Barcelona Metropolis

Entre els grans canvis culturals que travessen les societats contemporànies hi ha un fenomen inesperat: l’emergència d’una nova espiritualitat, sovint deslligada de qualsevol dogma moral o religiós. Les noves espiritualitats creixen de la mà de les cures i la salut. Però sobre aquesta necessitat també s’hi ha abocat una indústria del confort emocional i l’autoajuda. Lliurar l’espiritualitat de la seva mercantilització és el gran repte.

Entre els grans canvis culturals que travessen les societats contemporànies hi ha un fenomen inesperat: l’emergència d’una nova espiritualitat, sovint deslligada de qualsevol dogma moral o religiós, que s’expressa de forma oberta i plural amb diferents narratives filosòfiques. S’ha produït un retrocés de les religions, però no de l’espiritualitat. La crisi de la idea de Déu i la secularització no han apagat, com va subratllar el filòsof francès André Comte-Sponville, la necessitat de comunió que els humans tenen, el desig de connexió profunda amb una font de sentit que ho relliga tot.

Com a resposta a aquesta necessitat han aflorat diverses maneres d’explorar el món interior, donar sentit a la vida i relacionar-se amb la idea de transcendència. Les religions orientals, molt més abocades a la meditació i a l’equilibri emocional, han tingut una gran influència en l’emergència de les noves espiritualitats a Occident. També a l’interior de les grans confessions tradicionals s’han produït canvis; al costat de nous fonamentalismes retrògrads i agressius han aparegut corrents que no posen l’accent en la part institucional i dogmàtica, sinó en el llegat humanístic i espiritual de les seves religions.

Mentrestant, la crisi de l’estat del benestar; la generalització de condicions de vida i de treball creixentment insegures; l’aparició de noves amenaces globals, com el terrorisme, la crisi climàtica o les pandèmies; la cultura de la competitivitat, i l’individualisme consumista han produït una gran sensació de fragilitat. La creixent medicalització de la vida i el recurs als psicofàrmacs no deixen de ser una resposta, insatisfactòria i plena d’efectes adversos, a la percepció de vulnerabilitat i als efectes sobre la salut d’un model productiu i social que genera angoixa i malestar. La recerca del benestar interior esdevé una necessitat, i per això les noves espiritualitats creixen de la mà de les cures i la salut. Però sobre aquesta necessitat també s’hi ha abocat una indústria del confort emocional i l’autoajuda, sovint embolicada amb components esotèrics, que fa de l’explotació del malestar un gran negoci. Lliurar l’espiritualitat d’aquesta tendència a la mercantilització és el gran repte.