L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el pressupost extraordinari de cultura amb l’objectiu de fer una reforma integral de l’educació a la capital. El projecte buscava crear un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, laic i en català, amb aules que no discriminessin per sexe. Malauradament, el projecte va fracassar, però es va convertir en un referent de moviments que han lluitat per renovar l’educació al nostre país. I ara, El Born CCM ens en parla.

Comissariada per Antoni Nicolau, l’exposició “Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979” proposa un recorregut escenogràfic per la història de l’educació al llarg del segle XX i la relació amb les opcions polítiques aleshores predominants. La mostra parteix de la Barcelona del 1900 i avança fins a la recuperació de la democràcia.

Pobresa, Mancomunitat i franquisme

En entrar, els visitants es troben un carrer del Raval de finals del segle XIX que recrea la realitat socioeconòmica de la ciutat en aquell moment. El següent espai que troben canvia radicalment d’escenari, amb una àmplia Sala de Plens de l’Ajuntament que projecta un videomapatge del debat del pressupost del 1908. 

Els espais dedicats a la Mancomunitat i la República donen pas a l’última sala de totes, una aula franquista que recorda la por, la tensió i l’opressió, protagonistes del règim, i que adopta la forma d’una gàbia que simula els límits d’una educació en mans de la Falange i el clergat.

Activitats alternatives

Més enllà de la mostra, l’exposició suma la publicació d’un llibre monogràfic, a més d’un programa d’activitats que promouen punts de trobada per parlar del present i del futur de l’educació. Es tracta d’activitats pròpies i en col·laboració amb diferents agents, com l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) o la Fundació Ferrer i Guàrdia.

La iniciativa busca difondre els principis renovadors de l’educació, plantejats en l’elaboració del pressupost del 1908 i referents al llarg del segle XX, com també proposar una visió de llarga durada sobre l’evolució de l’educació a Barcelona. A més, l’organització vol mostrar la vigència d’algunes preocupacions sorgides fa cent anys sobre com encaixar els programes educatius en el conjunt de la societat i convidar a reflexionar sobre la qualitat de l’educació i les demandes socials actuals i futures.