Clara Campoamor, figura central de la lluita feminista

L’advocada i escriptora Clara Campoamor, diputada de les Corts entre els anys 1931 i 1933, va reivindicar el dret a vot de les dones com una conquesta imprescindible per construir una societat més justa i igualitària. El debat parlamentari en què Campoamor va defensar el sufragi femení pràcticament en solitari va concloure amb una votació històrica, l’1 d’octubre de 1931, en què se’n va imposar l’aprovació amb 161 vots favorables, 121 vots en contra i 188 abstencions.

Antecedents d’una fita històrica

Per assolir aquesta fita en la història de la democràcia van fer falta dècades de lluita, liderades per dones valentes i perseverants que mitjançant la força col·lectiva van fer sentir les seves reivindicacions. El primer intent per aprovar el sufragi femení va ser el 1907, i no va prosperar. El moviment feminista a Espanya es va impulsar a finals dels anys vint, hereu de les sufragistes pioneres dels Estats Units i el Regne Unit, amb la creació de l’Asociación Nacional de Mujeres Españolas (AMNE) l’any 1918, de la qual van formar part figures com Carmen de Burgos o Clara Campoamor, i amb la primera manifestació feminista de l’Estat, el 1921.

L’aprovació del sufragi femení va suposar una victòria cabdal per als moviments feministes de l’època, que va anar acompanyada de la consolidació de les dones en la vida política. L’any 1933 les dones de tot l’Estat van poder exercir, per primera vegada, el dret a vot, i el 1936 Frederica Montseny es va convertir en la primera dona ministra de la història de l’Europa occidental. Un any més tard, Montseny va nomenar la metgessa Amparo Poch directora d’Assistència Social, qui s’encarregaria d’acollir els infants refugiats a Barcelona.

Activitats per recuperar la memòria de Clara Campoamor i el moviment sufragista

Amb l’esclat de la Guerra Civil, dones com Clara Campoamor, Amparo Poch o Frederica Montseny van haver de fugir del país i exiliar-se per evitar la persecució, la presó o la mort. Amb la dictadura, els drets assolits i la memòria de la lluita feminista van quedar en l’oblit. Campoamor i Poch mai no van poder tornar a Espanya i van morir a l’exili, mentre que aquí no es tornaria a votar fins a l’any 1977, amb la restitució de la democràcia.

Amb l’objectiu de recuperar el llegat de les dones de la república, especialment el de Clara Campoamor, pel seu paper fonamental en l’assoliment del sufragi femení, i reflexionar sobre el passat, el present i el futur dels feminismes, del 2 al 13 d’octubre s’organitzen un conjunt d’activitats a El Born Centre de Cultura i Memòria:

• 2 d’octubre, acte inaugural del cicle d’activitats: el presidiran la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez Castaño, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i hi intervindran Fina Birulés i Bel Olid. Durant l’acte es projectarà una peça audiovisual sobre Clara Campoamor i es llegiran fragments de textos de l’escriptora madrilenya.
• 5 d’octubre, “Llums i ombres de la instauració del sufragi femení”: taula rodona en què s’abordarà, des d’una perspectiva eminentment històrica, el controvertit procés per aprovar el vot de les dones a l’Estat, tant a dins el Congrés dels Diputats com en els moviments socials, culturals i polítics de l’època. Es farà un repàs de la trajectòria de Clara Campoamor, i també d’altres figures, principalment dones, que van tenir un paper destacat en el debat sobre el sufragi femení. Està previst que hi participin Mary Nash, Marifé Santiago i Neus Samblancat.
• 6 d’octubre, projecció i col·loqui sobre la peça audiovisual La mujer olvidada. Clara Campoamor y su lucha por el voto femenino, de Laura Mañà, basada en la novel·la d’Isaías Lafuente.
• 7 d’octubre, “Legalitats i legitimitats. La lluita feminista per als drets polítics i socials”: taula rodona en què participaran Eugenia Rodríguez Palop, Encarna Bodelón i Pastora Filigrana.
• 13 d’octubre, “Vigència del llegat de Clara Campoamor”: taula rodona amb la participació de dones de l’esfera política que analitzaran la implicació política femenina i les noves formes d’acció política. Des de la participació de base en moviments socials fins al treball institucional, les dones contribueixen a ampliar el terreny de la política.