Barcelona Metropolis

Marc Bernabé
Traductor del japonès i autor de diversos llibres sobre manga

El manga és un tipus de publicació consolidada. Fa més de 30 anys que es publica regularment i ja és intergeneracional. Hi ha pares que comparteixen amb els fills les lectures que gaudien de nens o d’adolescents. Ara mateix està de moda, és acceptat i ha passat a formar part de l’imaginari col·lectiu. Avui, la majoria dels infants i adolescents llegeixen manga o, com a mínim, els interessa. La pandèmia també ha fet molt per empènyer les vendes: molta gent l’ha descobert pel fet d’haver disposat de molt de temps inesperat durant el confinament.

Quan un manga s’adapta a anime, sobtadament es produeix un boom de popularitat, amb independència de l’èxit previ del manga. Ho hem vist amb Spy × Family, que ara té molt d’èxit gràcies a l’anime, però que ja es venia molt bé abans. Segurament un best-seller com Chainsaw Man veurà multiplicades les vendes quan se’n comenci a emetre l’anime. Les plataformes també fan que l’anime estigui normalitzat i permeten que programes de fa ben bé vint anys, com Naruto, continuïn vius i renovin el públic lector constantment.

Cal destacar la relació entre el manga i el lectorat femení, perquè sempre hi ha hagut obres pensades específicament per al públic femení, i les dones també en llegeixen no necessàriament creat per a elles. Gràcies al manga es va poder reincorporar el públic femení occidental al còmic, que l’havia deixat de banda als anys vuitanta i noranta.

Oriol Estrada
Assessor de continguts al Comic Barcelona i al Manga Barcelona

Amb el manga, a casa nostra s’ha creat una mena de “tempesta perfecta”. D’una banda, tenim la diversificació editorial, una oferta molt més variada que pot atraure públic ben diferent. Hi ha gent que llegia còmic, però no manga, i ara ha començat a donar-li una oportunitat. També hi ha gent que fa anys n’havia llegit i que ara hi torna perquè troba una oferta que s’ajusta més a la seva edat i els seus interessos. De l’altra, tenim l’efecte del confinament, que ha fet que la franja dels 9 als 12 anys (que reben el nom de coronatakus) hagi descobert l’anime a través de les plataformes digitals i que després hagi fet el salt al paper.

A més, el paper que té el manga en el foment de la lectura és vital. Sempre sentim històries de pares que diuen que els seus fills “no llegeixen”, i després alguns afegeixen que “només llegeixen manga”. Resulta una mica insultant i tot! Si ara mateix el manga és un dels punts d’entrada al món de la lectura de molts adolescents, aprofitem-ho.

El manga és infantil, és juvenil, és adult, i al Japó ja arriba fins i tot a la tercera edat, amb una oferta per a tota mena de públic. És sexe, és violència, i també és antimilitarisme o representació LGTBI, i té tots els gèneres que et puguis imaginar i més. Reduir la indústria de còmic més potent del món a uns estereotips és quelcom que ja hauríem d’haver superat.

Pema Maymó
Directora de La Galera, segell que acull Kaji, la línia de manga en català d’Enciclopèdia Catalana

L’èxit del manga es deu a la confluència de dos factors: la primera generació de lectors ja són adults. Van llegir-lo a l’adolescència i ara estan passant aquests hàbits als fills o alumnes. El manga i l’anime ja no es veuen com una cosa marginal, sinó com un vessant més de l’oci. L’altre factor és la incorporació de tota l’estètica japonesa en molts circuits de la vida quotidiana: els dissenys de roba de les marques low cost, els videojocs...

Tot i que tenim una imatge col·lectiva del manga en termes d’infantilisme, sexe i violència, heretada de les primeres sèries d’animació que vam veure, és qüestió de temps i de l’arribada de títols cada cop més diferents perquè aquesta imatge es difumini. Hi ha un gran corrent que explora de manera força profunda temes com les diversitats funcionals o de gènere, i que provoca que els lectors incorporin i naturalitzin aquests temes.

De fet, hi ha editorials que han fet un pas endavant en la importació de manga de demografia femenina (creats al Japó amb un públic femení en ment) i han començat a treballar amb força en la recuperació dels títols importants que exploren la nostàlgia femenina dels lectors de la dècada de 1990 i dels 2000.

A més, el manga s’ha convertit en una baula que enllaça el lector infantil amb el lector adult, ja que una gran quantitat del que s’importa està dirigit a aquestes franges d’edat. El podem veure tant com una forma de construir la pròpia identitat en els preadolescents i els adolescents com una manera de mantenir la lectura com a part normalitzada del seu oci.

Óscar Valiente
Director de Norma Editorial

El fenomen actual del manga es deu principalment a l’arribada de tota una nova generació de lectors que l’han descobert a través de l’anime que emeten les plataformes de streaming i de les recomanacions que fan a les xarxes socials alguns dels seus referents, ara coneguts com youtubers o influencers. Els lectors joves han descobert així un tipus d’històries amb les quals s’identifiquen i que els apassionen.

Una bona sèrie d’anime produeix amb gairebé tota seguretat un repunt important de les vendes del manga en el qual es basa. Però el mercat és tan madur que moltes sèries sense adaptació en anime aconsegueixen igualment un gran èxit.

A més, el manga és important perquè crea una cultura que fomenta la lectura, la cura per les edicions en paper, compartir l’experiència amb altres lectors, la visita a les llibreries i als actes... Això és molt difícil d’assolir de manera orgànica; en el passat ho han aconseguit fenòmens com Harry Potter, i les institucions haurien de protegir-ho perquè avui el manga és la porta d’entrada a la passió per la lectura de molts infants i joves.

Un fet diferenciador respecte del còmic en general és que té moltíssimes lectores, més del 40% del total, i el mercat ha sabut correspondre al seu interès publicant cada vegada més sèries orientades al públic femení. També cal destacar que moltes obres d’èxit són creades per autores.

Lluïsa Pardo
Bibliotecària especialitzada en còmic a la Biblioteca Ignasi Iglesias – Can Fabra

Les vendes de còmic han crescut un 70% durant el 2021, dominades pel manga. Passa el mateix amb els préstecs a la Xarxa de Biblioteques Municipals, on hem observat un increment de gairebé 200.000 préstecs més respecte del 2019. I a les Biblioteques de Barcelona és el fons que més moviment (el nombre i percentatge de documents que surten en préstec) ha registrat el 2021. Any rere any, el manga encapçala els rànquings dels més prestats.

El manga viu un nou boom a escala global. Continua sent un gran fenomen cultural i social amb una gran projecció internacional. Un mercat que no ha deixat de créixer. El temps ha demostrat que no es tracta d’una simple moda. Cada cop té més lectors, i no només continua arribant a les generacions més joves sinó que està fidelitzant el públic adult.

És un recurs formidable per apropar la lectura als joves, també entre aquells que hi mostren menys interès. Els còmics afavoreixen la iniciació a la lectura, fomenten l’hàbit lector, promouen l’aprenentatge de matèries diverses. També són un bon recurs pedagògic a l’aula, com a eina didàctica i de foment de la lectura. A la biblioteca organitzem moltes activitats amb el propòsit de difondre, promoure i afavorir la lectura i el debat sobre aquest mitjà: trobades amb autors i especialistes, exposicions, tallers, clubs de lectura, etc.

Jordi Canyissà
Periodista especialitzat en còmic a La Vanguardia

La connexió amb els joves ha estat fonamental en l’èxit del manga. A partir d’un determinat moment, el còmic nacional va desconnectar del jovent. El còmic es va fer adult mentre els lectors es feien adults (als anys setanta i vuitanta), però a canvi va perdre el lligam amb els nous lectors, cosa que anys enrere havien fet, per exemple, els tebeos de Bruguera. A França i a Bèlgica potser no ha passat perquè encara tenen un enorme volum de clàssics vius a les llibreries. En canvi, el manga ha sabut connectar amb aquest lector jove, infantil o adolescent, a qui ha presentat històries contemporànies escrites amb un llenguatge actual amb el qual el lector s’identifica.

Mirem el cas de França. El govern de Macron ha creat un Pass Culture per gastar-lo en productes culturals, i les dades diuen que en bona part s’ha gastat en manga. Això ha despertat un debat entre una suposada “alta” i “baixa” cultura o, si es vol, un debat entre apocalíptics i integrats. Molts dels articles al voltant d’aquesta polèmica demostraven un gran desconeixement de la cultura i dels joves, i assumien, literalment, que llegir Proust és incompatible amb llegir un còmic.

A Catalunya la imatge estereotipada del manga té a veure amb els primers que van arribar. L’any 1990 es publicà Akira, una sèrie extraordinària, però juvenil i violenta, i a partir del 1992 es començà a publicar la famosa sèrie blanca Bola de Drac. En aquell moment encara no sabíem que existia un altre tipus de manga; aquest va arribar més tard, amb obres com les de Jiro Taniguchi, i després vam descobrir un manga underground gràcies a figures com Yoshiharu Tsuge, Yoshihiro Tatsumi, Tadao Tsuge i Shin’ichi Abe.

Alfons Moliné
Dibuixant i teòric de la historieta i l’animació, especialitzat en manga

Relacionar l’èxit del manga amb l’existència de l’anime és massa fàcil. Si bé és cert que l’èxit de Bola de Drac a la televisió va afavorir-ne l’edició en paper i va iniciar així una afortunada aventura editorial, no sempre és així. Per exemple, Oliver i Benji (Captain Tsubasa) també va triomfar a la petita pantalla, però quan l’editorial Glénat en va treure el manga, aquest no va tenir gaire èxit. Una cosa semblant va succeir amb Doraemon. Avui en dia, la fragmentació del mercat audiovisual, dominat pels canals temàtics i les plataformes, ha arraconat definitivament aquells temps heroics en què la quitxalla es reunia davant el televisor quan feien el Club Súper 3. Però alguns mangues sí que encara es mantenen amb força al mercat amb el suport de les seves respectives versions en anime, com ara Detectiu Conan, One Piece o My Hero Academia.

Des que existeix, el còmic ha estat sempre una valuosa eina per fomentar l’hàbit de la lectura. No cal caure, però, en la creença errònia que el còmic ha de ser progressivament substituït pel llibre “de veritat”, sinó que tots dos productes han de conviure. Això pot recordar una nefasta campanya del tardofranquisme, potenciada pel Ministerio de Cultura d’aquell temps (anys setanta), que pregonava que “Donde hay un tebeo, habrá un libro”, la qual cosa significava que els tebeos eren una lectura només per a nens, que calia reemplaçar, i negava, així, l’existència d’un còmic adult.

Enric Piñeyro
Especialista en manga, antic responsable de la secció de manga de la llibreria Continuarà Còmics i assessor de l’extinta editorial Glénat

L’origen del fenomen actual del manga ve de molt lluny, i no és la primera vegada que té lloc a Catalunya, a Espanya i a Occident. Va arribar a Espanya als anys setanta, i durant la primera dècada del segle XXI ja es va viure com a fenomen que va sorprendre tothom, fins i tot els editors. La principal diferència entre ara i el que va succeir fa vint anys és la facilitat que avui ofereix internet —amb totes les xarxes socials— per amplificar el fenomen, de manera que arriba a molta més gent.

El manga i l’anime sempre han anat de bracet, excepte en els casos en què l’èxit d’una sèrie de televisió té el seu reflex en un manga que no està a l’altura de l’anime. De fet, la majoria de les sèries d’animació es creen a partir de l’èxit de sèries concretes publicades a les revistes japoneses (n’hi ha moltíssimes i tenen grans tirades que aquí no serien factibles) i que formen part de tot un projecte que inclou màrqueting multimèdia, marxandatge, etc.

El fenomen del manga, a més, té aspectes molt positius pel que fa a la creació de públic lector. Els més menuts ara tenen lectures més adequades per a la seva edat i ja no és necessari recórrer a l’antic “això no és per a tu” o “això és massa violent”. Ara hi ha una oferta molt variada, que pot arribar a cada tipus de públic, ja que la creació de manga està molt segmentada, com també ho està el públic.

Anna Abella
Periodista especialitzada en còmic a El Periódico

Hi ha diversos factors que han fet que a la tardor del 2021 comencés a sorprendre aquest boom de vendes: amb el confinament molta gent, joves i adults, es van aficionar a l’anime des de les plataformes de streaming. Això va fer que molta gent busqués les sèries de manga en què es basen. Molts van descobrir que hi ha un manga per a cada tipus de lector (especialitzats per a noies i nois d’institut o universitaris, amb temes de terror, esports, eròtic, de cuina, costumistes, de ciència-ficció, etc.). I, a diferència dels superherois, on el lector no expert es pot perdre i no sap per on començar per l’enorme quantitat de sèries i grapes, en les de manga és fàcil entrar perquè són col·leccions tancades de tants volums. A més, els preus són força assequibles.

Les etiquetes respecte del manga són absurdes. En el cas del llibre, en general, a ningú se li ocorreria posar-n’hi. Hi ha llibres infantils, juvenils, literatura eròtica, policíaca …, llibres de tota mena on hi ha molta violència i sexe, i d’altres on no n’hi ha gens. Igual que ningú diu que el cinema és només cosa d’infants perquè hi ha la factoria Disney, no?

Els joves han de llegir el que els vingui de gust. Si ara els torna bojos el manga, doncs és fantàstic. El còmic japonès pot fer el paper que en el seu temps van representar els tebeos d’Astèrix, Tintín, Mortadelo o Superman, ara ja clàssics.

Igual que hi ha mangues on hi ha personatges femenins més sexualitzats per atraure un públic masculí, també hi ha més presència de protagonistes femenines apoderades o personatges femenins complexos amb els quals les joves lectores es poden identificar.