Les troballes s’han fet als entorns de la plaça d’Antoni Maura, on l’equip d’arqueologia, seguint les indicacions del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, ha excavat en profunditat l’espai d’un dels futurs parterres per tal de documentar la gran quantitat d’estructures superposades de diverses èpoques que han aparegut.

Sota l’asfalt del carrer i l’antic paviment de llambordes amb les preparacions corresponents, van aparèixer diversos paviments de les edificacions que ocupaven aquest espai abans de l’obertura de la via Laietana. Aquests paviments estaven tallats per un sondeig, probablement relacionat amb la intervenció arqueològica que es va dur a terme el 1989 amb motiu de la reforma de l’avinguda de la Catedral. L’excavació al voltant d’aquest sondeig va permetre documentar diversos murs i estrats amb materials d’època moderna, medieval i romana, a més d’una sitja.

En aquest espai han aparegut prop d’una dotzena de murs de cronologies diferents que se superposen i configuren diversos espais. A banda dels murs, han aparegut també un pou dels segles XVIII-XIX, una pilastra, forats de pal, alguns paviments de rajoles, totxanes o morter de calç, una llosa ceràmica que tapava una olla, retalls informes i tres sitges dels segles IX-X. A partir de l’excavació de les sitges s’ha pogut veure que una d’aquestes retallava dues tombes de cronologia tardoantiga. A més, també s’han pogut detectar tombes de cronologia romana que, com en el cas de les retallades per la sitja, encara s’estan excavant.

Les intervencions arqueològiques s’estan fent sota la direcció de l’arqueòleg Joan Garriga Toledo, i l’excavació d’aquest espai no impedeix el desenvolupament correcte dels treballs de reurbanització de la via Laietana.