Barcelona Metropolis

En aquesta cursa, l’any 2020 ha suposat un punt d’inflexió. Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya han declarat l’emergència climàtica. L’objectiu d’ambdues declaracions és posar de manifest la necessitat de lluitar en favor de la mitigació del canvi climàtic. A principis d’any vam ser testimonis dels efectes adversos que el canvi climàtic ens pot portar. El temporal Gloria, en quatre dies, va deixar anar la quantitat d’aigua de pluja de tot un any, va generar desperfectes importants en diverses infraestructures i, el que és més greu, la mort de persones. Segons els meteoròlegs, el clima a Catalunya serà cada cop més extrem i combinarà llargues temporades de sequera amb temporades de pluges més intenses. Així mateix, també es produirà un augment de les temperatures, amb estius amb onades de calor i hiverns cada vegada menys freds.

Dins d’aquest any d’incerteses, a mitjans de març es va iniciar la principal crisi sanitària dels últims cinquanta anys, deguda a la pandèmia de la covid-19, la qual ens ha obligat a canviar els hàbits diaris, tant en les nostres vides personals com en les professionals. La pandèmia ha fet que ens replantegem, entre d’altres, la forma com ens desplacem de casa a la feina o com han de ser els espais on treballem i, sobretot, els espais on vivim.

El 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretats en disset punts, amb el propòsit d’eradicar la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i la perspectiva de les persones de tot el món. Tots els objectius tenen fites específiques que cal assolir en els pròxims anys. Evidentment, per a poder assolir-les, tothom ha de complir la seva part: governs, sector privat, sector públic i ciutadania.

Segons dades del web de les Nacions Unides, la meitat de la humanitat, uns 3.500 milions de persones, viuen a dia d’avui a les ciutats, i es preveu que aquesta xifra augmenti a 5.000 milions l’any 2030. Les ciutats ocupen només el 3% de la Terra, però representen entre el 60% i el 80% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni. L’objectiu número 11 dels ODS parla d’aconseguir que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles.

Els ODS parlen també de la mitigació del canvi climàtic en les ciutats i de la producció i l’ús de l’energia com una de les principals causes d’aquest problema. Tres quartes parts de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es produeixen a Catalunya provenen dels processos de generació i utilització de l’energia, tant a les centrals de producció d’energia com en l’ús que en fem. Per tant, les ciutats, com a grans consumidores d’energia, són clau per a la mitigació del canvi climàtic i poden actuar en diversos àmbits per fer-hi front: la mobilitat, l’edificació, la indústria i la seva pròpia infraestructura.

L’energia neta com a horitzó

Cal un canvi de model energètic cap a un model net, neutre en carboni, basat en l’eficiència energètica i les energies renovables. Ara bé, aquest canvi ha d’anar acompanyat d’un canvi de model social i econòmic, i per aconseguir-lo cal innovar tant en tecnologia com en models de negoci. L’any 2016, la Comissió Europea va presentar el paquet “Clean energy for all Europeans”, el qual defineix un marc legislatiu estable, necessari per fer front a la transició energètica. Aquest paquet contempla, entre d’altres, les noves directives en matèria d’energies renovables, eficiència energètica en edificis, mercat elèctric i normes de governança de la Unió de l’Energia.

L’objectiu d’aquest marc normatiu és, en primer lloc, transitar cap a un nou model basat en energia neta i amb un sistema energètic més segur, competitiu i sostenible que ajudi a la mitigació del canvi climàtic. En segon lloc, aquesta legislació posa el ciutadà al centre per fer que participi activament en la transició cap a una energia neta i que prengui les seves pròpies decisions sobre l’ús que fa de l’energia. Un control més gran i un millor accés per als consumidors es traduirà en una millor qualitat de vida i en una reducció en els costos energètics. En tercer lloc, aquest paquet legislatiu recorda que la font més econòmica i neta d’energia és la que no es produeix i, per tant, dona rellevància a un altre aspecte tan important com és el de l’eficiència energètica. Estalviar energia és la forma més fàcil de progressar cap a la independència energètica. Per últim, les directives europees derivades del paquet defineixen nous actors en el sector energètic, com ara les comunitats energètiques locals o els agregadors de la demanda elèctrica, que seran clau en el canvi de model energètic de les ciutats.

Els diferents països europeus han fixat objectius relacionats amb les directrius del paquet “Energia neta per a tots els europeus”. Arran del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, aprovat el 2017, i la posterior Llei 16/2017 del Canvi Climàtic, aprovada el mateix any, Catalunya s’ha sumat a l’objectiu europeu per tal que, en l’horitzó del 2050, la descarbonització de la nostra energia sigui un fet i Catalunya sigui abastida per energies renovables en un 100%.

El paper de les ciutats i de la ciutadania

I quin és el paper de les ciutats en tot això? Les ciutats juguen un paper cabdal en el camí cap a l’energia neta i sostenible pel seu potencial de replicabilitat i per la possibilitat d’actuar, de forma agregada, entre municipis i/o ciutats. A continuació, analitzem alguns dels reptes que les ciutats han d’afrontar per seguir treballant per revertir el canvi climàtic.

Cal tenir una ciutadania conscienciada i empoderada. La crisi sanitària per la covid-19 ha fet que la població sigui més conscient de les seves condicions d’habitabilitat, de l’ús que fa de l’energia i de quant costa. Tot i així, cal seguir treballant per conscienciar a més ciutadania, per mitjà de projectes pilot que permetin aprendre, extreure’n bones pràctiques i agafar-les com a model.

La mobilitat és un altre dels vectors importants en el procés de transició energètica. Les ciutats han de disposar d’un model de mobilitat sostenible tant en l'interior com en l’àmbit interurbà. En aquest sentit, poden impulsar projectes orientats a replantejar el sistema de transport públic, tant pel que fa a freqüències com al tipus de vehicle utilitzat; ampliar l’estructura de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, tant en espais públics com en espais privats; disposar d’espais per estacionar de forma segura bicicletes, patinets, etc.; pensar en nous models de negoci basats en l’ús puntual dels vehicles segons la necessitat, enlloc de comprar-ne un; convertir en més sostenibles els recorreguts fins als llocs de treball; i impulsar empreses amb flotes de vehicles més sostenibles.

Pel que fa a l’edificació sostenible, s’identifiquen dos reptes: la construcció de nous edificis i la rehabilitació dels antics. La sostenibilitat s’ha d’incloure en els edificis de nova construcció, els quals s’han de dissenyar i construir per tal que suposin un consum energètic gairebé nul, tal com indiquen les normatives. Per aconseguir-ho, cal implementar mesures passives i actives que siguin viables tècnicament i econòmicament i que ens ajudin a reduir la demanda energètica, a augmentar l’eficiència de les instal·lacions, a disposar d’un bon sistema de gestió energètica i a comptar amb sistemes de producció d’energia (tèrmica i elèctrica) mitjançant energies renovables per autogenerar i autoconsumir.

Ara bé, el repte més important, sobretot en ciutats que, com Barcelona, tenen edificis construïts abans dels anys 60, és el de la rehabilitació dels edificis existents. Molts edificis antics presenten necessitats de rehabilitació, per a les quals cal destinar els recursos econòmics necessaris. I cal trobar nous models de negoci que facin viable aquesta rehabilitació. Un punt que cal tenir en compte són les cobertes d’aquests edificis, on s’hi poden incorporar instal·lacions solars fotovoltaiques per a l’autoconsum a l’edifici mateix, sigui individual o col·lectiu. Una solució —que ja s’està desenvolupant en algunes ciutats de Catalunya— és impulsar nous models de gestió com són les comunitats energètiques locals, que permeten construir una instal·lació solar fotovoltaica per a un autoconsum compartit i dur a terme mesures de rehabilitació mitjançant els estalvis generats.

Les ciutats que tenen teixit industrial han d’aprofitar les possibilitats que els ofereixen els polígons industrials. En aquests espais es pot buscar la sinergia entre diferents indústries per impulsar l’economia circular, l’eficiència energètica i la generació d’origen renovable. En l’àmbit energètic, i segons la dimensió i la tipologia de la indústria, s’identifiquen tres oportunitats: la millora de la gestió energètica; la millora de l’eficiència energètica dels edificis i dels processos de producció; i la implementació d’instal·lacions de producció d’energia solar fotovoltaica a cobertes o terrenys per l’autoconsum individual o compartit.

Canvi energètic contra canvi climàtic

Són moltes les oportunitats i els reptes que ofereixen les ciutats per a dur a terme la transició energètica i ajudar en la mitigació del canvi climàtic. Les possibilitats són infinites, només cal buscar sinergies entre ciutadania, empreses privades, entitats públiques i govern, aprofitar els mitjans disponibles, tècnics, econòmics i socials, i seguir treballant en recerca i innovació en els camps que encara no estan prou desenvolupats.

Des de fa un any, sóc presidenta del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), una associació empresarial sense ànim de lucre, actualment formada per més de 170 socis, tant públics com privats, on cobrim la cadena de valor del sector de l’energia. Al CEEC tenim molt clar que estem en un moment molt important en el sector de l’energia i que cal seguir actuant en l’àmbit de ciutat per assolir els objectius fixats.

Pel clúster i les organitzacions que agrupa, la transició energètica és una doble oportunitat. D’una banda, permetrà redissenyar el sector a l’entorn dels nous reptes energètics: crear noves tecnologies, nous equips i serveis innovadors quant a energies renovables, eficiència energètica i digitalització de l’energia. D’altra banda, és una oportunitat de mercat per tirar endavant les inversions necessàries que permetin desenvolupar aquest nou model energètic (un gran esforç en eficiència energètica i en el desplegament massiu de les energies renovables).

El canvi climàtic és una realitat i és responsabilitat de tots aturar-lo. Si volem que el món sigui diferent, cal que tots comencem a analitzar els nostres hàbits diaris i comencem a veure quins d’aquests podem canviar, perquè ens cal un canvi de cultura energètica. Com diu una frase de Mahatma Gandhi: “Sigues el canvi que vols veure al món”.