On acaba la vida real i on comença l’espectacle? De vegades es fa difícil de saber, especialment quan la teva vida gira entorn d’un plató o d’un escenari com és el cas d’Andreu Buenafuente. Ell, però, té els peus a terra i sap perfectament quina és la diferència entre ficció i realitat, d’aquí que sigui capaç d’estar rodant un film que es titula El pregón amb Dani de la Orden en què interpreta el pregoner de les festes del seu poble i, a la vegada, estar exercint de pregoner de la festa major de la ciutat on viu i treballa en la vida real. I és que, en la vida d’Andreu Buenafuente, si no hi ha micròfons o càmeres de cinema o televisió, hi ha escenaris teatrals, perquè ell és un showman que ha conquerit tot un país des de la pantalla del televisor amb el seu sentit de l’humor.

 

A Reus, on va néixer, va debutar en el periodisme fent ràdio, un mitjà amb el qual va guanyar un premi Ondas l’any 1997. El reconeixement del públic, però, li va arribar amb la televisió, on va entrar del braç de mestres com Alfons Arús i, després, un Mikimoto que el va convertir en «persona humana». Encara es recorden les seves classes de periodisme hilarant repassant les errades de la premsa diària, un moment previ al seu pas per un conegut programa de Xavier Sardà i a l’inici de la seva carrera en solitari. L'any 1995, TV3 li va proposar fer el Sense títol i l’èxit d’aquella aposta el va lligar per sempre més al mitjà televisiu, en què ha estat present de manera gairebé continuada fins avui. Els programes La cosa nostra i Una altra cosa van marcar un punt d’inflexió en la seva carrera, que va continuar a la televisió estatal a Antena 3 i, després, a La Sexta.

 

Paral•lelament, però, la seva productora, El Terrat, va omplir de programes les graelles televisives amb productes com Malalts de Tele (que el 1997 va obrir les portes de la televisió a Toni Soler), Plats bruts, A pèl, Set de nit, Salvados, Divendres, Homo Zapping, etc.

 

L’entreteniment intel•ligent i carregat d’un humor que es basa sempre en la ironia fina i, quan toca, en la sàtira, és la marca de fàbrica d’un professional del món de l’espectacle que, a través de la seva productora, també ha arribat als escenaris teatrals, sigui produint muntatges teatrals sigui protagonitzant-los. Perquè per a ell la comunicació amb el públic té pocs misteris, independentment del canal que utilitzi per alegrar el dia a uns espectadors que sempre estan mancats d’una broma per a gent amb cervell.