Barcelona Metropolis

Com diu Vandana Shiva, la salut del planeta i la nostra són inseparables. Si fem mal al planeta, ens estem fent mal a nosaltres mateixos. El sistema agroalimentari ha desenvolupat mecanismes de producció d’aliments que podrien satisfer les necessitats de tota la població, però no es així. En les condicions en què opera, és incapaç de garantir una dieta equilibrada i saludable per a tothom, i s’ha convertit en un factor d’inseguretat alimentària amb greus conseqüències per a la salut pública, la biodiversitat i l’equilibri ecològic. La desforestació associada a l’agricultura i la ramaderia intensives, la proliferació de sistemes de pesca depredadors i la degradació de les terres cultivables per l’extensió dels monocultius generen desequilibris que posen en perill la mateixa capacitat de produir aliments. Si no hi posem remei, les properes generacions en patiran les conseqüències.

La supeditació de la producció alimentària a criteris d’optimització mercantil ha generat una realitat paradoxal: mentre que en les societats més riques es malbarata fins a un terç dels aliments que es produeixen, milions de persones passen gana o pateixen diferents formes de malnutrició. A les societats industrials avançades coexisteixen la sobreabundància alimentària amb greus desigualtats en l’accés als aliments, de manera que una part significativa de la població pateix mancances i desequilibris nutricionals que afecten la salut. L’epidèmia silenciosa d’obesitat que s’estén pel món n’és la principal conseqüència, encara que no l’única.

Cal repensar la manera d’alimentar-nos i avançar cap a un model de producció i distribució d’aliments respectuós amb el medi ambient en el qual ningú quedi exclòs. L’agricultura ecològica, la ramaderia extensiva i una nova logística de distribució basada en la producció i el comerç de proximitat i de temporada es perfilen com a alternatives per avançar cap a la sobirania alimentària. Atès que la meitat de la població mundial viu en ciutats, aquestes estan cridades a ser el motor d’un canvi que ha de ser profund, en la línia del que estableix el pacte de Milà de 2015, signat per 210 ciutats, entre elles, Barcelona. Si no fem canvis, el futur s’assemblarà més a les distòpies del col·lapse que al món feliç de la sobreabundància que ens mostren certes campanyes de publicitat de la indústria alimentària.