En els darrers mesos els i les estudiants de quart d’ESO i primer de batxillerat dels instituts Francisco de Goya, Quatre Cantons i XXV Olimpíada han treballat amb familiars, l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i l’Amical de Ravensbrück per recuperar les biografies d’aquestes nou persones que van viure a la ciutat i van ser deportades pel règim nazi. El projecte ha servit també per conèixer els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.

Cada llamborda conté el nom de la persona i les dates de naixement, d’exili i de deportació, i indica si la persona va sobreviure o va morir. En les properes setmanes les Stolpersteine es col·locaran als llocs on s’ha pogut documentar que van viure aquestes nou persones. Així s’acabarà la primera experiència del projecte pilot Stolpersteine Barcelona, que s’ampliarà durant el curs 2022-2023 a cinc instituts més de la ciutat.

Aquestes són les històries dels nou barcelonins i barcelonines deportats pel règim nazi que tindran una Stolpersteine:

LLUIS VILLAR FORNAS

Va néixer a Barcelona el 6 de juny de 1900. Es va allistar voluntari quan es va produir el cop feixista contra el Govern de la república. Va marxar a l’exili a França i va romandre un temps al camp de refugiats d’Argelers. Es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut pels alemanys i el van traslladar al Stalag VIII-C, a Zagan (Polònia), posteriorment al XII-D, a Trèveris, i el 25 de gener de 1941 a Mauthausen. Més tard el van traslladar a Gusen, on va resistir fins al 7 de desembre, data en què es va registrar la seva mort.

FLORIÁN IBÁÑEZ MARÍN

Va néixer a Almansa (Albacete) el 27 de març de 1903. Després de passar per la ciutat d’Elx, va arribar a la ciutat de Barcelona, on es va quedar a viure. Florián va ser un obrer anarcosindicalista que, com conseqüència de la derrota republicana, es va veure obligat a exiliar-se a França. Va ser detingut pels alemanys la primavera del 1940 i va ser deportat a Mauthausen i a Gusen, on va morir el 6 de setembre de 1941.

JOSEP FORT MALUENDA

Va néixer el 7 d’agost de 1892 a Barcelona. A l’exili es va allistar a la 39 Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut i traslladat al Frontstalag, a la ciutat de Belfort, i posteriorment al Stalag XI-A, a la localitat d’Altengrabow. El 26 d’abril de 1941 va ser traslladat a Mauthausen i el 30 de juny de 1941 a Gusen, i des d’allà al Castell d’Hartheim, on va morir el 29 de setembre de 1941.

CARME BOATELL TEIXIDÓ

Va néixer a Barcelona el 28 de juliol de 1911. Va travessar la frontera i va arribar a Perpinyà. Va formar part del primer grup de la resistència a Marsella, on va ser detinguda i la van traslladar a la presó de Baumette. El gener del 1943 va ser traslladada a Reims i, posteriorment, a Ravensbrück. Al juny la van portar a Leipzig per treballar en una fàbrica d’armament. Va sobreviure al règim i va morir a Perpinyà el 31 de maig de 1976.

FRANCESC BOIX CAMPO

Va néixer el 31 d’agost de 1920. Afiliat a les JSUC, va treballar per a la revista Juliol com a fotògraf fins que va anar a lluitar com a voluntari a la 30a Divisió. La derrota republicana el va portar cap a França, als camps de Vernet i Septfonds, on el van destinar a la 28 Companyia de Treballadors Estrangers. El van detenir als Vosgues i, després de passar per diferents frontalags i stalags, el van portar a Mauthausen. Dins del camp va participar en la tasca de robar negatius, que posteriorment esdevindrien fotografies probatòries durant els judicis de Nuremberg. Mesos després, també va aportar el seu testimoni gràfic al Tribunal Americà de Dachau. A causa dels problemes de salut que patia com a conseqüència del seu pas per Mauthausen, va morir a París el 7 de juliol de 1951.

JOSÉ ALCUBIERRE PÉREZ

Va néixer a Barcelona el 9 de maig de 1924. A principis del febrer del 1939 va passar a França amb la seva família, i d’allà a Le Bolou, des d’on van ser transportats a la ciutat d’Angulema. El 24 d’agost de 1940 van ser deportats a Mauthausen en el comboi dels 927. L’any 1944 va entrar a formar part del Kommando Porschacher, destinat a treballar a la pedrera. Des d’allà va tenir un paper destacat en el camuflatge de les fotografies robades pels republicans. Després de l’alliberament va continuar a l’exili francès i es va establir definitivament a Angulema amb la seva família.

SABATIA MORAND

Nascuda a Barcelona el 25 de desembre de 1920 en el si d’una família jueva, va marxar a París, i el 26 de febrer de 1944 va ser internada a Drancy. El dia 7 de març de 1944 va ser deportada a Auschwitz en el comboi número 69. Va morir al camp polonès el 12 de març de 1944.

FERRAN MASIP ARENILLAS

Va néixer a Barcelona el 14 de juny de 1899. L’any 1937 es va allistar a la Brigada de Milícies de Transport. Dos anys més tard va marxar a l’exili a França, on va ser confinat a Argelers i a Sant Ciprià. Des de allà es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers.

Els alemanys el van fer presoner. Primer va passar pel Frontsalag 140, a Belfort, i després al Stalag XI-B, a Fallingbostel. El 25 de gener de 1941 el van portar al camp de Mauthausen. El 28 d’abril va ser traslladat a Gusen i després va tornar a Mauthausen per ser “operat”. Va morir el 18 de novembre.

VICENÇ VIDRIER GIMÉNEZ

Va néixer a Torís (València) el 23 de novembre de 1900. Cap al 1920 es va traslladar a viure a Barcelona per treballar a les oficines de la Companyia de Tramvies. A finals del gener del 1939 va marxar a l’exili. Des del camp d’Embrum va ser destinat a una companyia de treballadors estrangers. Els nazis el van capturar a la primavera del 1940 i el van internar al Frontstalag 161 i, posteriorment, al Stalag XII-D, a Trèveris. Des d’aquí va ser deportat a Mauthausen i després a Gusen, on va morir el 21 de gener de 1942.