Barcelona Metropolis

A l’ombra d’Amazon és fruit d’una dècada de treball d’investigació del periodista Alec MacGillis sobre els efectes que provoca la multinacional allà on s’instal·la. Uns efectes devastadors que Amazon genera, més enllà de l’àmbit laboral, en el teixit urbanístic, econòmic, ambiental… De manera silent, però implacable, actua com un supertèrmit que va corcant les bigues que han anat aguantant el món fins a deixar-lo ara tan polaritzat i tan precari que ni els mil·lennistes no ho poden ja suportar. Fora bo que els polítics, quan donen tota mena de facilitats perquè s’instal·lin, i la ciutadania, quan fa una comanda, tinguessin en compte tot el que s’explica en el llibre.

A la castigada Baltimore que coneixem per The Wire, on hi hagué una gegantina fàbrica de la General Motors (GM), el setembre del 2015 s’hi va instal·lar, signe dels temps, un magatzem de 93.000 metres quadrats d’Amazon (uns 18 camps de futbol), amb 1.900 places per a furgonetes. La GM pagava els treballadors a 27 dòlars l’hora; deu anys després, el gegant de la distribució almoinava els seus amb 12 i 13 dòlars/hora i prestacions socials més minses. Per a la seva instal·lació, l’empresa de Jeff Bezos havia rebut 43 milions de dòlars en ajuts estatals i locals: diner públic per contribuir a salaris de misèria…

El més inquietant del llibre A l’ombra d’Amazon del periodista Alec MacGillis no és la possibilitat de mirar la llardosa rebotiga de l’imperi del segon home més ric del món (171.000 milions de dòlars). Fora bo que, quan hi fem una comanda, els clients recordéssim detalls del que explica: en els magatzems no hi sol haver cadires, tot i que els treballadors poden arribar a caminar 20 kilòmetres en un torn; només tenen 20 minuts de descans en una jornada de 10 hores, pausa per menjar a banda: si gasten més temps, acumulen punts de demèrit, que se’ls descompten del salari i els apropen a l’acomiadament.

Hi ha seguiment automatitzat del rendiment: cal descarregar un camió de 15 metres en 20 minuts. A l’interior, cal col·locar els palets a un ritme de 13 per hora; els xofers han de fer 150 parades al dia per torn, tot repartint uns mil paquets setmanals… Amazombies és el mot que reben els empleats que, per aguantar el ritme, s’empassen com l’aigua els ibuprofens que Amazon els ven allà mateix en màquines expenedores. Cap sorpresa: en aquests magatzems es registren el doble d’accidents i lesions greus que en la mitjana del sector als Estats Units.

El que esborrona més del llibre, però, són els efectes devastadors que, més enllà de l’àmbit laboral, genera Amazon en el teixit urbanístic, econòmic, ambiental… Es tracta de l’efecte silent, però implacable, d’un supertèrmit que va corcant les bigues que han anat aguantant el món fins a deixar-lo ara tan polaritzat i tan precari que ni els mil·lennistes no ho poden ja suportar.

L’estratègia d’Amazon és mortalment senzilla: es presenta a les autoritats de les ciutats que ha escollit meticulosament prometent crear (o conservar, cosa que impacta més en els governants) tants milers de llocs de treball; immediatament, suggereix exempcions i crèdits fiscals draconians que, si no són concedits, comporten l’amenaça d’instal·lar-se en alguna de les altres àrees on, en paral·lel, ha fet públic que estudia també anar-hi. Les negociacions són secretes, amb intimidatoris contractes de confidencialitat.

La subhasta boja està engegada. Si no fos pel rigor de MacGillis (68 entrevistes, 448 notes a peu de plana, una dècada de treball), hi hauria coses difícils de creure. A Akron (Ohio), les bonificacions fiscals es van estendre fins a 30 anys: comptat i debatut, la compra dels terrenys li surt a Amazon de franc. El xantatge a Staten Island va ser majúscul: deixarien que els 5.000 treballadors s’afiliessin a sindicats a canvi de permisos i grans subvencions per a una nova seu… No és casual: l’empresa té un departament dedicat a aconseguir ajuts públics que anomena “oficina de desenvolupament econòmic”. Li surt a compte: el 2019 havia recaptat més de 2.700 milions de dòlars en subvencions.

Bezos també s’acosta a Washington: cal controlar els polítics per evitar escaldar-se amb processos antimonopoli com el que va patir Microsoft el 1998. O per aturar normatives que prohibeixin l’ús de dades personals de plataformes. A banda de comprar l’influent The Washington Post, Amazon és el tercer lobbista més gran dels Estats Units, ja que inverteix 16 milions de dòlars anuals per convèncer els congressistes i l’Administració que s’oblidin dels impostos sobre vendes electròniques, de la regulació de drons, de la supressió de descomptes en les seves tarifes postals o perquè els ajudin a convertir-se en els proveïdors dels grans departaments del govern i de la CIA. També engreixen bé les portes giratòries: en els seus despatxos hi treballen l’exfiscal general adjunt del govern i la, fins fa poc, eficaç responsable de compres de material de tota l’Administració nord-americana.

MacGillis cus l’evolució sociològica de les ciutats (la part, a vegades, més feixuga) amb la d’empreses i amb les històries de factor humà, brodat estructural que permet indignar-se amb la tasca de corc social d’Amazon. El patró acaba emergint diàfan i, així, allà on hi ha els seus megamagatzems, la firma passa a ser un monopsoni: com que és l’únic gran comprador de força de treball, fa baixar més i més els sous, i precaritza la vida fins a extrems exasperants. Tant que, en cinc estats, els treballadors d’Amazon estan entre els principals beneficiaris de cupons assistencials per a aliments a causa dels seus baixos salaris. La companyia aconsegueix, fins i tot, que se li retorni part dels impostos que paguen els seus treballadors a Hisenda, però, en canvi, fa ús de carreteres, autobusos especials, hospitals, bombers… Impostos, zero; usdefruit de la cosa pública, tot.

Si les instal·lacions són d’oficines o de centres de dades (que gasten l’electricitat de 5.000 llars), l’impacte és just el contrari: alces d’un 11% en un any dels preus dels habitatges només per l’anunci de l’arribada de l’empresa (el que va passar el 2019 a Arlington, a prop de la Comissió Federal del Comerç i del Departament de Justícia de Washington, just quan abordaven la posició dominant d’Amazon); efecte crida de professionals d’alt nivell (un de cada cinc habitants de la capital ja és un llicenciat universitari enfront d’un de cada set de fa 12 anys), atrets perquè d’altres tecnològiques també s’hi instal·len; perfils que saturen determinats districtes escolars i acceleren l’expulsió dels antics veïns… No cal parlar de l’impacte sobre el teixit econòmic (sobretot en el comerç al detall) ni del trasbals sociodemogràfic, amb territoris cada cop més polaritzats entre els que concentren aquestes inversions i els que les perden; una hiperprosperitat versus una hiperpobresa, que inocula tensions socials i un daltabaix sociològic que capgira mapes electorals.

A l’ombra d’Amazon hauria de ser un regal obligatori dels caps polítics als seus tècnics; també, lectura imprescindible per a tot ciutadà inquiet. Perquè el que s’hi explica ja s’intueix a casa nostra. Per exemple: a Anglaterra ara s’han adonat que Amazon, ja en posició dominant en el comerç electrònic, està apujant els preus dels llibres, reduint espectacularment la diferència que hi havia fins ara amb els de les llibreries físiques. El BCN1, el magatzem de la companyia a la capital catalana, dona feina a 3.000 treballadors… i a 6.000 robots, fabricats per una empresa que Amazon va adquirir per evitar que la competència es beneficiés d’uns aparells que mouen 400 articles en una hora, quatre vegades més que d’altres màquines… Com diu el subtítol del llibre, és “una història del nostre futur”.