Un faristol recorda a les Tretze Roses al nou parc de la Marina el Prat Vermell que portarà el seu nom
El passat 20 de juliol es va col·locar un nou faristol de memòria que recorda a les Tretze Roses, les joves afusellades pel règim franquista a Madrid, el 5 d’agost de 1939. La inauguració va comptar, entre d’altres, amb la participació de regidora de memòria democràtica, Raquel Gil, i el regidor president del districte Marc Serra Solé. També hi van participar membres de l’Associació de Veïns Eduard Aunós i el president de l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. La presentació ha coincidit amb els actes de la festa Major d’Eduard Aunós i la inauguració del parc de les Tretze Roses de la Marina del Prat Vermell. Aquest parc, ubicat on s’alçaven part de les antigues cases barates del barri, compta amb 21.000 m² i és la peça central al voltant de la qual s’està urbanitzant tot el nou barri de la Marina del Prat Vermell.
El faristol explica qui eren les Tretze Roses, un grup de noies joves, algunes d’elles membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), afusellades pel règim franquista a Madrid, el 5 d’agost de 1939, poc després de la fi de la Guerra Civil espanyola. També conegudes com “Les Menors”, el seu assassinat va perviure en la memòria de les companyes de presidi. Aquest record va permetre reconstruir la seva història, ja que no hi havia cap registre dels afusellaments a la presó madrilenya durant aquells anys.
Per al règim franquista, l’execució de Les Tretze Roses va ser una venjança i un advertiment cap a qui gosés enfrontar-se a les noves autoritats. S’assassinava un grup de tretze joves treballadores, militants de la principal organització comunista, però també una nova feminitat que representava un futur diferent del que volia la dictadura.
Amb la col·locació d’aquest faristol l’Ajuntament de Barcelona ha volgut honorar la memòria d’aquestes joves antifeixistes que van morir executades poc després del final de la guerra civil. El nom del Parc de les Tretze Roses va ser proposat per l’associació Memorial Democràtic de Treballadors de la SEAT, i el va triar el veïnat a través d’una consulta ciutadana.