Barcelona Metropolis

Recuperem les certeses

A la vista de les dades, com hem de combatre aquest escenari? Doncs apel·lant a les nostres fortaleses i valors, fent de la necessitat una finestra d’oportunitat. Davant les incerteses, recuperem les certeses. Sí, hem viscut altres decaigudes econòmiques de gran magnitud, l’última fa deu anys. Però Barcelona ha estat sempre exemple de superació, fent ressorgir la marca de ciutat a partir de les fortaleses del nostre ecosistema formatiu, social i productiu.

Barcelona compta amb atributs que la fan altament competitiva: és lluminosa, inquieta i diversa; té ànima i ambició, i una densitat de població que afavoreix la cohesió. Ha destacat pel seu lideratge en àmbits diversos. La creativat, en arquitectura i urbanisme, hi té un paper important en la seva efervescència i capacitat. Així mateix, la ciutat és un espai en el qual diferents agents del món del coneixement, empresarial i social creen, interactuen i col·laboren dia rere dia.

Barcelona no ha deixat mai de ser la “Ciudad de los Prodigios”, tal com la va batejar l’escriptor Eduardo Mendoza en la seva novel·la, on retrata el moment històric de l’Exposició Universal del 1888. La ciutat es va donar a conèixer al segle xx sota l’impuls industrial, que va suposar ja un gran avenç en el terreny econòmic i tecnològic, i va quasi triplicar la seva població. A finals de segle, la fita olímpica del 1992 va marcar l’espectacular canvi cap a la ciutat actual, amb moments esplèndids i d’altres recents més convulsos i que han comportat també creixements desiguals.

Abans de la covid-19, i de manera sostinguda, Barcelona se situava en les zones altes dels diversos rànquings globals. La 4a ciutat europea en innovació i la 21a mundial; la 3a ciutat més favorable per establir-hi una start-up i la 7a ciutat europea amb més scale-ups. La única urbs europea amb dues escoles de negocis de referència, la 5a del món més atractiva per al talent, especialment talent digital, i la 8a del món per la seva qualitat de vida, és a dir, per a viure i treballar. Al costat d’aquestes dades, que ens enorgulleixen, no podem oblidar que als barris del Besòs una persona viu amb uns ingressos de 520€ mensuals, mentre que una de Les Corts compta amb 2.500€ al mes. De mitjana, la renda als barris més rics és sis vegades superior a la dels més pobres.

Som una metròpoli que ha de resoldre les seves contradiccions i que, de camí cap al 2030 —fita de l’agenda de desenvolupament sostenible—, o el 2050 —data límit per a la descarbonització del planeta—, es troba actualment angoixada per un virus global amb conseqüències socials i econòmiques com no s’havien vist en un segle i que ha d’esdevenir un punt d’inflexió per tornar a recuperar l’autoestima i reduir acceleradament les desigualtats a la ciutat.

Cap a un model més sostenible

Deixant de banda les qüestions de salut i sanitàries, algunes veus assenyalen el model de desenvolupament de la ciutat com el causant de la recessió econòmica que veurem, que estem veient. Un turisme que s’ha apropiat del nostre centre, de la nostra platja i dels nostres habitatges. Uns macroevents musicals o firals que sobreexploten les capacitats dels serveis a la ciutat sense, diuen, un retorn tangible i just. O la nova emprenedoria tecnològica i d’start-ups, que trastoca els models de negoci que coneixem. S’especula amb “tornar enrere”, revertir la situació, com si la majoria dels qui s’aixequen cada dia per generar riquesa i guanyar-se la vida no tinguessin també dret a la ciutat.

No podem anar al decreixement i a l’autarquia, de cap manera. Cal un nou impuls, però aprenent dels errors. Si no volem perdre un dels nostres millors atributs, el de ser una ciutat oberta i internacionalista, Barcelona ha de ser també la ciutat dels forasters. Dels migrants i dels turistes. Aquella que tothom vol visitar, per establir-hi més endavant si cal el seu projecte vital i professional. La ciutat no pot construir-se només a favor d’uns quants, però tampoc en contra de molts altres.

La clau és una visió estratègica que ambicioni una Barcelona més social, més digital i més sostenible. Social perquè l’eix motor de la ciutat han de ser les persones i la millora de la vida de totes i cadascuna d’elles, sense deixar ningú enrere. Capacitada digitalment per garantir la competitivitat de qualsevol activitat econòmica i d’una ocupació que ha d’assumir, i controlar, la robotització dels treballs. I, finalment, sostenible, perquè cal sumar, a la visió mediambiental, una ambició transformadora de l’economia, de creixement respectuós i just amb totes les baules de la cadena de valor, com a garantia de durabilitat i permanència.

Per això, la ciutat ha de generar les condicions per crear empreses i cooperatives, per atraure professionals i seus de companyies i institucions internacionals, i per consolidar a la ciutat els centres de decisió d’aquestes. Perquè només així, creixent però sabent que els efectes han de revertir positivament a tothom, aconseguirem la ciutat somiada.

Com arribar-hi?

Sabem on volem anar. Però tenim clar com anar-hi? D’aquí a deu, vint o trenta anys, quan mirem enrere, voldrem tenir uns indicadors que revalidin les nostres aspiracions. I les dades explicaran moltes coses. Si hem acompanyat les empreses i comerços en la transició ecològica; si hem capacitat les persones per a un món, personal i professional, més digital; si hem facilitat la innovació o l’activitat econòmica o, al contrari, si la rigidesa i la complexitat de fer coses a la ciutat han allunyat la vitalitat i la necessària transgressió motora dels canvis.

I si tenim èxit, el que haguem fet haurà estat fruit de la col·laboració, la valentia i la solidaritat. De l’empenta de l’Ajuntament i de la societat civil per recuperar el dinamisme econòmic i vital de la ciutat. De la fluïdesa i la llibertat per prendre decisions sense gaires apriorismes, però tenint clars els efectes desitjats. Perquè Barcelona és una ciutat compromesa i empoderadora que vol oferir oportunitats a la joventut, que confia en el lideratge de les dones i en l’experiència de la gent gran. Que ha d’implicar a les grans empreses en el desenvolupament de la ciutat i ajudar els projectes socioeconòmics i cohesionadors de proximitat.

Com tota ciutat creativa i global, Barcelona és la suma de moltes iniciatives i trajectòries. La suma d’intel·ligències i aptituds. La suma de talents. I és comptant amb agents d’interès del teixit productiu i social, com a col·laboradors en la gestació i la implementació de les polítiques i actuacions públiques, d’on sorgeix la transformació i l’avantatge competitiu com a ciutat. Si a la darrera revolució industrial l’èxit depenia del capital, ara mateix són les persones les que marquen la diferència a la nostra economia.

És l’hora de demostrar-ho. Perquè una ciutat vocacionalment capital com ho vol ser Barcelona ha d’acollir el talent de fora i aprofitar el local. Ha de ser permeable als canvis, perdre la por d’allò que no podem controlar i apostar per construir el que junts podem definir. Per això, la nova agenda econòmica d’una ciutat que es vol competitiva, equitativa i sostenible ha d’apostar pel talent col·laboratiu. I el nostre gran repte serà incentivar-lo i retenir-lo.

Reactivarem l’economia, superarem la pandèmia i, en el mateix trajecte, reposicionarem la ciutat en els estàndards en els que sempre s’ha mogut, els de la reinvenció i la modernitat. Però aquest cop, de retruc, no volem només competir amb altres ciutats, sinó superar-nos a nosaltres mateixos.

Fa poc més d’un any, la ciutat es va autodefinir amb un nou relat que portava per emblema Always Barcelona. Aleshores, ja es recollia una polifonia de veus que configuren la Barcelona diversa i projectada al món, ja s’apuntava la mateixa idea que reflectia “la ciutat dels prodigis” i anava més enllà: la ciutat dels projectes vitals. El desenvolupament professional no pot deslligar-se dels projectes de vida, vinculats als valors de ciutat. Així és i serà Barcelona: la ciutat dels grans projectes transformadors i vitals.