va obrir a les novetats europees amb la creació d’una obra singular d’estètica nova i moderna. Representa, com ningú altre, el pas del dibuixant a l’il·lustrador modern, del grafista al dissenyador, de l’artesanat d’inspiració noucentista a la revolució tecnològica.

Per això el seu treball és un dels més divulgats en exposicions i publicacions. Això no obstant, després de la donació que van fer els seus fills Pau i Daniel del seu arxiu personal al Museu del Disseny (continuador del Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques), ha sorgit una nova perspectiva que permet conèixer el seu procés de creació, els canvis estètics que va experimentar i les seves preferències culturals.

És fruit d’aquest estudi l’obra Àlbum RGM, un bell llibre que publiquen l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona i el Museu del Disseny, on es dona a conèixer aquest fons sota la direcció de Pilar Vélez, directora d’aquest museu, i l’especialista Víctor Oliva, que van treballar amb Giralt Miracle.

Mines d’or de les arts gràfiques

El llibre, eminentment visual, recorre des de la seva etapa de formació a can Seix, des del 1926, als 15 anys, fins als seus darrers treballs: esbossos, encàrrecs acabats i eliminacions que va fer per a catàlegs, cobertes de llibres, cartells, logotips, calendaris, felicitacions, postals, alfabets, targetes i un llarg etcètera. Uns materials que Vélez i Oliva qualifiquen de “mina d’or”.

El llibre explica com, de manera natural, Giralt Miracle va acabar creant el 1947 el seu propi segell, Filograf, que li va permetre exercir el control desitjat, des de la idea primigènia fins al producte definitiu, a més de poder experimentar lliurement. Una oportunitat i un repte per a una persona que entenia la seva feina com un art i no com una indústria, que se sentia més un artista que un impressor, vessant que va desenvolupar, sobretot, en els seus Calidoscopis, peces en què va experimentar amb el grafisme i en va obtenir com a resultat una autèntica creació pictòrica. Per això, per als autors del llibre, Ricard Giralt Miracle va ser “un artista (amagat) darrere una màquina”.

És un tret que té en comú amb un altre creador recuperat després d’anys d’oblit: Enric Tormo (Barcelona, 1919-2016), protagonista d’un segon llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Joan Brossa.

La formació i la cultura adquirides per Tormo van captivar un soldat amb qui feia el servei militar (el 1939, a Salamanca, precisament): Joan Brossa. En va néixer una amistat que va durar tota la vida i que es perllonga en aquesta mostra que acull el centre dedicat a l’univers Brossa, on es repassa la vida artística en comú de tots dos i amb uns creadors entestats a superar la Guerra Civil i recuperar les avantguardes artístiques mutilades pel conflicte: els components de Dau al Set (Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig i Joan Josep Tharrats, a més de Brossa). I amb ells hi era Tormo, malgrat que no se li ha reconegut el seu paper fins ara.

El 1942, Brossa parla a Joan Miró d’un “amic gravador” després que el pintor li comentés que volia posar en marxa les litografies de la Sèrie Barcelona. Tormo i Miró van començar a treballar plegats i van iniciar una relació d’amistat. Tots dos van tornar a col·laborar en múltiples ocasions, com el 1949 a la primera exposició de Miró a Barcelona després de la Guerra Civil, a les Galeries Laietanes, i el 1958 a À toute épreuve, el llibre en què Miró va il·lustrar els poemes del surrealista Paul Éluard amb gravats.

Pel que sembla, aquesta capacitat personal de Tormo és el que va motivar la seva amistat amb tots aquests artistes. En una excursió al Montseny de Puig, Brossa i Tormo l’any 1945, va néixer la revista Algol, el concepte, la tipografia, el disseny i el finançament de la qual van anar a càrrec de l’impressor. Aquesta revista va suposar un canvi de posicionament ètic i estètic en les publicacions periòdiques, malgrat que només es va publicar un número després que resultés un fracàs econòmic.

Poc després es va materialitzar un altre dels reptes de Tormo: obrir el seu propi taller (Calders 15), per on van desfilar els seus amics Ponç, Cuixart, Tàpies i Tharrats, que van aprendre sota el seu guiatge i van experimentar amb les possibilitats tècniques que Tormo coneixia i que també va ensenyar, entre el 1962 i el 1983, com a professor d’arts gràfiques a l’Escola de Bibliotecàries.

El llibre, profusament il·lustrat, permet veure les fotografies que Tormo va fer dels membres del grup, com ara aquelles en què va intervenir Cuixart el 1949 per a l’exposició de Dau al Set a les Galeries Laietanes. Per a aquesta mostra, Tormo també va editar el número especial de la revista homònima del grup, que va servir de catàleg. Aquesta revista va néixer dos anys després del fracàs d’Algol i el destí va fer que s’imprimís (alguns números) a la impremta plana de Filograf de Giralt Miracle, gran amic de Tharrats.