Barcelona Metropolis

Els sistemes d’intel·ligència artificial seran cada cop més econòmics, esdevindran un element clau de la presa de decisions i permetran gestionar la complexitat urbana. El gran repte és aconseguir que la seva incorporació es faci sota els criteris de l'humanisme tecnològic i la governança ètica.

          Barcelona 2040. Taxis-drons surfegen al cel de Montjuïc a la cerca de clients sortint del macroconcert del Palau Sant Jordi. Llums verdes pampalluguen en l’aire; llums vermelles a prop del terra indiquen els ocupats. L’app del mòbil calcula la posició exacta i el vehicle baixa de manera silenciosa. En arribar a la destinació, l’aterratge del dron dispara el sensor del fanal més proper, que s’encén només quan capta moviment.

Els GPS dels cotxes autònoms, les càmeres de vídeo a cada cantonada i el mobiliari urbà destil·len dades constantment. Aquestes són analitzades pel “cervell central” de l’Ajuntament. Gràcies a això en només uns anys de funcionament, els accidents s’han reduït, el trànsit s’ha descongestionat, les ambulàncies arriben abans. La recollida d’escombraries és més eficient i la neteja dels carrers té un cost menor gràcies als “robots servicials”.

Els algoritmes d’intel·ligència artificial —perfeccionats durant anys— ja són prou segurs com per no lamentar errors greus. La internet de les coses ha transformat la manera de viure, moure’s i treballar. Barcelona batega cada segon a les ordres d’un sistema interconnectat que controla cadascun dels moviments, i la supervisió humana revisa que tot funcioni correctament.

(Esbós de ciutat futura extret de proves pilot aplicades. Abans que ens n’adonem serà realitat).

L’Organització de les Nacions Unides ha calculat que l’any 2050 la població arribarà als 9.800 milions de persones: gairebé el 70% viurà en zones urbanes. La intel·ligència artificial (IA), el 5G, el blockchain, la computació quàntica, la robòtica col·laborativa, els cotxes autònoms o la internet de les coses prometen convertir-se en normalitat en els pròxims anys. Serem capaços de frenar el canvi climàtic i fer entorns més habitables?

La màquina de vapor va transformar la indústria i va donar pas a la Primera Revolució Industrial; i l’energia elèctrica i el motor de combustió interna van provocar la Segona Revolució Industrial. L’economista i sociòleg Jeremy Rifkin[1] explica que “al llarg de la història, les transformacions econòmiques sempre ocorren quan les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) entren en joc amb nous sistemes d’energia”. La Tercera Revolució Industrial de Rifkin promou la sostenibilitat econòmica a llarg termini per fer front a un triple repte: l’economia global, la seguretat energètica i el canvi climàtic. El 2006 va presentar la seva teoria al Parlament Europeu i aquest la va avalar.

Ja s’ha definit conceptualment la Quarta Revolució Industrial com l’explotació massiva del potencial de les tecnologies emergents (a més d’altres que ja són una realitat, com ara la nanotecnologia, la realitat virtual o la ciberseguretat). Però encara som molt lluny d’això.

La infància de les ciutats intel·ligents

El 2011, el carrer César Martinell, de Sant Cugat del Vallès, va ser considerat el “primer carrer intel·ligent” de Catalunya. Sensors d’aparcament indicaven en un panell les places lliures, una paperera compactava la brossa amb energia solar, un fanal il·luminava quan detectava moviment i una àrea verda mesurava la humitat del terra per automatitzar el rec. Aquestes novetats es van presentar a la primera edició de l’Smart City Expo World Congress, que té lloc a Barcelona des d’aquell any.

Després d’una dècada, però, les ciutats intel·ligents encara es troben a la seva infantesa. Un dels motius principals és la recol·lecció de les dades massives, l’anàlisi i el tractament posterior. Durant la pandèmia, es va veure com és de complicat lidiar amb l’actual desgavell de dades que existeix a tots els països. Manca cultura de la dada, data literacy (o alfabetització en dades), sobretot en l’administració pública, però també en l’àmbit privat. La frase “el petroli del segle xxi són les dades” queda molt bé com a reclam, però ningú ens ha format per incorporar aquest combustible a la nostra quotidianitat. I la principal conseqüència és que disposem d’una tecnologia de la qual molt pocs saben extreure’n el potencial i encara menys controlar.

En l’àmbit europeu, l’estudi Ethics of Using Smart City AI and Big Data: The Case of Four Large European Cities (The Orbit Journal, 2019) recull on s’ha desplegat alguna acció de ciutat intel·ligent. A Amsterdam, una IA classifica les queixes de la ciutadania; Hèlsinki va estrenar un bot de xat per facilitar l’aparcament, i Copenhaguen, una plataforma digital per a l’intercanvi de dades.

A Catalunya s’aposta per “l’administració proactiva”, que consisteix a comunicar a la ciutadania quins ajuts socials té a l’abast, d’acord amb la seva edat, la situació socioeconòmica, el nivell d’estudis, etc. El 2020, l’Ajuntament de Gavà va enrolar-se en un projecte pilot, el Gavius, on un assistent virtual ajudava a tramitar els ajuts de manera ràpida a través del mòbil. El pilot forma part de l’Urban Innovative Actions, una iniciativa de la Unió Europea que finança innovacions tecnològiques per avançar cap a ciutats més sostenibles.