L’objectiu d’aquest estudi ha estat crear una base de dades geolocalitzades amb tota la informació disponible sobre el parc d’habitatges i el potencial de millora, i examinar la viabilitat d’optar a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació dels fons Next Generation EU. L’estudi reuneix informació de treballs anteriors i n’aporta de nova a través de la simulació energètica, que ha permès extreure conclusions rellevants.

Parc residencial envellit

Un 90% dels edificis de la ciutat han estat construïts abans de la implementació de les diferents normatives energètiques. La diagnosi mostra que un 81% dels immobles obtindrien una qualificació energètica E o inferior. En aquesta situació, mantenir els edificis plurifamiliars amb temperatures de confort tindria un cost de 196 euros al mes de mitjana.

Risc de pobresa energètica

En el 25% de les llars estudiades la factura energètica representa més d’un 10% dels ingressos, el que marca el llindar de pobresa energètica. En aquest sentit, també s’ha detectat que totes les zones amb un risc de pobresa energètica sever o moderat estan incloses en el Pla de barris i, per tant, tenen accés a ajuts en matèria de rehabilitació energètica.

Reducció de consums energètics

Segons l’informe, els canvis dels aïllaments tèrmics sencers dels edificis seria l’estratègia més rendible econòmicament, i si es fes, s’aconseguiria que el 93% dels edificis de la ciutat obtinguessin qualificacions energètiques D o superiors.