“Aixecar la catifa” de la història oficial del franquisme
- Llibres
- Plec de cultura
- oct. 24
- 8 mins
Aquest no és un catàleg convencional. A més de ressenyar les obres de l’exposició Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme, proposa diverses reflexions teòriques a partir d’una aproximació a la resistència antifranquista a través de l’art i els testimonis, centrada en les respostes dissidents manifestades a través dels cossos —exiliats, empresonats, perseguits, però sobretot aferrissadament rebels. Aquesta perspectiva poc usual confereix un valor particular tant a la tria d’obres com a les reflexions que aquestes propicien.
Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme és el segon títol de la col·lecció de catàlegs de les exposicions de l’avui extint Born Centre de Cultura i Memòria i el primer d’un programa d’exposicions inaugurat el 2021 sota una nova direcció. Aquest catàleg documenta l’exposició homònima que van presentar Nora Ancarola i Amanda Cuesta i del qual són també editores.
L’exposició, que va tenir lloc del novembre del 2022 a l’abril del 2023, partia d’un repte agosarat: ocupar l’espai imposant del Born a fi que les obres produïssin un efecte de memòria col·lectiva. Tot i que no es va concebre com un encàrrec de “memòria històrica”, les curadores van tenir clar el tema des del principi. Volien, com afirmen en la introducció del catàleg, “aixecar la catifa” de la història oficial del franquisme i mostrar els marges on la resistència contra la dictadura havia quedat relegada.
Portada del llibre Un altre fi. La resta. Art i antifranquismeEl catàleg reflecteix aquesta intenció, ampliant el registre per incloure altres veus que, en paraules de les curadores, contribueixen a fer circular moltes de les preguntes que van sorgir durant el procés de producció de l’exposició.
El procés de creació va ser, i en puc donar testimoni, ric en exploracions, magmàtic, defugint convencions i propostes còmodes. És per això que el catàleg recull tan bé l’heterogeneïtat d’obres i autories, de generacions, d’orientacions. La publicació, doncs, serveix de marc teòric i reflexiu que dobla el valor polític de les obres mostrades.
En l’exposició i en el catàleg, l’art fa emergir “la resta”, és a dir, allò que roman encara viu de la repressió política.
El nucli de l’exposició, el que li ha donat el nom, prové d’un tango flamenc de Miguel Poveda compost a partir d’un poema de Joan Brossa on es desitja “una altra fi” per a Franco. Ancarola i Cuesta donen la volta a les paraules del poema proposant “un altre fi”, confiant que l’art faci emergir “la resta”, és a dir, allò que roman encara viu de la repressió política, tant els efectes com les resistències que va generar.
El catàleg traspua l’entrega emocional de les curadores. Elles mateixes fan esment d’un període que podríem considerar vicàriament posttraumàtic, la qual cosa van aconseguir tractar amb la creació de dues peces audiovisuals on es recull la performance de la companyia MonSter que obria i tancava l’exposició proposant “altres fins”, i també l’elaboració d’un espai dedicat a una audioteca amb testimonis.
A més de les introduccions, el catàleg comença amb un text de Salvador Cayuela que estableix el to conceptual que les curadores van explorar: els efectes de la dictadura sobre els cossos i la possibilitat de reescriure altres finals.
Quatre àmbits temàtics
Dividit en quatre seccions temàtiques, el catàleg segueix els àmbits de l’exposició. Dolors Marín Silvestre obre el primer àmbit, “Rebels de cor”, amb un apassionat homenatge a la llibertat moral i política que es va viure al Paral·lel, i que emmarca les obres de Dora García, Carles Guerra, Antoni Hervàs i Lola Lasurt com a centrals per entendre les resistències expressades a través dels cossos.
“El menyspreu dels cossos”, segon àmbit, amb un text de Maite Garbayo-Maeztu, posa en relleu el treball d’artistes com María Amparo Gomar Vidal, Marco Noris, Jaume Serra Torelló, Joan Anton Serra i Francesc Torres, a l’hora de tractar els objectes i paisatges com a receptacles de la lluita clandestina i de l’exili.
El tercer àmbit, “El fora interior”, s’obre amb un text personal de Brigitte Vasallo sobre l'exili interior i que troba un eco indefectible en les obres d’Alán Carrasco, Domènec, Ana Teresa Ortega i María Ruido.
El quart àmbit, “Transmissió i continuïtat”, ve encapçalat per un text d’Inés Plasencia sobre la relació entre colonització i franquisme, i és probablement el que presenta un dels aspectes menys coneguts de la dictadura i els seus estralls a Guinea Equatorial, amb obres de Filiberto Obama Nsué i Ndong Obama, i que es tanca, com a corol·lari de l’exposició, amb obres de Marcelo Expósito que desemmascaren la percepció de Franco com un avi bondadós i, a la vegada, es presenten crítiques amb la Constitució del 1978.
Lugares del saber y exilio científico, obra d'Ana Teresa Ortega.El Born Centre de Cultura i Memòria també va ser “ocupat” per les obres de Guillem Viladot, Pep Agut i Concha Jerez, que va produir una obra exprés per a l’exposició.
El catàleg finalitza amb un valuós epíleg que inclou dos textos testimonials: el de Consuelo García del Cid, antiga interna d’un establiment controlat pel Patronato de la Mujer, i el d’Elena Solanas Roig sobre les injustícies patides pel seu oncle, així com un text de Jordi Ramos Ruiz sobre el trauma.
Un dels efectes de la lectura d’aquest catàleg és el d’estimular el desig de saber més sobre altres minories perseguides (com els gitanos), sobre una dictadura que va beure del mite fundacional d’una nació creada a partir de la “puresa de sang” i que s’actualitza amb cada brot de racisme, d’antisemitisme i de tots els atacs contra les llibertats. Aprofundir en el que l’art i els testimonis revelen sobre la dissidència dels cossos és una necessitat urgent.
Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme.
Nora Ancarola
i Amanda Cuesta (coordinació).
Col·lecció “Arts a la ciutat”.
Ajuntament de Barcelona, 2024.
152 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis