La plaça de les Glòries Catalanes acull un faristol en memòria de Berta Cáceres, una instal·lació que ha tingut lloc en el marc de l’acte central del programa d’activitats del Dia Internacional de les Dones als barris de Sant Martí. Més endavant, quan les obres d’urbanització de la plaça ho permetin, el faristol es traslladarà a l’espai memorial que s’anomenarà Àgora Berta Cáceres.

L’acte de memòria, que ha estat organitzat pel Districte de Sant Martí amb el suport de la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la participació de membres del Consell de les Dones, l’Assoc. Entrepobles, Dona Cançó i Mujeres Migrantes Diversas, s’ha pogut seguir en directe en streaming. Recupera l’acte en aquest enllaç.

Sola la conducció de Lorena Domínguez,  consellera de Feminismes i LGTBI de Sant Martí, i amb les paraules d’obertura de la Marilén Barceló, presidenta del Consell del Districte, i de David Escudé, regidor del Districte, la Montse Benito i la Paula Santos han glossat la personalitat de Berta Cáceres, i la Carmen Juares ha llegit la declaració que va pronunciar l’activista quan va rebre el premi Goldman sota el tema Yo vengo a ofrecer mi corazón, cantat per Zoila Herranz. De la seva banda, la Verónica Juares i l’Estrella Pineda han llegit el Manifest del 8M del Consell de les Dones, preàmbul de la descoberta del nou faristol de memòria que ha tancat l’acte.

Berta Cáceres: lluita feminista i pel planeta

Indígena lenca, Cáceres va ser coneguda arreu del món per la seva tasca com a coordinadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures, el COPINH. Va lluitar molts anys contra un projecte elèctric al riu Gualcarque que amenaçava de desviar 3 quilòmetres la llera del riu i posava en perill l’ecosistema i els mitjans de vida de les comunitats lenques.

El 2015 li van concedir el Premi Ambiental Goldman, l’equivalent al Nobel d’ecologia, per la seva oposició a aquest projecte. Aquesta lluita va provocar que fos assassinada l’any 2016, fet que va tenir un gran ressò internacional i que van condemnar els governs de molts països de l’Amèrica llatina i d’Europa.

El llegat més potent de Berta Cáceres és un ecofeminisme pràctic, que entén que les condicions de vida digna de les dones depenen directament de la protecció del medi ambient i que la defensa de la vida qüestiona el model capitalista actual, que fa cada vegada més insostenible la supervivència i la reproducció social, material i natural.