Ana María Matute Ausejo, segona de cinc fills d’una família religiosa i conservadora, va néixer a Barcelona l’any 1925. Va passar la seva infantesa a Madrid i, a causa d’una malaltia greu, també va viure durant un temps amb els seus avis, a La Rioja.

L’any 1948, amb 23 anys, va publicar la seva primera novel·la, Los Abel, un relat fosc i tens sobre una família en temps de postguerra. Aquesta obra va ser finalista al premi Nadal de novel·la i va suposar l’inici de la llarga i reeixida carrera de l’escriptora. Amb un estil realista, sovint oníric i poètic, Matute es va consolidar com una de les novel·listes en llengua castellana més rellevants de la segona meitat del segle XX.

La seva bibliografia inclou novel·les, relats breus i contes, entre els quals destaquen Pequeño teatro (premi Planeta, 1954), Primera memoria (premi Nadal, 1959), La torre vigía (1971), fruit de la seva fascinació pel món medieval i la literatura cavalleresca, Solo un pie descalzo (Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, 1984) o Olvidado Rey Gudú, la seva novel·la més ambiciosa, en la qual va treballar al llarg de tres dècades, i que es va publicar el 1996. El setembre del 2014 es va editar la seva novel·la pòstuma, Demonios familiares.

Matute va ser la quarta dona a ocupar un seient a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, i entre els nombrosos reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2007) i el premi Miguel de Cervantes (2010).

La descoberta de la placa a la casa on va viure forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors i escriptores de totes les èpoques i de tots els orígens. A més, aquest mes de març l’escriptora va passar a formar part del nomenclàtor de la ciutat: el carrer d’Ana María Matute ja s’inclou al conjunt de noms que s’homenatgen a l’entramat barceloní, on cada cop hi ha més dones. L’objectiu de l’estratègia de feminització del nomenclàtor és visibilitzar i reconèixer el paper de moltes dones que han contribuït al desenvolupament social en àmbits tan diversos com la literatura, la política, la ciència o l’ensenyament.